Resultats de la cerca
Es mostren 25854 resultats
Consell de Biblioteques de Catalunya
Òrgan consultiu i assessor de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en les matèries relacionades amb el sistema bibliotecari de Catalunya.
Fou creat per la Llei de biblioteques de 1981 com a part del Sistema Bibliotecari de Catalunya Està format per una representació dels òrgans de l’Administració amb competència en el tema, el collegi professional, les associacions de municipis i les universitats de Catalunya Les seves funcions són, entre d’altres, informar sobre els projectes legislatius en matèria de biblioteques, suggerir iniciatives per a la millora del funcionament, l’organització i la coordinació del Sistema Bibliotecari de Catalunya
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…
Jaume II de Catalunya-Aragó
Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just, en una miniatura del Llibre Verd
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95).
Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de…
,
Pla Territorial General de Catalunya
Figura superior i marc global de referència en l’esquema de la planificació territorial a Catalunya, aprovat pel Parlament de Catalunya el 1995.
Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució en Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1980 Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s’assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i…
Federació d’Ateneus de Catalunya
Associació creada el 1983 que reuneix entitats socioculturals de Catalunya.
Té l’origen al Tercer Congrés d’Ateneus, celebrat al Centre de Lectura de Reus l’any 1983, convocat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1984 s’inscriví al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya i el 1985 tingué lloc la primera reunió de la junta directiva Té com a missió potenciar la tasca de les entitats culturals catalanes, el foment del treball en xarxa i la defensa dels drets de les entitats associades El 2020 tenia 178 entitats afiliades Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2014, el Premi Nacional de Cultura 2019…
Servei de Meteorologia de Catalunya
Meteorologia
Organisme responsable de la meteorologia a Catalunya creat l’any 1996 i adscrit al departament de medi ambient de la Generalitat de Catalunya.
Per la seva estructura podria ésser considerat com una reinstauració modernitzada del Servei Meteorològic de Catalunya , el qual fou suprimit l’any 1939
Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit polític
Partit socialista fundat el 16 de juliol de 1978 per la unificació de tres partits: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés) [PSC(C)], el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) [PSC(R)] i la Federació Socialista de Catalunya (PSOE) [FSC(PSOE)].
Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa…
Joan I de Catalunya-Aragó
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1387-96).
Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…
,
Front d’Esquerres de Catalunya
Míting del Front d’Esquerres de Catalunya a l’Olympia per presentar els candidats a les eleccions de diputats a les Corts (11-II-1936)
© Fototeca.cat
Política
Coalició electoral que triomfà ampliament en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.
Fonamentada en el Manifest signat a Barcelona el 4 de febrer anterior per l’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya Solidari del programa de les esquerres espanyoles, proclamà com a objectius, entre d’altres, l’amnistia política i social, el restabliment de l’organització política de la Catalunya autònoma, la vigència de l’…
Partit Socialista Unificat de Catalunya

Política
Organització política fundada el 1936 a partir de la fusió del Partit Comunista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE, la Unió Socialista de Catalunya i el Partit Català Proletari.
Des de la creació fins a la fi de la dictadura franquista Les primeres converses per a la unificació tingueren lloc al començament del 1935, amb la participació del Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista , Unió Socialista de Catalunya, PCP i la federació catalana del PSOE Federació Socialista Catalana , però hom no arribà a cap acord malgrat els esforços del PCP per a superar tant les reticències entre les organitzacions comunistes i socialistes com l’hostilitat de l’organització comunista oficial contra els dos partits dissidents L’evolució de la Unió Socialista cap a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina