Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
mínim relatiu
Matemàtiques
Valor que pren una funció f(x) en un punt x=a quan aquest valor és menor que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.
És anomenat també mínim local , i en el cas particular que existeixen les derivades successives de f x es compleix que en el punt a la primera derivada f ' a és nulla i la segona, f ' a , normalment és positiva En el cas, però, que tant f ' a com f ' a siguin nulles, la condició que f x tingui un mínim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i positiva Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els mínims d’una funció
servent
Bíblia
Títol amb què, antigament i segons l’ús bíblic, hom designava tant els primers oficials de la cort, o de l’exèrcit, com els esclaus.
El terme, doncs, no significava sols una relació de servitud, sinó també i alhora una altra de fidelitat i de confiança, amb una corresponent connotació altament honorífica No és estrany, així, que la tradició bíblica donés el nom de servent del Senyor a grans homes de Déu com Moisès, David o els profetes La profecia del segon Isaïes dedica quatre cants a un servent del Senyor o de Jahvè que, per mitjà del sofriment i de la mort, arriba a salvar Israel i tots els pobles, per la qual cosa l’Església primitiva aplicà aquest nom a Jesús
operador
Física
Matemàtiques
Aplicació entre dos conjunts de funcions.
Si l’aplicació és lineal, l’operador és anomenat lineal En general hom aplica els qualificatius de les funcions als operadors Així, operador invers té el mateix sentit que aplicació entre funcions inversa Els operadors més importants són els obtinguts mitjançant combinacions de derivades operadors diferencials , o mitjançant combinacions d’integrals operadors integrals En mecànica quàntica, hom associa un operador a cada magnitud física o observable Aquest operador, en actuar sobre la funció d’ona que representa l’estat d’un sistema quàntic, permet de calcular el valor que…
neoclassicisme
Música
Moviment musical desenvolupat en el període situat entre el 1918 i el 1939.
Consistí en un retorn a l’anomenada música barroca i clàssica, en el qual hom donava més importància a l’estil que no a l’evolució del llenguatge La seva estètica se centrava en l’objectivitat i la concisió Els músics més notables adscrits a aquest moviment en alguna etapa de llur creació són Sergej Prokof'ev, Ferruccio Busoni, Gian Francesco Malipiero, Alfredo Casella, Maurice Ravel, Paul Hindemith, Albert Roussel i Igor Stravinsky Malgrat la influència del neoclassicisme del s XVIII en la música, palesa en l’obra de Gluck, hom només aplica el terme a aquest moviment
avantatge competitiu
Economia
Avantatge que es produeix quan una empresa o bé els seus productes o serveis tenen característiques que els diferencien de la competència i els situen en una millor situació de mercat.
Una característica singular esdevé un avantatge competitiu quan s’aplica a una indústria i es trasllada a un mercat Michael EPorter afirma que hi ha tres mètodes d’aconseguir el manteniment de l’avantatge competitiu al llarg del temps de manera global com a empresa, que és l’objectiu que es persegueix uns costos inferiors als de la competència per a produir o oferir els mateixos productes o serveis similars, una clara diferenciació que permiti donar imatge de singularitat i exclusivitat en el mercat i la focalització en una mena de clients, productes o serveis o zones geogràfiques
logoteràpia
Psicologia
Model psicoterapèutic desenvolupat pel neuropsiquiatra vienès Viktor E.Frankl.
Pertany a l’escola de la psicologia existencial, que s’inspira en el pensament de Kierkegaard, Heidegger, Bergson i Scheller, entre d’altres El seu principal objectiu és ajudar els pacients a cercar sentit a la seva existència i als temes vitals mort, patiment, amor, etc, en especial davant la problemàtica del sentit individualista característic de la modernitat És una teràpia específica, adient al tractament de les neurosis noògenes i collectives, i també complementària a altres tractaments indicats per a la resta de trastorns També s’aplica a àmbits com l’educació i l’…
pindoler
Farmàcia
Aparell emprat per a fer píndoles.
El més conegut és el de Dieterich , que consta d’una peça amb canals semicilíndrics d’uns 5 mm de diàmetre, sobre la qual hom aplica una altra peça igual, subjecta a un mànec de fusta que fa córrer sobre la peça anterior per tal de tallar el magdaleó en parts iguals Hi ha pindolers de més rendiment, que són circulars com el de Swidkes Els de tipus industrial com ara el de Kilian tenien dos cilindres acanalats transversalment, que giraven en sentit contrari i tallaven els magdaleons en esfèrules iguals Actualment, els pindolers són peces de museu
ultra
Història
Política
Dit, generalment, de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme postures d’extrema dreta o d’integrisme.
A l’Estat francès rebé aquest nom un grup polític que actuà durant la Restauració, oposant-se a les transformacions efectuades per la Revolució i defensant l’ultrareialisme —el restabliment de la monarquia absoluta, segons les doctrines de Maistre i Bonald— i l’ultramuntanisme en religió Molt influents durant el govern Villèle 1821-28, foren derrotats en la revolució del 1830 Més recentment 1954-62, aquest nom s’aplicà als partidaris intransigents de l’Algèria francesa A l’Estat espanyol, des de l’acabament del franquisme, hom anomena ultres o ultradretans els feixistes enyorosos de la…
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’administració de la…
Escola Normal de la Generalitat de Catalunya
Pedagogia
Institució pedagògica per a la formació de mestres creada el 1931 per la Generalitat de Catalunya.
Incorporava els principis de l’escola activa, i es proposava formar els mestres d’acord amb les demandes d’una societat democràtica i moderna Hom hi aplicà el Pla Professional del Magisteri, primer intent rigorós de relacionar la formació dels mestres amb la Universitat i amb la pràctica docent a l’Escola Primària Organitzà també escoles d’estiu i cursets de perfeccionament per a mestres En fou el primer director Cassià Costal, i hi impartiren classes, entre d’altres, Margarida Comas, Pau Vila i Artur Martorell Clausurada el 1939, el seu esperit perdurà en les iniciatives de renovació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina