Resultats de la cerca

Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del Diari Català de…

Governà les possessions familiars, entre les quals hi havia Oliva i la Font d’En Carròs És possible que fos ell qui anà al setge d’Almeria 1309 Jaume II el nomenà almirall 1313 Participà amb vint galeres valencianes en la conquesta de Sardenya 1323, on ajudà a la construcció de la vila de Bonaire Durant el setge de Càller es dirigí amb l’armada cap a Còrsega per tal de vigilar els moviments dels pisans, sense enfrontar-s’hi De retorn, bloquejà el port de Càller i obtingué un triomf en dispersar les naus enemigues, mentre a terra els catalans guanyaven la batalla de Lucocisterna 1324 Signà l’…

Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a…

A l’Estat espanyol el càrrec fou creat el 1793 tenia la direcció orgànica i tècnica de l’armada, però no l’operativa, que era del rei Suprimit el 1869, fou reinstaurat per Alfons XII el 1912, que l’ostentà Suprimit novament el 1932, després del 1939 fou novament reinstaurat i el detingué el general Franco En depenen els capitans generals de departament marítim , càrrec equivalent al de capità general de l’exèrcit de terra

La decadència de la ciutat romana motivada per les invasions dels segles III i V i per les males condicions naturals del port motivaren que la població d’Empúries, a l’alta edat mitjana, es refugiés al promontori de Sant Martí l’església és esmentada ja el 842 Esdevingué la primitiva capital del comtat d'Empúries fins a les invasions normandes del segle IX el comte Gausbert féu restaurar o reedificar la població el 927 Detall de la porta d’entrada a l’església de Sant Martí © CIC-Moià Les restes de les muralles medievals i del castell d’Empúries són del segle XIII També en aquesta època fou…

Es bastí sobre l’antic hospital de pelegrins de Sant Nicolau, on segons tradició s’havia ja hostatjat Francesc d’Assís 1211 de pas per Barcelona Els franciscans ja hi eren el 1229, començaren a edificar el convent el 1240 i obtingueren del rei Jaume I la cessió de l’antic hospital i terres del veïnatge els anys 1252 i 1258 això permeté l’expansió vers les Drassanes del convent, format per l’església, tres claustres, amb els edificis conventuals entorn seu i un ampli hort que els fou arrabassat en bona part a partir del s XVIII L’església, un notable edifici gòtic d’una nau, fou consagrada per…

Fill de Frederic II i d’ Elionor de Nàpols Sicília havia de tornar al domini dels Anjou a la mort de Frederic però com que aquells trencaren la pau del 1302, Frederic II nomenà Pere vicari seu 1317, el féu coronar com a successor i l’associà al govern 1321 Projectava de casar-lo amb una filla de l’emperador Enric VII, el qual morí abans de concloure els tractes Pere es casà amb Elisabet de Caríntia 1323 Ajudà a la defensa del regne contra el rei Robert I de Nàpols 1325 i anà amb les naus sicilianes a rebre l’emperador Lluís IV el Bavarès 1327 Regnà des del 1337, amb l’oposició de Robert, el…

Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del…

De família  sudet , en la seva joventut arrencà sense èxit diversos negocis L’any 1935 s’uní al Partit dels Sudets, per a la defensa dels alemanys a Txecoslovàquia, inicialment partidari de la sobirania d’aquest Estat però que després donà suport a l’annexió al Tercer Reich Descobert com a espia al servei de l’almirall Wilhelm Canaris , fou empresonat pel Govern txecoslovac Després de l’acord de Munic i l’annexió de Txecoslovàquia, l’any 1939 s’afilià al Partit Nazi La invasió de Polònia li donà ocasió d’emparar-se d’una fàbrica d’aparells metàllics de Cracòvia amb la qual, gràcies al…

D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…