Resultats de la cerca

L’any 1978 canvià el nom pel d’Academia de Cultura Valenciana A instàncies del diputat catòlic Joan Pérez i Lúcia, el 1913 se’n promogué el projecte, que tenia com a model l’Institut d’Estudis Catalans, i com a referent més llunyà, l’École des Hautes Études de París La iniciativa rebé el suport, entre altres associacions, de Lo Rat-Penat, del Centro Regional Valenciano i de la Joventut Valencianista de Barcelona El 1914 una comissió de diputats provincials valencians visità l’IEC El mateix any, l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy accedí a la presidència de la Diputació de…

Desenvolupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un autor, que comprèn el període 1162-84 un primer afegiment que historia el regnat d’Alfons I el Cast i que fou escrit entre el 1200 i el 1208 una segona…

En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament…

Té l’origen en els enfrontaments entre guerrilles rivals dels partits liberals i conservadors entre el final dels anys quaranta i el final dels cinquanta del segle XX Un grup dissident dels liberals que abraçà el comunisme fou l’embrió del que l’any 1966 esdevindrien les FARC, fundades per Manuel Marulanda , pseudònim de Pedro Antonio Marín Marín, conegut popularment com Tirofijo , que en fou el dirigent principal Els anys següents tingueren una vida marginal, en part per l’obertura de relacions diplomàtiques entre Colòmbia i la Unió Soviètica El març del 1984 les FARC i el govern colombià…

Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…

Vida i obra El seu pare, de mateix nom, fou batlle de la vila de Bagà i procurador de les baronies de Pinós, Mataplana i la Portella Com a servidor de la família dels Pinós, participà en les empreses de Sardenya 1409 Fins el 1428 és citat com a donzell i des del 1430 és anomenat cavaller Entrà al servei de la família Pinós Membre arquetípic de la petita noblesa, amb un patrimoni familiar exigu, rebé d’Alfons el Magnànim la castellania d’Aristot Alt Urgell, que després traspassà al seu gendre Joan Ramon de Cardona, probablement com a dot de la seva filla Tingué també un fill, Francesc, que fou…

Les primeres notícies que se’n tenen es refereixen a la presència d’un poblat al paleolític Durant l’Edat Mitjana els àrabs la fortificaren i al segle XIV s’hi celebraren diverses corts, però no començà a ser un centre polític i cultural important fins que el 1561 Felip II hi establí la cort hispànica Entre els músics al servei reial hi havia el flamenc Pierre de Manchicourt, Jean Beaumarchais i els cèlebres compositors Antonio de Cabezón i Tomás Luis de Victoria Al segle XVII, la monarquia importà música d’Itàlia, sobretot l’òpera, però a Madrid el melodrama -l’espectacle principal de les…

Situació Base de la torre d’aquest castell, que es troba a la part més alta de la població de Talteüll EFS Les ruïnes d’aquest antic castell, conegut popularment com la “torre dels Moros”, es drecen al punt més alt del poble de Talteüll, que s’emplaça en un airós tossal de 481 m d’altitud a la dreta del Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG613312 Per a arribar a Talteüll des de Guissona, cal agafar la carretera LV-3113 en direcció a Biosca, i entre els quilòmetres 4 i 5, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que mena directament al poble de Talteüll JRG-DRR-JIR-JMT Història Els orígens…

Situació Torre i fragments de muralla, que tot i algunes reformes posteriors són els elements més antics d’aquest castell ECSA-J Bolòs La localitat de Castellnou d’Oluja i les restes del seu castell es troben a la riba esquerra del Sió, prop dels nuclis de la Prenyanosa i Malgrat Mapa 34-14 361 Situació 31TCG585184 Per a arribar a Castellnou d’Oluja des de Cervera cal seguir la carretera L-311, que mena a Guissona Superats 4 km, hi ha una cruïlla on caldrà prendre el camí de la dreta Després d’1 km s’arriba al poble de Castellnou d’Oluja JRG-DRR-JIR-JMT Història La vila de Castellnou s’…

Situació Aspecte que ofereixen les restes del castell, amb la torre mestra, de planta quadrada, i la bestorre, de planta semicircular Sembla que aquestes dues construccions pertanyen al segle XIII F Tur El castell de Sant Llorenç de la Muga era situat a pocs centenars de metres a ponent del Portal de Dalt d’aquesta població i en l’actualitat les seves restes es drecen al final del carrer del Barri El castell fou bastiten un planell, que és limitat a migjorn pel curs de la Muga i a tramuntana pel rec del molí Mapa 257M781 Situació 31TDG824856 Per anar-hi, podem entrar a la població de Sant…