Resultats de la cerca
Es mostren 871 resultats
Maria Assumpció Balaguer i Golobart

Maria Assumpció Balaguer i Golobart
Cinematografia
Actriu.
Estudià a l’Institut del Teatre A la fi de la dècada de 1940 inicià la carrera teatral amb obres com L’alcova vermella , de Josep Maria de Sagarra, i el 1948 passà a formar part de la companyia Lope de Vega de Manuel Tamayo, a Madrid Actuà per primer cop en el cinema el 1952 en Perseguidos , de José Luis Gamboa Casada amb Francisco Rabal Valera 1951, posteriorment actuà en una quarantena de pellícules interpretant papers ben diversos, entre les quals hom pot esmentar El canto del gallo 1955, R Gil, María Rosa 1964, A Moreno, El hermano bastardo de Dios 1986, dirigida pel seu fill Benito Rabal…
,
Quincy Jones
Música
Productor, arranjador, compositor, trompetista i pianista nord-americà.
Arrelat en el món del jazz , estudià becat al Berklee College of Music, i feu la primera gira amb l’orquestra de Lionel Hampton el 1951 Simultàniament començà a treballar com a arranjador independent, prestant els seus serveis a molts músics, entre els quals hi hagué Clifford Brown, Count Basie, Cannonball Adderley, Jay McShann, Dizzy Gillespie i d’altre El 1956 realitzà una gira com a trompetista en la big-band de Dizzy Gillespie, i enregistrà, a nom seu, This is how I feel about jazz L’any següent signà un contracte amb la discogràfica Mercury i la seva distribuïdora francesa Barclay, que…
,
Josep Vila i Casañas

Josep Vila i Casañas
© Molina Visuals / Palau de la Música Catalana
Música
Pianista, director de cor i orquestra i compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Música de Sabadell, on estudià piano amb Glòria Peig Amplià els estudis d’harmonia i composició amb Benet Casablancas i Josep Soler, i els de direcció amb Salvador Mas orquestra i Eric Ericson direcció coral El 1990 fundà el cor Lieder Càmera de Sabadell, que dirigí des de llavors fins el 2008, i del 1991 al 1995 també fou director de la Coral Càrmina Ha estat director titular de l’ Orfeó Català 1998-2016, del Coro de RTVE 2007-10, del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana 2011-16 i del Coro de la Comunidad de Madrid 2020-24 Des del…
,
Joan Baptista Escorihuela
Literatura catalana
Poeta.
Impressor d’ofici Defensor de l’ús literari del català, escriví nombrosos poemes, romanços, colloquis, goigs en català, publicats anònimament o amb les seves inicials BE, JE, E entre el 1794 i el 1802, en el Correo de Valencia i, principalment, en el Diario de València En la seva producció es combina la pràctica popularista de colloquis i romanços amb la composició de peces cultes d’una significativa ambició literària Entre aquestes destaquen les cançons reials L’Àngel de l’Apocalipsi, apòstol d’Europa, honor d’Espanya i glòria de València 1798, dedicada a sant Vicent Ferrer…
,
part de rosari
Cristianisme
Cadascuna de les quatre parts en què es divideixen els vint misteris del rosari: els cinc de goig, els cinc de dolor, els cinc de glòria i els cinc de llum.
teologia de la creu
Cristianisme
Corrent teològic, típicament luterà, que és en contraposició amb la teologia de la glòria, més pròpia del pensament catòlic i que correspon a la teologia mística medieval i a l’escolàstica.
Protestants i catòlics representen, així, l’accentuació parcial de dos camins envers Déu, presents ja en Pau el d’una teologia de l’exclusiva revelació de Déu en Jesucrist 1Cor 1,18-25 i el d’una teologia natural, o de trobament amb Déu mitjançant la creació Rm 1,20-23 La teologia de la creu afirma com a impossible aquest segon camí, pres aïlladament, i l’interpreta, en Pau, com a moment interior de la revelació de la creu, la qual —tot sotmetent a judici tant l’impuls religiós humà com la pretensió racional d’atènyer Déu filosòficament— fa de la teologia natural una possibilitat estrictament…
gloriapatri
Cristianisme
Nom d’una doxologia en honor de la Trinitat, que comença amb els mots llatins Gloria Patri, que l’Església acostuma a cantar després de cada salm, de certes pregàries, etc.
Otto Nicolai
Música
Compositor i director alemany.
Vida Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi A la ciutat polonesa de Stargard Pomerània conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de CF Zelter Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada prussiana a Roma…
,
figura

figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i…
Idil·lis i cants místics
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el mes d’abril del 1879, amb un pròleg de Manuel Milà i Fontanals.
Desenvolupament enciclopèdic És el primer llibre publicat per Verdaguer després de L’Atlàntida i també el primer en què recull poemes lírics, amb els quals complementava, o rectificava, la imatge pública que volia donar de si mateix com a poeta religiós,i més concretament com a poeta místic, després d’haver-ho fet com a poeta heroic El poema “Cant d’amor” exposa aquesta intenció, i el pròleg propi incorporat a partir de la segona edició 1882, 1885, 1891 defensa la seva poesia i la validesa de la poesia mística La primera edició acabava amb una secció titulada “Càntics”, amb poemes escrits per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina