Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Santa Maria de Camós
Art romànic
Situació Vista de l’extrem del mur de migdia de Santa Maria de Camós, amb una finestra de doble esqueixada, d’avançat el segle XII J Moner L’església parroquial de Santa Maria, situada dins el terme municipal de Camós, ocupa un turonet entre el Matamors i el Revardit, amb una excellent vista sobre Banyoles i el pla L’església, que té adossada la rectoria, figura al mapa Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 805598 L’accés es produeix per la carretera que uneix Banyoles amb Palol de Revardit, coneguda per carretera de Camós En direcció a Palol, a prop del quilòmetre 5 hi ha un trencall a mà dreta,…
Sant Nicolau del Castell (Camprodon)
Art romànic
L’any 1196 el rei Pere I el Catòlic autoritzava l’abat Bernat de Segurioles a edificar un castell al cim del puig de les Relíquies per tal de refugiar-s’hi ell i els seus súbdits, sembla que amb motiu de les primeres escomeses de les lluites albigeses Tot seguit fou edificat el castell i una església dedicada a sant Nicolau, així com un grup de cases que més endavant van baixar al pla, entre el puig i el riu Ter i varen constituir la Vila de Baix o nucli fortificat de Camprodon Més endavant, quan entre els anys 1249 i 1251 l’abat Guiu traspassà el domini del castell i de la Vila de Baix al…
Vilatge del tossal de Santa Llúcia (Agramunt)
Art romànic
Situació Estructura d’una antiga cabana o cort, única part excavada d’aquest desaparegut vilatge medieval ECSA-JR González El tossal on hi havia els vestigis d’aquest vilatge anorreats fa pocs anys— és una petita elevació que fa de contrafort meridional de la serra d’Almenara, al nord-oest del petit poble d’Almenara Alta Mapa 33-14 360 Situació 31TCG377238 Per a arribar al jaciment des d’Agramunt, cal prendre la carretera que va a Tornabous Un cop passat el coll de la serra d’Almenara cal seguir endavant fins arribar prop del canal d’Urgell i el poble d’Almenara Alta Cal agafar llavors un…
Sant Joan de la Maçana (Font-rubí)
Art romànic
Situació Vista de llevant, amb l’absis d’aquesta capella alterada per reformes tardanes ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església, abandonada, de Sant Joan de la Maçana és situada dalt d’un petit turó, tota voltada de pins, a un quilòmetre i mig de Guardiola, pel camí de la Maçana, des d’on cal anar a peu uns 5 minuts Guardiola és a 9 km de Vilafranca del Penedès JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF863857 Història El lloc de la Maçana s’esmenta com a alou l’any 1120 La capella és documentada per primera vegada l’any 1315 en un llegat de sis diners fet per Arnaua, vídua de Ferrer Oller de…
Castell de Puigarbessós (Cercs)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest castell es troben al cim de Puigarbessós, situat en l’aiguabarreig de la riera de Vilada i el riu Llobregat, molt a prop de la Baells Les restes estan situades en una canal lateral i estan orientades vers el costat de migjorn Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 08,2 — y 64,0 31 TDG 082640 L’accés a les restes del castell és extremadament difícil S’hi pot arribar des de l’església de Sant Quirze de Pedret, remuntant la vall del Llobregat a l’alçada de la presa de l’…
Casal o casa forta de Domanova (Rodés)
Art romànic
El lloc de Domanova és a uns 2 km al migdia de Rodés, enlairat entre els cursos de la ribera de Rigardà i la de les Croses Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 942, quan el comte Sunifred II de Cerdanya feu donació a l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes d’un alou situat al terme de Vilella, que afrontava per una part amb Domonova Aquest indret fou el solar d’un important llinatge feudal, cognominat Domanova, els membres del qual són mencionats en la documentació des de la segona meitat del segle XI Així, vers el 1068 consta que Bernat Pere de Domanova tenia el castell…
Santa Maria de Fulleda
Art romànic
Situació Edifici de tipologia romànica, molt transformat pel seu canvi d’orientació i la construcció d’una nova capçalera a ponent ECSA-JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del nucli urbà del poble de Fulleda Mapa 33-16 417 Situació 31CF352923 S’arriba a Fulleda des de les Borges Blanques per la carretera que passa per la Floresta, els Omellons i l’Espluga Calba També s’hi pot arribar des de Tarrés, a tocar de la N-240 JAA-CPO Història El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, la seva muller Ermessèn i llurs fills establiren un…
Sant Cristau d’Albera (Montesquiu d’Albera)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’absis preromànic que es troba al nord de la capella actual ECSA - A Roura Aquesta capella es troba a ponent de la torre de Sant Cristau, al cim del puig homònim L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 29,4” N - Long 2° 53’ 30” E Història Sant Cristau és una de les esglésies més antigues del Rosselló Tanmateix, no se’n té testimoni documental fins a la segona meitat del segle XI, quan hi ha referències al castell de Sant Cristòfol o Cristau, que va prendre el nom d’aquesta capella, segurament…
Colom roquer
El colom roquer Columba livia té l’aspecte típic del colom domèstic, amb el qual es confon sovint, i pel qual és sovint pres quan hom en contempla estols més o menys nombrosos Sol ser grisós, amb bandes negres a les ales i a la cua, i d’un color verdós o vinós tornassolat, però els individus d’origen domèstic cas de la fotografia, poden prendre altres tons Xavier Ferrer Inicialment aquesta espècie, que donà origen als coloms domèstics, diversificats després en una gran quantitat de races, devia estar molt estesa Tanmateix, els successius encreuaments amb coloms domèstics, la introducció d’…
El casal del carrer de Graells de Cardona
Art gòtic
El raval de Graells a Cardona és una fondalada urbanitzada a partir del camí que hi passava i que des del nucli primitiu de la població baixava a trobar la riba del Cardener Les cases que el poblaren constituïren un carrer, com ho testimonien les escriptures des de mitjan segle XIV A la segona meitat del segle tenia un fort caràcter artesanal, amb cases i tallers que alternaven amb peces de conreu Al tombant de segle, vers septentrió i on la urbanització es devia esllanguir o interrompre’s, el raval va quedar tallat de través pel pas del nou recinte murallat de la vila, que davallava del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina