Resultats de la cerca
Es mostren 791 resultats
Baltasar Garzón Real
Política
Dret
Jutge andalús.
Poc després de ser destinat a Madrid, a l’Audiència Nacional 1988, inicià una trajectòria marcada per casos d’evidents connotacions polítiques que el convertiren en el jutge més mediàtic de l’Espanya postfranquista, com ara la investigació de la trama antiterrorista illegal dels Grupos Antiterroristas de Liberación GAL o la detenció de vint-i-cinc independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics del 1992 operació condemnada el 2004 pel Tribunal Europeu de Drets Humans Al principi del 1993 obtingué l’excedència judicial per a concórrer com a candidat del PSOE en les eleccions generals…
Tierra de todos
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 100 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Isasi Barcelona, Suevia Films Cesáreo González, Madrid GUIÓ Josep Maria Font i Espina, Jordi Feliu FOTOGRAFIA Francesc Marin blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Manuel Gallardo Juan, Amparo Baró María, Fernando Cebrián Andrés, Montserrat Julió Teresa, Elena María Tejeiro Isabel, Carles Lucena un obrer, José Montells l’emboscat, María Zaldívar l’àvia, Marc Martí Luis, Lluís Torner el foll ESTRENA Madrid, 22031962, Barcelona, 20111962 PREMIS Sindicato…
art argentí
Art
Art desevolupat al territori de la República Argentina, des de la colonització castellana.
Durant l’època colonial l’arquitectura barroca gaudí d’una certa importància el jesuïta d’origen italià Andrés Blanqui s XVIII intervingué, sovint amb Juan Bautista Primoli, en diverses obres catedral de Córdoba, església de Sant Ignasi a Buenos Aires, etc a la darreria del segle s’imposà ja un neoclassicisme anglofrancès catedral de Buenos Aires L’escola pictòrica autènticament argentina s’inicià amb el realista Prilidiano Pueyrredón 1823-70 posteriorment hom seguí de prop els corrents artístics europeus, especialment els francesos així, Ernesto Sívori 1847-1918, Eduardo Schiaffino 1858-1935…
Sant Julià d’Ainet de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
L’església de Sant Julià d’Ainet de Besan és situada a la Vall Ferrera i les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall, i queden explicades en el capítol de Sant Vicenç d’Alins, centre de la vall La primera menció, concreta, del lloc i parròquia d’Asnet data del 1075 quan Elliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, donava a Santa Maria de la Seu la dècima de la parròquia d’Asnet Els límits donats en el document, l’església de Sant Martí a llevant —referència a la capella de Santa Martí d’Alins— el riu de Virós a ponent —referència que tant pot…
Rosa Novell i Clausells

Rosa Novell i Clausells (2014)
© Focus / Jordi Folch
Teatre
Actriu i directora teatral.
Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, com a actriu es formà a l'Institut del Teatre Debutà el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó 1980 de Jean Genet, Al vostre gust 1984 de Shakespeare, Oh, els bons dies 1984 de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda 1988 de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider 1989 de Sergi Belbel, Restauració 1990, obra del seu company Eduardo Mendoza , amb el qual collaborà sovint, La Senyora Florentina i el seu amor Homer 1995 de Mercè Rodoreda, pel qual rebé…
Reconeixement a Emma de les propietats del monestir de Sant Joan de les Abadesses (15 de maig de 913)
Art romànic
En un judici hom reconeix a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, la propietat dels camps i terres a favor d’aquella, en presència dels comtes Miró de Cerdanya i Sunyer de Barcelona i dels vescomtes Ermemir i Unifred "In presencia Mirone et Suniario, comites et marchiones, Ermemiro et Unifredo, vicecomites, seu et de iudices … Teuderico, Trasobado, Narbonese, Goltredo, Guntirigio, Centurio, Senderedo, iudicum vel in presencia sacerdotum atque fidelium laicorum, id est, Galindone, Adroario, Unando, Ferizane, Nantulfo, Wisando, Ariane, Gentile, Eldefredo, sacerdotes, necnon…
El ruedo ibérico
Nom donat per Valle-Inclán a un cicle novel·lístic que comprèn La corte de los milagros (1927), Viva mi dueño (1928) i Baza de espadas, aquesta publicada pòstuma el 1958.
Amb un domini extraordinari del llenguatge, l’autor ofereix una amarga visió “esperpèntica”, caricaturesca, de l’Espanya d’Isabel II, que satiritza sense pietat
Sant Iscle de Molnell (Gisclareny)
Art romànic
L’església romànica de Sant Iscle, avui totalment perduda, era situada a l’antiga vall de Brocà i depenia eclesiàsticament del bisbat d’Urgell La primera notícia del lloc de Molnell és a l’acta de consagració de Sant Miquel i Sant Andreu del Paradís de l’any 948, concretament com un dels termes d’aquesta església et de alia in termino de Mulnello vel de ipso Puio L’any 1003 Ató donà una part d’un alou situat a la villa de Molnell, a l’apèndix de Bagà, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà ipso alaude in comitatu Cerdaniense in valle Bucuranense in apendicio de Bagazano in…
Rafael Argullol i Murgadas
Filosofia
Escriptor i filòsof.
Estudià filosofia, medicina, economia i ciències de la informació a la Universitat de Barcelona, i amplià estudis a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres i a la Universitat Lliure de Berlín El 1979 es doctorà en filosofia a Barcelona Fou professor visitant a la Universitat de Berkeley 1979-81 i professor d’estètica a la Universitat de Barcelona Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on fou director de l’Institut Universitari de Cultura 2002-08 Molts dels seus assaigs se centren en l’època i la sensibilitat…
Caixa Catalana Industrial i Mercantil (1856-1866)
La societat es constituí el 13 de novembre de 1856 Es proposava ajudar la indústria, fent d’establiment financer, descomptant efectes comercials i concedint crèdits amb les degudes garanties Les oficines eren al carrer d’Escudellers, núm 76, de Barcelona El capital nominal era de 3 milions de duros —15 milions de pessetes—, dels quals se’n desemborsaren 600 000 —el 20%—, és a dir, 3 milions de pessetes Memòria de la Caixa Catalana Industrial i Mercantil del 1865 Els promotors eren coneguts membres de la burgesia barcelonina industrials com Vieta, Portabella, Ciuró o Ricart,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina