Resultats de la cerca

Té per genearca Gilbert de Hamilton s XIII D’entre els seus descendents, que formaren diverses línies, cal esmentar James Hamilton mort el 1479, hereu de la línia primogènita, creat lord Hamilton 1445 i casat amb Maria, filla del rei Jaume II d’Escòcia James Hamilton mort el 1547, segon comte d’Arran, elegit regent d’Escòcia en morir Jaume V 1542 el parlament el declarà hereu del tron i governador del regne durant la minoritat de Maria I, i Enric II de França el féu 1549 duc de Châtellerault resignà la regència el 1554 James Hamilton mort el 1648, que rebé 1643 el ducat de Hamilton i el…

En fou membre destacat Gutierre Fernández de Castro , al servei d’Alfons VII de Castella-Lleó, que participà en el setge d’Almeria 1147, i derrotà les forces catalanoaragoneses que assetjaven Calahorra Durant la minoria d’Alfons VIII, del qual fou tutor, l’enemistat entre els Castro i els Lara provocà una guerra entre ambdues faccions, i aquells es refugiaren a Lleó Fernando Ruiz de Castro , nebot de l’anterior, casat amb Estefania, filla illegítima d’Alfons VII, mantingué la lluita amb els Lara fou majordom de Ferran II de Lleó, el qual li donà el govern de Toledo després de la seva ocupació…

Nasqué cec, probablement al si d’una família d’artesans Se sap que pogué conrear el seu talent musical gràcies a l’ajut d’una família rica de la seva ciutat natal, els Grundherr, però s’ignoren els detalls relatius a la seva formació Fou organista de Sant Sebald, a Nuremberg, almenys des del 1446, i l’any següent fou nomenat organista oficial de la mateixa ciutat La seva fama s’estengué per tot Alemanya, i el 1450 es traslladà a Munic, on, fins a la seva mort, serví els ducs Albert III, Segimon i Albert IV de Baviera en qualitat de mestre de capella Li succeí en el càrrec el seu…

Fins el 1662 fou mestre de capella de la cort dels ducs de Saxònia-Lauenburg a Schlackenwerth Entre el 1662 i el 1665 exercí el càrrec de vicemestre de capella a la cort de Güstrow i del 1665 al 1673 fou mestre de capella a la de Gottorf El 1665 rebé l’encàrrec de compondre la música per a la cerimònia de la inauguració de la Universitat de Kiel El 1686 retornà al seu antic càrrec a Schlackenwerth Pfleger compongué més de 200 obres sacres, en llatí i en alemany, i diverses odes profanes Mentre que la seva collecció de divuit concerts sacres breus denominada Psalmi, dialogi et motettae 1661, a…

Vida i obra Baltasar Escrivà de Romaní i Senna, baró de Beniparrell, fill d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní Escrivà , virrei de Sardenya, residí un temps a Sardenya i Nàpols, i circulà per la cort dels ducs de Calàbria És l’autor de l’edició i traducció de l’obra poètica d’Ausiàs Marc, Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osías Marco València 1539, dedicada a Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Aquest destinatari i, més probablement, la seva esposa, Mencía de Mendoza, potser expliquen la traducció al castellà dels versos marquians L’obra comprèn, en edició bilingüe, quaranta-sis…

Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una…

El genearca fou Conrad de Bentelsbach , que vers el 1083 bastí el castell de Wirtinisberg o Württemberg, a la riba del Rotemberg, prop de Stuttgart, i esdevingué comte Conrad I de Württemberg El succeí el seu nebot fill d’una germana, el comte Conrad II de Württemberg mort vers el 1137, que fou rebesavi del comte Ulric I de Württemberg , dit el Fundador mort el 1265 Aquest posseí una gran part del territori entre els rius Neckar i Rems, que guanyà a expenses de la davallada dels Hohenstaufen, i el seu fill, el comte Eberard I de Württemberg mort el 1325, dit l’Illustre , donà suport al rei…

Els Visconti establerts a Milà tenen com a genearca conegut Uberto Visconti mort abans del 1248, del qual descendeixen les línies principals del llinatge Amb el seu fill, Ottone I Visconti mort el 1295, començà la influència política del llinatge fou arquebisbe de Milà i senyor de Milà 1277-78 i 1282-95 Un altre fill, Gaspare Visconti , fou avi dels germans Gaspare Visconti tronc de la línia dels senyors de Fontaneto i Cassano Magnoso , extingida el 1693, de la branca dels comtes de Fagnano , extingida el 1514, i de la branca dels comtes de Brebbia , extingida el 1750 i Lodrisio Visconti mort…

Es comunica amb Vinschgau Val Venosta a través del pas de Stelvio, amb Valcamonica a través del pas d’Aprica i amb l’Engiadina a través del pas de Bernina Correspon pràcticament a la província italiana de Sondrio Conquerida pels romans segle I aC, formà part de la província romana de Rètia, fins que l’ocuparen els llombards segles VI-VIII i els francs segles VIII-IX Al segle IX passà al nou ducat de Milà, i el 1004 al bisbe de Como Després de tres segles de disputes entre els bisbes i els senyors de Como i els ducs de Milà, fou cedida a aquests 1335 El 1512 fou ocupada pels grisons, que, en…