Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Les hipnobrials
És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic Molses de l’ordre de les hipnobrials, II 1 Brachytecium rutabulum a aspecte general del gametòfit x 2 b detall d’un fillidi x 15 2 B velutinum a detall d’un fillidi x 20 3 Scleropodium touretii a aspecte general del gametòfit x 20 b detall d’un fillidi x 50 4…
Les artonials
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…
El castell de Montpalau (Pineda de Mar)
Art romànic
Situació Angle sud-oest i més notable de les seves malmeses ruïnes ECSA - Rambol Les ruïnes del castell de Montpalau són situades dins l'actual terme municipal de Pineda de Mar, a una alçada de 270 m, al damunt d’un turó de forma cònica que s’alça a l’esquerra de la riera de Pineda Mapa 38-15394 Situació 31TDG728104 A l’entrada de la població de Pineda, venint de Calella, cal agafar una carretera de terra que surt a mà esquerra i porta fins a un abocador d’escombraries des d’aquest indret, un carni s’enfila fins a un collet, i al cim de la muntanya hi ha el castell PBM-JBM Història La primera…
La vieja memoria
Cinematografia
Pel·lícula del 1977, Documental, 161 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ  Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona ARGUMENT  JCamino GUIÓ  JCamino, Romà Gubern FOTOGRAFIA  José Luis Alcaine, Teo Escamilla, Roberto Gómez, Tomàs Pladevall, Francisco Sánchez, Magí Torruella, Mario Martí blanc i negre, normal MUNTATGE  Teresa Alcocer, Àngels Sánchez, Arcadi Sagalà MÚSICA  Xavier Montsalvatge SO  Alberto Escobedo, Josep Nogueira INTERPRETACIÓ  Entrevistats Diego Abad de Santillán, Rafael Alberti, Francesc Benages, Frederic Escofet, Raimundo Fernández Cuesta, Ramon Fernández Jurado, Fernando García Teresa, José María Gil Robles, Julià Gorkin…
naturisme
Medicina
Doctrina mèdica que propugna com a elements terapèutics les forces, els processos i els productes naturals (aigua, sol, aire, herbes, aliments).
El tractament per mitjà de la cirurgia i els fàrmacs és exclòs d’aquest sistema mèdic Cal cercar l’origen del naturisme en les tècniques dels antics herbolaris i en les pràctiques de la medicina popular Actualment s’han revitalitzat en nombrosos indrets d’Europa els principis que informen el naturisme així, hom pot constatar el desenvolupament de tècniques terapèutiques directament vinculades als elements naturals, com la talassoteràpia, la hidroteràpia i la fitoteràpia, i a determinats models de comportament vital, com el vegetarianisme i el nudisme Als Països Catalans hi hagué des dels…
muntanya
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme consistent a disputar curses contrarellotge en pujada per una muntanya, normalment sobre carreteres asfaltades.
Aquestes curses de muntanya, conegudes com pujades en costa, es posaren en pràctica quasi al mateix temps que les curses d’automòbils Des de ben aviat, ser el mes ràpid en aquests tipus de traçats, que augmenten la seva dificultat a mesura que avança el recorregut cap al cim de la muntanya, fou sinònim de qualitat del vehicle i del pilot Els participants pugen d’un en un i la seva lluita és contra el cronòmetre Principals curses de muntanya catalanes A Catalunya les primeres curses d’aquest tipus foren la Pujada als Brucs 1913 i la del Tibidabo 1914, encara que fou la I Carrera de la…
Servei Meteorològic de Catalunya
 
Meteorologia
Organisme creat el 31 de març de 1921 pel consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya, a proposta de l’Institut d’Estudis Catalans i sota l’impuls i la direcció d’Eduard Fontserè.
Inicialment s’hi refongué el Servei Aerològic de Barcelona, fundat el 1913 pel mateix Fontserè Rafael Patxot hi sostingué un centre d’estudi de núvols, el qual donà origen a la Secció Nefològica, de renom internacional El 1922 el servei inaugurà a la península Ibèrica la previsió diària del temps arreu de Catalunya, aprofitant la xarxa telefònica de la Mancomunitat per a rebre les informacions, i el 1927 s’amplià amb informacions públiques per radiofonia El 1929 organitzà a Barcelona la reunió de la comissió internacional per a l’estudi dels núvols, on hom decidí la publicació de l’ Atlas…
Les catil·lariàcies i les placolecidàcies
Agrupen líquens de tallus crustaci o poc visible, amb algues clorococcals, apotecis sèssils, lecideïns, negres Els ascs tenen un gran tolus amiloide, sense cos axial ni cambra ocular Les paràfisis són poc ramificades vora els àpexs, que es presenten dilatats, amb típics casquets de pigment brunenc Les ascòspores, de paret prima i sense halo, tenen un septe Catillaria , de tallus crustaci no lobulat presenta espores bicellulars Entre les saxícoles, la més corrent és C chalybeia , que prefereix les roques silícies i guixoses no assolellades, a no gaire altitud El tallus forma taques imprecises…
Les megalariàcies, les escoliciosporàcies, les hematommatàcies i les biatoràcies
A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs freds, sobre…
Picot garser petit
La situació actual del picot garser petit és la d’un sedentari molt escàs i local als Pirineus, a la meitat oriental de Catalunya i als sectors més humits de les comarques septentrionals del País Valencià De fet, solament se n’ha comprovat la nídificació a la Menera Vallespir, a 1200 m, i també s’ha vist a la Catalunya Nord, el 160480, a Sant Miquel de Cuixà Al Principat, la dada més antiga és anterior al 1913 i es tracta d’una femella capturada a la província de Barcelona Posteriorment, en uns fruiterars prop de Linyola Noguera s’observà una parella l’inici de gener de 1956, la qual s’ignora…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina