Resultats de la cerca
Es mostren 2483 resultats
comarca
Geografia
Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.
La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A les terres…
Joan Sardà i Dexeus
Joan Sardà i Dexeus
© Fototeca.cat
Economia
Economista.
Es formà a la facultat de dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola i Sánchez Sarto Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i política internacional el 1929 a L’Opinió Més tard formà part, juntament amb alguns dels seus mestres, de l’equip de redacció d’ Economia i Finances Entre el 1934 i el 1939 fou professor ajudant de ciències econòmiques de la Universitat Autònoma Resultat dels seus treballs a l’Institut d…
República dels Txuvaixos
Divisió administrativa
República federal de Rússia.
La capital és Čeboksary Ocupa els altiplans de la vora dreta del curs mitjà del Volga El clima és continental fred, amb temperatures mitjanes de 12-13°C al juliol i de -19°C al desembre i amb una pluviositat anual que oscilla entre els 400 i els 500 mm La xarxa hidrogràfica és constituïda pel riu Volga, límit septentrional de la república, i els seus afluents Les grans extensions de bosc de coníferes donen lloc a l’explotació forestal En la composició ètnica de la població predominen els txuvaixos 68%, bé que hi ha també russos 26% i tàtars 3% Les activitats econòmiques principals són l’…
Bellinzona
Ciutat
Capital del cantó de Ticino, Suïssa, situada vora el Ticino.
La ciutat ha crescut en un lloc estratègic que domina l’entrada al túnel de Sant Gotard i el pas de San Bernardino, en un encreuament ferroviari de les línies que lliguen la RF d’Alemanya i Itàlia És dominada per tres castells, del segle XV Les activitats econòmiques principals són les indústries metallúrgiques, de la fusta i del ciment Seu d’un poblament romà, al segle VIII pertangué al bisbe de Como, i durant els segles XIII i XIV passà alternativament al domini de Como i de Milà Presa per França 1500, fou cedida conjuntament als cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden El 1798 Bellinzona es…
Albert Pintat i Santolària

Albert Pintat i Santolària
© Govern d'Andorra
Política
Polític andorrà.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Catòlica de Friburg Suïssa el 1967, es dedicà a l’activitat empresarial El 1982 inicià la carrera política com a cònsol menor de Sant Julià, que continuà com a secretari personal del cap de govern Josep Pintat 1984-85 De 1986 a 1991 fou conseller general i en 1995-97 ambaixador al Benelux i a la UE Ministre de relacions exteriors 1997-2001 i ambaixador a Suïssa i a la Gran Bretanya 2001-2004, a l’abril de 2005 guanyà, al front del Partit Liberal, les eleccions generals i esdevingué cap de govern d’Andorra, càrrec que ocupà fins el 2009,…
Geórgios Vassiliu
Política
Polític xipriota.
Estudià a les universitats de Ginebra i Viena, i es doctorà en econòmiques a Budapest Milionari home de negocis, en les eleccions de febrer del 1988 es presentà com a independent però amb el suport del Partit Comunista Xipriota AKEL, i aconseguí la presidència després de guanyar el candidat de dretes Glafkos Clerides, líder de l’Agrupació Democràtica DISY Sota la seva presidència, el 1989, Xipre sollicità l’ingrés a la CE A les eleccions de febrer del 1993 tornà a presentar-se com a independent amb el suport de l’AKEL, però en la segona volta perdé per un estret marge davant Clerides, que el…
Carles Sudrià i Triay

Carles Sudrià i Triay
Historiografia
Historiador econòmic.
Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és catedràtic d’història i institucions econòmiques de la Universitat de Barcelona Els seus estudis s’han centrat, fonamentalment, en l’anàlisi històrica del paper que han tingut les fonts d’energia en el desenvolupament econòmic de Catalunya i d’Espanya Entre les seves obres destaquen Història de la Caixa de Pensions 1981, amb J Nadal, El carbón en España, 1770-1961 Una historia económica 1987, amb S Coll, i La economía española en el siglo XX Una perspectiva histórica 1987, amb J Nadal i A Carreras Entre el 1988 i el 1994 dirigí l…
Paul Demeny
Economia
Demografia
Economista i demògraf hongarès.
Es graduà a la Universitat de Budapest 1955 i es doctorà en economia a la Universitat de Princeton 1961, on fou docent També fou professor associat, professor d’economia i director associat del Population Studies Center de la Universitat de Michigan i professor visitant al departament de demografia de la Universitat de Califòrnia, Berkeley El 1971 fou nomenat professor d’economia a la Universitat de Hawaii Membre del Population Council de Nova York, és el principal editor del butlletí Population and Development Review La seva recerca s’ha centrat en les interrelacions demogràfiques,…
Bertil Ohlin
Economia
Història
Economista i polític suec.
Professor a la Universitat de Copenhaguen 1924 i a Estocolm des del 1929, fou ministre de comerç 1944-45 com a membre del partit liberal, del qual fou cap fins el 1967 Elaborà una teoria monetària de l’interès a partir de l’obra de Wicksell, i també féu importants aportacions per a l’estudi del comerç internacional, algunes de les quals en collaboració amb Heckscher Obres principals Interregional and International Trade 1933, The Problem of Employment Stabilization 1949 i, juntament amb KRose, Theorie der internationalen Wirtschaftsbeziehungen ‘Teoria de les relacions econòmiques…
Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics
Entitat creada el 1989 pels ens públics de ràdio i televisió dependents de governs de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Té com a objectiu unificar les activitats econòmiques per a rendibilitzar les inversions en el mercat audiovisual i potenciar la creació de nous productes optimitzant les despeses En formen part la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió , Euskal Irrati Telebista , Televisió de València , Radiotelevisión de Andalucía i Televisión de Galicia D’entre les accions conjuntes dutes a terme, destaquen l’adquisició de drets d’antena de pellícules i sèries a grans productores nord-americanes i distribuïdors estatals i la gestió conjunta dels drets de transmissió dels partits de les lligues de futbol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina