Resultats de la cerca
Es mostren 827 resultats
Salvat
Editorial
Empresa editorial fundada el 1898 amb el nom de Salvat i Fill per Manuel Salvat i Xivixell.
Amb seu al carrer Mallorca de Barcelona, fins que fou adquirida 1988 tingué un caràcter eminentment familiar En morir el fundador 1901, n’assumí la direcció el seu fill Pau Salvat i Espasa , el qual engrandí el negoci, que passà als seus fills Pau, Santiago i Ferran 1923, els quals fins entrats els anys trenta modernitzaren a fons l’empresa i la convertiren en una de les capdavanteres del sector a l’estat tant en l’aspecte tecnològic, incorporant els darrers avenços en màquinària, com en l’aspecte comercial i de distribució de la producció Mostra d’aquest creixement és l’augment dels actius…
Pere Serafí
Naixement, de Pere Serafí, representat a les portes de l’orgue de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura catalana
Poeta i pintor.
Vida i obra Anomenat lo Grec pels seus contemporanis, es dedicà professionalment a la pintura La descoberta recent d’un document del 1526 on un « Petrus Grech naturalis regni Xipre », de setze anys, signa un contracte d’aprenentage amb el pintor Pere Terré obre la possibilitat d’identificar-lo amb aquest autor Això contradiria la creença tradicional, basada en l’estudi i l’anàlisi de les seves pintures, d’una formació artística a Itàlia, bé que també és possible que hagués conegut gravats i estampes de procedència italiana, els quals haurien influït les seves composicions Com a Pere Serafí és…
,
Honorat Joan i Tristull
Filosofia
Historiografia catalana
Militar
Literatura catalana
Humanista.
Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, i d'Isabel Tristull El fet que la seva mare no procedís de la noblesa, feu que Honorat incorporés al seu escut heràldic les armes del pare, és a dir, les corresponents a les famílies Joan i Escrivà Aquest fet contribuí a què, durant un cert període, es cregués que els seus cognoms eren Joan i Escrivà Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de…
, ,
Els bitllets de l’Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona també va emetre paper moneda durant la Guerra Civil Els decrets municipals del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937 establien l’emissió de bitllets en paper de fil d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims Posteriorment, concretament el dia 2 de desembre de 1937, també es decretà l’emissió de blocs de cartolina que, mitjançant línies de perforació, contenien dos bitllets de 10 cèntims i dos de 15 cèntims Malgrat que cap dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona no presenta la signatura de l’autor, s’havia suggerit que…
Qüestions d’història
Des de la perspectiva històrica, no deixa de ser sorprenent que, a Catalunya, l’aparició de la idea de disseny gràfic i l’acceptació social de la professió hagin estat un fenomen tan recent Sorprèn perquè Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya i, a més, tenia una estructura productiva molt similar a la d’aquells països europeus que ja havien desenvolupat una cultura del disseny pròpia El sector de les arts gràfiques, per exemple, a la segona meitat del segle XIX va viure una fase de diversificació productiva i de renovació tècnica per la qual Barcelona es va convertir en el principal centre…
retoc
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les modificacions a les quals hom sotmet els clixés per tal de corregir els defectes de l’original, esmenar les imperfeccions de la fotografia, compensar l’alteració de tons que podrien resultar en fer els gravats i en la impressió, etc.
so buit
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de Nikolaj Sergejevič Trubeckoj, denominació que reben els fonemes emparentats amb els plans, amb els quals formen una oposició equipol·lent, basada en una impressió acústica de buidor a les cavitats supraglòtiques enfront d’una planesa de les mateixes cavitats.
En català no hi ha oposicions basades en la buidor/planesa, per manca de fonemes retroreflexos o de sèries guturals arrodonides i no arrodonides
Bernat Peres
Cristianisme
Erasmista, apologista catòlic i traductor.
Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant…
, ,
Crònica

Edició del 1558 de la Crònica de Ramon Muntaner
© Biblioteca de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…
,
Torre d’en Viola (Calafell)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta construcció de tàpia, que hom ha identificat amb el primitiu castell de Calafell ECSA - J Bolòs Aquesta torre fou bastida en un vessant de muntanya poc abrupte, en una petita vall situada a l’orient de Calafell, a poca distància d’aquesta població Mapa 35-17447 Situació 31TCF809628 Si seguim la variant de la carretera que va del Vendrell cap a la costa i passa a l’est de Calafell, haurem d’agafar una pista que surt davant d’aquesta població que ens portarà fins a uns centenars de metres de la fortificació JBM-RMUC-JARN Història No s’han localitzat fins avui…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina