Resultats de la cerca

Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1972 Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona Adell, JA 1981 Notes introductòries a l’estudi de l’arquitectura dels claustres , “Quaderns d’estudis medievals”, vol I, núm 5, Barcelona, pàg 245-255 Adroer Tasis, Anna Maria 1975 El Palau Reial Major, síntesi dels seus orígens, “Miscellania Barcinonensia”, XLI, Barcelona, pàg 131-164 1994 El palau de la reina Elionor un monument desaparegut , “Lambard Estudis d’art medieval”, VI, Barcelona, pàg 247-261 Ainaud de Lasarte, Joan 1954 El Maestro de Soriguerola y los…

Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…

Vida i obra El 1955 es llicencià en dret a la Universitat de València, on també es doctorà amb el premi extraordinari Fou alumne del doctor Josep M Font i Rius Tanmateix, la seva etapa predoctoral es desenvolupà sota el mestratge de Víctor Fairén-Guillén, catedràtic de dret processal, que l’influí en l’elecció del tema de la tesi doctoral, el judici monitori Després d’aquesta etapa inicial processalista, s’inclinà decisivament per la història del dret, primer, a València, com a deixeble de Juan García González i, més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, com a professor adjunt de la…

Bibliografia general Anuari dels Amics de l’Art Litúrgic , Barcelona, 1925 Architectura per lo spazio sacro catàleg d’exposició, Bolònia, 1996 Arnaud d’Agnel, G L’art religieux moderne , Grenoble, 1936 Ars Sacra Arte religioso actual en Cataluña , Barcelona, 1952 Barbier de Montault, X Traicté pratique de la construction, de l’ameublement et de la décoration des églises selon les règles canoniques et les traditions romaines avec un appendice sur le costume ecclesiastique , París, 1878 Bohigas, O Reseña y catálogo de la arquitectura modernista , Barcelona, 1973 Bohigas, O Modernidad en la…

Situada a la vora de la mar Adriàtica, sorgeix al mig d’una llacuna, sobre un arxipèlag de més d’un centenar d’illes petites, separades per una xarxa de canals, en part regulats per l’home, entre la llacuna viva i la llacuna morta, a 4 km de la terra ferma i a 2 km de la mar oberta, de la qual és separada per un cordó litoral Pellestrina, San Pietro in Volta, Alberoni, Lido Actualment, ocupa una àrea d’uns 7 km 2 , i el nucli urbà central comprèn 18 illes, entre les quals San Giorgio Maggiore i la de La Giudecca, amb 160 canals, les ribes dels quals són unides per prop de 400 ponts L’artèria…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec Utilitzat en la música occidental des de la Baixa Edat Mitjana, conegué la seva esplendor a l’Europa dels segles XVI i XVII Les cordes estan agrupades per parells ordres, lligades a la base de l’instrument sobre un pont, i la taula harmònica sol portar una o més rosetes El llaüt europeu deriva de l’instrument àrab anomenat ’ ud -terme que significa literalment ‘fusta’ o ‘branca’- precedit per l’article al Introduït a Europa pels àrabs a través de l’Àndalus, es difongué cap a Occident L’origen del…

El pes de la informàtica i les noves xarxes de comunicació Internet poden fer canviar en un futur les orientacions dels estudis i de les publicacions, però cal admetre que les bases es troben encara en el món del llibre i que encara ens costarà molt abandonar o prescindir de la seva situació hegemònica en els estudis dedicats a la història de l’art Per tant, no hem pogut prescindir de l’apèndix bibliogràfic Tanmateix, en el recull d’estudis de l’apartat de Bibliografia relativa a aquest capítol no podíem cercar en cap moment una visió exhaustiva de les obres i treballs publicats Hem cregut…

Deixant a part les referències de cronistes, geògrafs i viatgers que des de l’antiguitat s’han interessat pels Països Catalans especialment els humanistes i historiadors relacionats amb la cort catalanoaragonesa, com els aragonesos Juan Fernández de Heredia al segle XIV, els napolitans Lorenzo Valla i Antonio Beccadelli, els sicilians Antonio Geraldini i Lucio Marineo, l’aragonès J Fabricio Vagad i el castellà Hernando del Pulgar als segles XV i XVI i de l’amplíssim moviment lullista europeu dels segles XV al XVIII, cal cercar-ne els precedents en els grups d’historiadors i erudits dels…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’Estudis Medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Ainaud i de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll “Unesco de Arte Mundial”, núm 7, París 1957 Ainaud i de Lasarte, Joan…