Resultats de la cerca
Es mostren 1162 resultats
Marc de Vilalba, abat de Santa Maria de Montserrat (1413-1416)
El 23 d’agost de 1413, les Corts Catalanes reunides a Barcelona elegiren els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Gilabert VII de Centelles i de Perellós, cavaller, senyor de la baronia de Centelles diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan de Prades, canonge i infermer de la seu de Tortosa oïdor militar Guillem de Rajadell, donzell de la vegueria de Manresa i senyor de Rajadell, Viver, Massana, Vallmanya i Vilallonga oïdor…
pragmàtica sanció
Història del dret
Ordinació o decret del sobirà sobre matèria de dret públic, amb força obligatòria semblant a la de la llei, però que té origen en l’exclusiva voluntat del monarca sense compartir el seu poder amb les corts.
1413-1461: La consolidació i la independència de la institució
Tombes de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque, monestir de Santa Maria de Poblet ECSA La Diputació del General, nascuda com a delegació permanent de les corts amb la funció explícita de reunir i administrar el subsidi concedit al monarca mitjançant personal i administració independent del fisc reial, s’havia constituït com a comissió igualment permanent en la Cort del 1359, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, i es perfilà els anys següents amb la creació dels impostos propis que li havien de donar automonia financera —les generalitats—, i l’ús del deute públic venda…
Teobald I de Navarra
Música
Compositor francès, un dels trobadors més importants de la seva generació.
Vida Fill del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra, fou rei de Navarra 1234-53 i comte palatí de Xampanya Teobald IV, 1201-53 i de Brie Nasqué quan el seu pare ja era mort, i fou educat a la cort de Lluís VIII, a qui ajudà en la campanya contra els albigesos 1226 Mal grat que havia jurat vassallatge al rei francès, abandonà el monarca durant el setge d’Avinyó del 1226, es negà a assistir a la coronació de Lluís i, quan aquest morí, liderà un grup de nobles en contra de la regent Blanca de Castella Teobald fou coronat rei de Navarra el 1234, després de la mort del seu oncle…
Peraustrínia 2004
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1989, Animació, 78 min., dirigida per Àngel Garcia i Vidal.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Peraustrínia Fermí Marimón, el Prat de Llobregat GUIÓ Joan Marimón literari, ÀGarcia, JJorna i JLRuiz Solís tècnic i gràfic storyboard FOTOGRAFIA José Jorna cap de fons Agfacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Neus Gorriz MÚSICA Anthony Pilley, Jordi Fàbregas arranjaments ANIMACIÓ Josep Lluís Torres, NGorriz, Albert Garcia Vila, BPedrosa, JAPérez Mascaró, Jaime Monteagudo Da Silva, Mariano Rueda, FOrdoñez, Peter EDelgado, Àngel Garcia Sanmartí i Valentí Domènech INTERPRETACIÓ Ferran Casanovas, José Linuesa, Blanca Pàmpols, Antoni Alemany, Manuel…
congrés de Viena
Història
Conjunt de reunions celebrades a Viena del 30 d’octubre de 1814 al 9 de juny de 1815, per refer el mapa polític d’Europa, arran de la fi de l’imperi napoleònic.
Previst en el primer tractat de París —signat el 30 de maig de 1814 pels principals estats europeus—, hom proclamà a Viena que volia reconstruir l’ordre social i el sistema polític d’Europa i establir-hi una pau duradora, basada en un repartiment just de forces Tanmateix, el congrés fou dominat per les quatre grans potències de l’època Àustria, Rússia, la Gran Bretanya i Prússia, la Quàdruple Aliança antinapoleònica, que, representades respectivament pel príncep de Metternich-Winneburg, KR von Nesselrode, el vescomte de Castlereagh i KA von Hardenberg, hi refongueren la divisió política…
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Quart comte de Cardona (1471-86) (Joan Ramon Folc III de Cardona), sisè comte de Prades i vescomte de Vilamur per renúncia dels seus pares, baró d’Entença, almirall d’Aragó i capità general de Catalunya, fill de Joan Ramon Folc (II) i de Joana de Prades.
El 1445 es casà amb Joana d’Urgell, filla de Jaume el Dissortat Participà activament en les corts del 1449 al 1455 Al servei, a Itàlia, d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, fou ambaixador seu prop del papa A l’inici de la revolució del 1461 fou membre del Consell del Principat i negociador de la proclamació del príncep Ferran com a primogènit, però la seva rivalitat amb el comte de Pallars, nebot seu, i la seva inclinació vers Joan II l’apartaren del moviment i, poc abans de començar la guerra, es posà al costat del rei maig de 1462 Capità general dels exèrcits reialistes, fou la màxima figura…
Castell de Timor (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
L’actual agregat de Timor, totalment despoblat, té el seu origen en un castell, el seti del qual avui és ocupat per la masia anomenada la Torre de Timor El castell de Timor donà lloc al llinatge del mateix nom, que s’emparentà amb els Queralt de Santa Coloma i esdevingueren senyors d’aquest important castell i vila de la Conca de Barberà al començament del segle XIII El 1131 ja apareix documentat Arnau de Timor L’any següent Alaric, el primer castlà o feudatari del terme conegut, cedí al seu fill Ramon el castell de Timor juntament amb altres castells propers Aquesta nissaga conservà el…
Pere Pau Muntanya i Placeta
Sostre de la casa Bofarull de Reus, pintat per Pere Pau Muntanya i Placeta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797 Acadèmic de mèrit de San Fernando 1799 En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona El 1777 decorà el teatre municipal de Reus el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica amb cel empiri al sostre, dedicat a Carles…
Rafael Cervera
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i receptor de mestre racional de la Cort a Barcelona, fou ambaixador de Barcelona davant Felip IV 1626 i ocupà el càrrec de conseller segon de Barcelona 1628 Publicà una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot resumida 1616, i en el pròleg afirmà que els historiadors escrivien en castellà per la pressió dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del ejército y armada de Francia en Cataluña en 1285 y de la valerosa resistencia que los catalanes con su rey Don Pedro hicieron 1793, amb clares intencions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina