Resultats de la cerca
Es mostren 1066 resultats
Eduard Solà i Guardiola
Cinematografia
Distribuïdor.
Collaborà amb el seu germà Josep en la creació el 1912 de la revista "El Mundo Cinematográfico" Més tard, el 1914, fou nomenat director a l’Estat espanyol de la casa francesa Éclair, situada a Barcelona, en substitució de Marcel Vandal i Paul Dubas El 1916, establert pel seu compte i amb el distintiu comercial de Solà, S en C , es convertí en distribuïdor exclusiu per a l’Estat de la producció d’Éclair - Barcelona, societat creada aquell mateix any amb la finalitat d’editar cintes còmiques i documentals, la realització de les quals s’encomanà a Francisco Elías, antic empleat de la Gaumont a…
Centre de Recerca i Difusió de la Imatge
Cinematografia
Entitat creada per l’Arxiu Municipal de Girona per tal de conèixer, protegir, fomentar, oferir i divulgar el patrimoni documental en imatges de la ciutat.
Es constituí el 9 de setembre de 1997, per integrar l’activitat desenvolupada per l’Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Girona AIAG, creat el 1982 i que depengué de l’Arxiu Municipal i el Museu d’Història de la Ciutat fins el 1995, any en què es desvincula del Museu El 1990 l’AIAG començà el catàleg informatitzat dels seus fons i convocà la primera edició de les Jornades Antoni Varés Imatge i Recerca El CRDI integra l’AIAG, custodia i tracta la documentació en imatges que genera el consistori, i també els fons i les colleccions privats que s’hi han dipositat El centre disposa d’unes 800 000…
El Botón de Fuego
Cinematografia
Pel·lícula del 1919; ficció de 360 min., dirigida per Joan Maria Codina [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tècn.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Bianca Valoris, Rosario Calzado, Silvia Mariategui, Josep Balaguer, Julián de la Cantera, Baltasar Banquells, Ramon Quadreny, Josep Ardèvol, Josep Argelaguès ESTRENA Barcelona, febrer del 1920, Madrid, 20021920 Sinopsi La societat secreta El Botón de Fuego vol fer la revolució i és responsable de l’assassinat d’un oficial de la guàrdia Un famós detectiu i la seva amiga s’encarreguen del cas però són capturats per la banda que inicia la revolució en un teatre de la…
Club Columbòfil Missatgera Barcelona
Columbofília
Club de coloms missatgers del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundat el 1926, fou impulsat per Domingo Fusté i Bessó Nasqué amb el nom de Sociedad Colombófila “La Paloma Sport”, el 1948 prengué el nom de Societat Columbòfila Missatgera Barcelona i el 1990 es convertí en club El 1934 cofundà l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes Aquesta institució fou el preludi de la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers, creada l’any 1935 i de la qual el club fou soci fundador Organitzà nombroses amollades i exposicions columbòfiles El 1951 organitzà el Gran Concurs Internacional de Resistència de Porto Aquesta fou la primera vegada a la història…
Emili Gandia i Ortega

Emili Gandia i Ortega
© Fototeca.cat
Arqueologia
Arqueòleg.
S'establí a Barcelona des que fou destinat d’ordenança a casa del marquès d’Alella mentre feia el servei militar Un cop acabat el servei, el mateix marquès el recomanà per entrar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, on realitzà diverses tasques subalternes fins que fou nomenat conserge del Palau Reial de la Ciutadella actual seu del Parlament, on el 1903 s’installà el Museu d’Art i Arqueologia, del qual fou nomenat conservador Collaborà amb Puig i Cadafalch i Pere Bosch i Gimpera en les excavacions de les ciutats grega i romana d’Empúries, de les quals fou director entre el 1908 i el 1937…
Joan Comas i Camps
Antropologia
Educació
Pedagog i antropòleg.
Fou inspector de primer ensenyament a les Balears 1921-36 s’interessà per l’arqueologia i recollí les seves experiències en Cantinas y colonias escolares 1935 i Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca 1936, estudi bàsic dels monuments megalítics de l’illa El 1938 fou secretari general del ministeri d’instrucció de la República s’exilià el 1939 a Mèxic, on s’especialitzà en antropologia i etnografia Fou catedràtic d’antropologia física general a l’Escuela Nacional de Antropología de Mèxic 1941-59, membre del consell directiu de l’Instituto Indigenista i professor de la Universidad…
Germà Lorente i i Guarch
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Llicenciat en dret, publicà la novella Luz en la distancia 1954 i fou crític cinematogràfic en les publicacions Imágenes 1954-61, Cine Mundo , Bages 1953-63, Arcinema 1956-60, Arte nuevo Revista cinematográfica 1958 i Otro Cine 1952-75 Després s’associà amb Enric Esteban per constituir la distribuïdora i productora Este Films Des del 1956 hi treballà com a productor executiu i coguionista d’ Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, A sangre fría 1959, Joan Bosch i No dispares contra mí 1961, José María Nunes, abans de rodar el seu primer llargmetratge, Antes de anochecer 1964, influït…
,
Josep Maria Fullola i Pericot
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Net de Lluís Pericot i Garcia , i, en bona part, continuador de la seva tasca Professor numerari des del 1981 i, des del 1985, catedràtic de la Universitat de Barcelona, on ha fundat 1986 i dirigeix el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques Especialitzat en l’estudi de les societats caçadores recollectores, ha centrat la seva tasca de recerca en les fases finals del Paleolític superior i l’Epipaleolític al vessant mediterrani ibèric, on ha realitzat excavacions a la Cova del Parco Alòs de Balaguer i a l’abric Filador Margalef de Montsant i ha rellançat l’estudi dels materials de la…
Angelí Castanyer i Fons

Angelí Castanyer i Fons
© Família Castanyer
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Germà de Josep Castanyer i Fons Fou collaborador de les revistes Germania 1924-1926, Nostre Teatre , Taula de Lletres Valencianes , el Camí , el Timó i El País Valencià Fou membre fundador 1931 del Centre d’Actuació Valencianista responsable de publicacions i propaganda i del Partit Valencianista d’Esquerra Signatari de les Normes de Castelló el 1932 i membre de l’equip director de PROA Durant la guerra del 1936, fou designat 1937 Comissari de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València amb Francesc Bosch i Morata de conseller, i membre 1938 de la Comissió…
Manuel Marinello i Samuntà
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Política
Escriptor.
Fill de Josep Marinello i Bosch i germà de l'actor i director teatral Baldomer Marinello Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari Las Noticias , director de La Tribuna i fundador d’ El Día Gráfico , que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , El Rector de Vallfogona , La Llumanera , Foc Nou , Fulles d’Art , Lectura Popular i En Patufet , i fou director de Germanor 1902 i de la collecció “Selecta Catalana de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina