Resultats de la cerca
Es mostren 1379 resultats
Museu Social
Museu
Institució creada a Barcelona el 1909 per la diputació i l’ajuntament per tal d’estimular i de fomentar les iniciatives i les activitats destinades a millorar les condicions generals de producció i les condicions de vida de les classes amb menys recursos.
Fou dirigida per Josep Maria Tallada , Josep Ruiz en fou secretari, i Cebrià de Montoliu bibliotecari Organitzà exposicions Exposició d’Economia Social i d’Higiene i Seguretat del Treball, 1911 Exposició del Treball a Domicili, 1915, una biblioteca, conferències, cursos i servei d’estadística estadístiques de subsistències, de salaris, de vagues i edità llibres, fullets i revistes Al seu redós hom creà una borsa de treball 1911, el Grup Català de l’Associació Internacional per a la Protecció Legal dels Treballadors 1911, la primera cooperativa catalana de cases barates 1911, la societat…
Josep Lluís Martínez i Picanyol

Josep Lluís Martínez i Picanyol (2010)
© Norma Editorial
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i guionista, conegut pel nom de Picanyol.
Autodidacte, els anys seixanta s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants Feu humor gràfic i entreteniments El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines que publicà a Cavall Fort des del 1971 fins al 2014, que es jubilà, anys durant els quals en publicà més de 1500 historietes Collaborà en nombroses revistes, com ara L’Infantil , Oriflama , En Patufet segona etapa, Matarratos , Penthouse , i diaris, l’ Avui , el Diari de Barcelona i el Punt Diari , entre d’altres L’any 2012 publicà el llibre de memòries Històries d…
Enric Vila i Casas
Economia
Advocat i escriptor
Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas , fou vicepresident de la Fundació Vila Casas Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família 1984, les novelles i narracions Príncep de Roma 1989, Talgo Simfonia 1988, El gos del cantant 1986, Elisenda 1985, El brunzir del temps 1994, premi Fiter i Rossell, Gent de l’illa 1995, Bernat el Coix 2008 i el llibre de viatges Diari d'un turista Viatge a Síria i Jordània 2001 També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia 2008 i Ara és l'hora, catalans 2009, a més d’un Memorial de agravios…
Francesc Puig i Alfonso
Literatura catalana
Escriptor i llibreter.
Fou president de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Junta de l’Hospital Clínic i de la Cambra Oficial del Llibre, a més de regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista Ajudà i estudià les societats benèfiques Publicà, entre altres, Protección de la infancia y represión de la mendicidad 1911, en collaboració amb Ramon Albó Relaciones entre los organismos benéficos y la represión oficial de la mendicidad 1914, Beneficencia en Barcelona 1920 i Beneficencia 1927 A mig camí entre les memòries i l’assaig històric escriví Curiositats barcelonines 1919, en tres volums…
,
Josep Selva i Vives
Art
Literatura catalana
Historiador de l’art i novel·lista.
Fou especialista en història de l’art El 1931 ingressà a la Junta de Museus i des del 1947 fou conservador adjunt del Museu d’Art Modern de Barcelona, del qual esdevingué director de serveis especials 1968 Redactà diversos volums de la collecció “Speculum Artis”, com ara els de l’art espanyol en època dels Reis Catòlics, i durant els Àustria i els Borbons 1943 Publicà els capítols de pintura de la segona meitat del segle XIX i del Modernisme a L’art català 1958 És autor de les novelles La llum i l’ombra 1931, que incorpora una llarga transcripció de la novella Memòries d’un home…
,
Artur Bladé i Desumvila
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i divulgador històric.
Vida i obra Militant d’ERC, fou funcionari de la Generalitat President dels Jurats Mixtos del Treball a Tortosa 1932-34, el 1936 fou secretari del conseller de Sanitat i Assistència Social Martí Rouret i Callol , i durant la Guerra Civil s’incorporà al Cos de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est S’inicià aquests anys com a periodista collaborant amb les revistes El Llamp de Gandesa i Tivissa El 1937, a través de Martí Rouret, passà a collaborar a La Riuada de Móra d’Ebre de la qual ambdós se separaren per discrepàncies ideològiques i fundaren L’Ideal de l’Ebre , que seria l’òrgan d’ Esquerra…
, ,
magnetoresistència gegant
Física
Efecte mecanicoquàntic observat en estructures formades per capes fines alternes de materials ferromagnètics i no magnètics, consistent en una reducció significativa (de l’ordre del 10%) de la resistència elèctrica quan el material és sotmès a un camp magnètic.
En absència del camp magnètic, la direcció de la magnetització de les capes ferromagnètiques veïnes és antiparallela, a causa del feble acoblament antiferromagnètic entre elles, resultant en una alta resistència al pas d’electrons o forats amb qualsevol orientació de l’spin Per contra, quan s’aplica un camp magnètic, la magnetització de les diferents capes ferromagnètiques tendeix a alinear-se i es redueix la resistència al pas del corrent Aquest efecte és a la base de desenvolupaments tecnològics com ara certes memòries magnètiques usades en aparells informàtics i de reproducció de música, i…
Antoni Miquel Urgias
Literatura catalana
Editor, escriptor religiós i cronista.
Vida i obra Urgias pronunciat Urges fou canonge 1817, arxiver 1821 i cronista de l’Alguer se’n conserven diversos volums de memòries inèdits, amb notícies tretes dels arxius locals 1818-26 promogué l’acadèmia literària Parnaso Algherese 1799, de la qual aplegà les poesies —algunes de les quals en català— en un volum manuscrit Capitoli e sonetti 1803 Se li atribueix un Sermó del descendiment de Jesucrist de la creu ~ 1806 i preparà l’edició del Breve compendi de la doctrina cristiana 1818, catecisme en català Edità l’opuscle Gli algheresi nell’arrivo del loro vescovo D Pietro…
Bernhard Paumgartner
Música
Director d’orquestra i musicòleg austríac.
Fill del crític musical Hans Paumgartner i d’una mezzosoprano, començà a estudiar música amb els seus pares Més tard amplià la seva formació a Viena, on combinà els estudis musicals i els de dret a la universitat En 1911-12 fou director de cant a l’Òpera de Viena i després passà a la Tonkünstlerorchester 1914-17 Parallelament, impartí classes a l’Acadèmia de Viena 1915-17 Posteriorment es traslladà a Salzburg, on fou director del Mozarteum 1917-38, 1945-59 Fou el fundador de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg 1922 i de la Camerata Academica del Mozarteum de Salzburg 1955 i escriví diverses…
Quartet Amadeus
Música
Quartet de corda britànic.
Fundat el 1938, el nom reflecteix la predilecció dels seus membres per la música de WA Mozart El seu repertori no es limità, però, a l’obra d’aquest compositor i inclogué, bàsicament, la música dels segles XVIII i XIX Integrat per Norbert Brainin i Sigmund Nissel violins, Peter Schidlof viola i Martin Lovett violoncel, debutà a Viena l’any 1948, i des del 1952 actuà arreu del món B Britten dedicà el quartet de corda número 3, opus 94 1975, a aquesta formació Tocà amb altres intèrprets, com ara el violista C Aronowitz, el violinista Y Menuhin o els pianistes Ch Eschenbach i Emil’ Gilels El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina