Resultats de la cerca

És de costums pelàgics, i habita normalment en aigües profundes durant l’època de la reproducció s’acosten en barres a la costa i són capturades a les almadraves És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània

Té el pèl d’un gris fosc o negre, llarg i abundós per tot el cos La cua és molt curta, uns 3-5 cm És de costums diürns i habita en grups nombrosos als boscs de Madagascar

Són animals excavadors que habiten en colònies que poden comprendre centenars de milers d’individus Diürns i vegetarians, emeten un crit característic que s’assembla una mica a la bordada d’un gos Inclou diverses espècies, que habiten a les regions centrals i occidentals de l’Amèrica del Nord

Creix en séquies, rases i altres llocs humits d’una gran part d’Europa

La primera aleta dorsal té el primer radi prolongat en un filament És d’un color terrós, amb faixes transversals fosques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Luigi Aquesta església es troba a l’extrem nord-occidental del terme, a mà dreta de l’Aiguadora i dins la demarcació parroquial de Llinars, davant la masia de Can Cabra i no gaire lluny de la de Sorribes, que donà nom a una antiga quadra civil Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93, 2 — y 65, 7 31 TCG 932657 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys En arribar al pont de l’Aiguadora, cal agafar la…

Situació Vista general d’aquestes dues misterioses edificacions de defensa de l’antic terme de Vilademàger ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Detall d’aquestes dues misterioses edificacions de defensa de l’antic terme de Vilademàger ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes d’aquesta fortificació són situades al cim d’una mota, segurament natural, propera a can Martinet, al final de la plana de la Llacuna, a redós del castell de Vilademàger Mapa 35-16419 Situació 31TCF803938 Hi podem anar per la carretera que va de la Llacuna a Sant Joan de Mediona A 2 km de la Llacuna, a mà dreta, surt un camí…

El durbec Coccothraustes coccothraustes ostenta un nom justificadíssim, car el seu bec, que utilitza per a trencar nous i altres fruits de clofolla dura, en efecte, és singularment robust i gros És el més gran dels fringíllids ateny 18 cm L’exemplar fotografiat procedeix del Montseny Vallès Oriental Joaquim Reberter És un reproductor molt rar als Països Catalans hi ha tan sols algunes dades de cria a la Vall d’Aran, tots dos Pallars, el Solsonès, les Alberes, i alguna dada antiga de l’interior de les comarques centrals valencianes A l’hivern és un visitant escàs, si bé cada any se’n pot…

El botxi Lanius excubitor és més gros que l’escorxador ateny 24 cm, i es reconeix pels colors grisencs del mantell, el negre de les ales i la taca allargassada de la zona de l’ull Al dibuix s’aprecia la llargada de la cua i la forma del bec, alhora que s’illustra l’hàbit alimentari d’aquest depredador d’insectes i rosegadors Aquesta qualitat de depredador, que és ben manifesta en la forma del bec i de les potes, es complementa amb la seva manera de menjar, comparable a la dels rapinyaires, perquè fixen la presa amb la pota, i hi recolzen tot el tars al damunt, mentre l’estripen…

L’oriol Oriolus oriolus és un ocell de la mida d’una merla ateny 24 cm, de cos allargassat i inconfusible pel color groc viu del plomatge que ostenten els mascles, com el de la fotografia Les femelles són més aviat verdoses i tenen el pit tacat L’oriol fa un niu ben elaborat, penjat dels arbres on viu, generalment pollancres i salzes Té un cant característic Xavier Palaus L’oriol és un ocell estival, nidificador a la major part dels Països Catalans continentals, on també s’observen migradors d’altres països europeus A les Illes, en canvi, només se’l veu durant els passos…