Resultats de la cerca
Es mostren 1780 resultats
Dinamarca 2010
Estat
La deriva de la política danesa, cada vegada més ancorada a la dreta ideològica, no tan sols es va fer palesa en la successió de propostes per prohibir la proliferació de minarets, o la progressiva permissivitat política en l’estigmatització i degradació dels immigrants, sinó també en la inaudita detenció preventiva de 1000 activistes durant la cimera contra el canvi climàtic celebrada a Copenhaguen al final del 2009 Davant el desgast de destacats membres del Govern, i per fer front a la caiguda en les expectatives de vot del seu partit, Lars Lokke Rasmussen va anunciar, al febrer, una…
escola napolitana

Fruites (segle XVII), de Giovanni Battista Ruoppolo (Col·lecció del baró Acton de Leporano)
© Corel
Art
Escola artística sorgida a Nàpols quan fou sotmesa a la corona castellana.
Fou especialment viva durant el s XVII, que esdevingué l’escola més important d’Itàlia després de la romana, sobretot en pintura S'hi destaquen els arquitectes DFontana, que sistematitzà urbanísticament Nàpols encarant-la a la mar, i CFanzano En pintura fou decisiu el pas de Caravaggio, el 1607, la revolucionària tècnica del qual fou assumida per GBCaracciolo i el valencià JRibera i també per pintors de natures mortes, com Battista Ruoppolo i GRecco, i pels bamboccianti L’estada d’AGentileschi reforçà la tendència cap al caravaggisme melodramàtic de MStanzione, AVaccaro i BCavallino Durant…
Honorat Joan i Escrivà
Historiografia catalana
Humanista.
Vida i obra Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, fou deixeble de Vives a Lovaina Inicià els seus serveis a la corona en la carrera militar, i prengué part en les campanyes d’Alger 1541 i de Flandes 1548 El príncep hereu Felip el nomenà preceptor del seu fill Carles Fou ordenat de sacerdot i, des del 1564, fou bisbe de la diòcesi castellana d’Osma, on morí dos anys més tard Sembla que la seva proximitat a la corona donà a conèixer Ausiàs Marc en la cort de Castella i, fruit d’aquest interès, se’n feu l’edició de Valladolid del 1555 hom li atribueix el…
Joan Pla i Agustí
Música
Oboista i compositor català.
El 1747 exercia d’intèrpret a Lisboa, on causà una bona impressió com a virtuós d’oboè i saltiri Abans del 1751 estigué al servei del rei de Portugal, però abandonà el país en ser-li denegat un augment de sou Al final del 1751 sojornà a París, on tocà al Concert Spirituel Les seves interpretacions i composicions foren molt aplaudides pel públic francès Al mes de març del 1753 es trobava a Londres Allí organitzà sis spiritual concerts , conjuntament amb el seu germà Josep i el violinista Passerini, i el 1754 publicà la primera edició de les seves obres Treballà en l’orquestra de la cort del…
Louis Marchand
Música
Compositor, clavecinista i organista francès.
A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels Cordeliers, on…
El frente infinito
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 90 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Lluís Josep Comeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Adolfo Marsillach pare Herrera, Gérard Tichy capità Estrada, Josefina Güell Cristina, Ramón Durán capità Ibáñez, José Marco tinent Martín, Jesús Colomer Paco Molina, Miguel Fleta sergent Soriano, José Sancho comandant Espinosa, Mario de Bustos capità Campos, Miquel Viadé Vázquez, Josep Maria Caffarel…
càrrega
Física
Nom genèric de diversos atributs intrínsecs de les partícules elementals, que caracteritzen pel que fa a les interaccions en què intervenen.
El nom deriva, per extensió, de la càrrega elèctrica, que fou, fora de la massa, la primera característica intrínseca quantificable que hom tractà amb un cert coneixement Un sistema físic és especificat, doncs, per la natura dels seus components és a dir, per les seves càrregues i pel valor de les magnituds mesurables les variables d’estat Els diferents tipus de càrregues palesen l’existència de les diferents interaccions interacció Els trets comuns de les càrregues són els següents són quantificades , és a dir, llurs valors són múltiples enters d’una certa unitat mínima, anomenada càrrega…
Fundació "la Caixa"
Música
Entitat creada el 1990 per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona amb finalitat de mecenatge social i cultural.
L’actual Servei de Música de la Fundació "la Caixa" ha heretat del programa musical de l’antiga Obra Social de la Caixa el Festival de Música Antiga, el Festival de Música Religiosa i el programa "La Caixa a les escoles" L’any 1982 l’Obra Social amplià el seu camp d’actuació amb el Festival de Flamenc i el Festival de Música Romàntica, que posteriorment es van assimilar al Festival de Músiques del Món i a la temporada de música de cambra del Centre Cultural de la Caixa La incentivació de públic amb relació als esdeveniments musicals que porta a terme aquest servei, així com el foment de l’…
Castell de Vilalba dels Arcs
Art romànic
El primer esment de Vilalba dels Arcs és de l’any 1224, en què el comanador templer de Ribera va atorgar una carta de poblament del lloc de Vilalba, amb el seu terme, a un grup de quatre pagesos i a qui s’hi volgués afegir En aquest document sembla que el comanador es reserva l’indret per a construir el castell Quan el 1236 es dissolgué el districte de Ribera i s’independitzaren de Miravet les comandes filials, Vilalba passà a formar part de la casa d’Ascó En els sumaris sobre les causes entre els Entença i els templers, queda ben palesa la dependència de Vilalba respecte a aquesta comanda El…
Íñigo López de Mendoza
Història
Literatura
Literat i estadista.
Marquès de Santillana Fill de l’almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària A favor de Joan II de Castella o en contra, combaté sense treva la privadesa d’Álvaro de Luna, a la caiguda del qual contribuí Intellectualment, fou un home afeccionat a les novetats, colleccionà una biblioteca particular important i encarregà la traducció de nombroses obres clàssiques La seva producció palesa clarament totes les seves inquietuds renovadores A la Carta Prohemio al Condestable Pedro de Portugal —escrita en prosa— defensà el conreu d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina