Resultats de la cerca
Es mostren 789 resultats
Luis Rodríguez Gordillo
Pintura
Pintor andalús.
Es formà a Madrid, i a París a partir del 1959 La seva obra és extremament diversa i el canvi periòdic d’orientació esdevé un mètode Estigué influït en un primer moment per l’informalisme, i als anys seixanta pel pop-art , el rastre del qual és una de les constants de la seva producció fins a avui Concep la pintura com una prolongació psíquica, que es debat entre l’automatisme i el control o entre la llibertat i els propis límits És una figura cabdal de la pintura espanyola contemporània Algunes de les seves sèries pictòriques més importants són Els grans caps 1963, Els automòbils 1968, Les…
Anny de Pous
Historiografia catalana
Historiadora i arqueòloga nord-catalana d’expressió francesa.
Vida i obra Descendent de la família dels veguers Balanda, s’especialitzà en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional Participà amb P Ponsich en les excavacions dels camps d’urnes de Millars, i conjuntament escriviren “Le champ d’urnes de Millas” en Les Études Roussillonnaises 1951, revista de la qual fou membre fundadora i gestora i després excavà a la cova de Montou, a Corbera 1947-50 Especialista en la història dels castells de la frontera septentrional de Catalunya Rosselló, Conflent, Aspres, amb estudis que inclouen també castells ara llenguadocians…
Jaume Piquer i Soler
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Començà a treballar com a operador a la productora Gaumont i dirigí a l’Estat espanyol les seves Gaumont Actualités entre el 1924 i el 1929 En diverses ocasions es desplaçà a París per treballar en els seus estudis, on es rodà La princesa d’opereta La Princesse aux clowns 1924, André Hugon Collaborà amb Pierre Colombier i Maurice Champreux, amb qui filmà el film sonor En el País Vasco 1930, Au Pays des basques , entre d’altres A Barcelona fou operador de la majoria de films dels Lepanto, estudis fundats el 1934 pel productor i distribuïdor francès Enrique Huet, director de…
Jean-Luc Godard

Jean-Luc Godard (1968)
© Gary Stevens
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Crític de cinema a Gazette du Cinéma i a Cahiers du Cinéma , els anys cinquanta entrà en contacte amb els joves cineastes que crearien la Nouvelle Vague , de la qual ell mateix seria un destacat representant El seu primer llargmetratge, À bout de souffle 1959, constituí una fita del moviment i del cinema en general pel distanciament que aconseguia mitjançant llargs plans seqüència i l’adaptació de tècniques del cinema documental Com aquesta, les seves produccions posteriors, en les quals les fronteres entre gèneres foren sovint qüestionades, suscitaren polèmica per l’esperit iconoclasta i…
André Gide
André Gide al seu estudi
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
L’ambient religiós familiar, seriós i auster, i l’autoritarisme matern influïren sobre la seva personalitat i l’orientaren cap a la poesia Debutà amb Les cahiers d’André Walter 1891, prosa poètica d’orientació simbolista i decadent, i amb altres obres que palesen unes subtils anàlisis psicològiques i reflexions sobre el desig i l’amor El 1893 un viatge a l’Àfrica determinà un canvi profund en la seva obra i originà l’alliberament moral i la desclosa vital dels seus veritables sentiments homosexuals Les nourritures terrestres 1897, obra d’estil poètic i harmoniós, patentitza una protesta…
Maurice Jarre

Maurice Jarre
© Osaka European Film Festival
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic francès.
Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962, Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren guardonades…
,
Bibliografia general C-F
Art gòtic
Calvo, Ana 2003 Conservación y restauración Materiales, técnicas y procedimientos De la A a la Z , Ediciones del Serbal, Barcelona Camille, Michael 1996 Gothic Art Glorious Visions , Calman & King Ltd, Londres edició en castellà Madrid 2005 Camps Soria, Jordi 1988 El claustre de la catedral de Tarragona escultura de l’ala meridional , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992 El final del románico en Cataluña , “Cuadernos de Arte Español”, 43, Historia 16, Madrid Cañellas, Sílvia 1997 “Les vidrieres gòtiques de la catedral de Barcelona Estat de la qüestió”, Els vitralls de la catedral…
Josep Calmette
Historiografia catalana
Medievalista i paleògraf rossellonès.
Vida i obra Cursà els estudis secundaris al collegi de Perpinyà, on el seu pare era el responsable Compensà la seva fràgil salut amb una vida abocada al treball intellectual i a la reflexió tenaç Obtingué de manera brillant el seu “Baccalauréat, la Licence ès lettres” i el diploma d’Estudis Superiors d’Història i Geografia a la Universitat de Montpeller La seva tesi doctoral, una vegada completada i retocada, es publicà el 1902 amb el títol Louis XI, Jean II et la Révolution catalane Format a l’École des Chartes 1896-1900 com a arxiver paleògraf, meresqué l’atenció dels seus professors per l…
El marc geogràfic del romànic del Perapertusès
Presentació geogràfica El Perapertusès és una comarca del Llenguadoc Occitània situada al NE de la Fenolleda i centrada en l’antic castell de Pèirapertusa La comarca té uns 300 km 2 i comprèn dotze municipis, el més important dels quals és Tuissan, a l’E El Perapertusès limita al N amb una cadena muntanyosa que té cims de més de 900 m, franquejada pels colls de Linars, de La Redolada, de Prat, de Coissan, d’Amiel i d’Extrema Limita a l’E i el SE, mitjançant les Corberes, amb el Rosselló, des del Pas de la Vaca 225 m, sobre el Verdoble, fins als Ròcs Negres, més enllà del pic de la Corona 524…
Maties Delcor
Historiografia catalana
Prevere, exegeta, orientalista i historiador.
Vida i obra Fill de família molt pobra, un notable del seu poble natal, el marquès de Tilière, es feu càrrec de la seva escolarització S’inicià en la recerca amb Albert Salsas, que més tard li deixà la seva documentació i els seus treballs sobre la història de la Cerdanya Entre el 1943 i el 1948, es relacionà amb un altre erudit cerdà, mossèn Joan Sarrete Estudià filologia romànica a la Sorbona, exegesi bíblica i llengües semítiques a l’Institut Catholique de París i a l’École Pratique des Hautes Études a la Sorbona També fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem Ordenat de prevere…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina