Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
São Tomé i Príncipe 2010
Estat
El dirigent opositor Patrice E Trovoada va ser designat primer ministre pel president Fradique de Menezes en obtenir la seva formació, l’Acció Democràtica Independent ADI, la majoria en les eleccions celebrades l’1 d’agost L’ADI va aconseguir 26 escons dels 55 en joc mentre que el Moviment d’Alliberament de São Tome i Príncipe MLSTP, 21 El Partit de Convergència Democràtica PCD, aliat de l’MLSTP, en va obtenir tan sols 7 P E Trovoada, que ja havia estat primer ministre el 2008, va substituir en el càrrec Rafael Branco, el líder de l’MLTSP En la seva primera intervenció pública, va afirmar que…
Terenci Moix
Cinematografia
Escriptor.
Vida Gran afeccionat al cinema, començà a collaborar en la premsa i les revistes especialitzades, com "Fotogramas", "Film Ideal" i "Nuestro Cine", on escriví l’article Entre un cine de Barcelona y un cine catalán núm 61, 1968 El 1968 publicà el seu primer llibre de cinema, Introducció a la història del cinema 1895-1967 com a Ramon-Terenci Després d’un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64, es donà a conèixer com a narrador ja amb el seu nom amb La torre dels vicis capitals , premi Víctor Català 1967 A continuació…
Els embiòpters: teixidors
Característiques de grup Els embiòpters o teixidors, són insectes de dimensions mitjanes, tegument fi i tou, i normalment de colors marronosos Són mal voladors, i generalment viuen, en condicions càlides i humides, sota les pedres o les escorces, dins de túnels revestits de fils sedosos que teixeixen ells mateixos Tenen un dimorfisme sexual molt accentuat les femelles no tenen ales mentre que els mascles són alats i atrets per la llum Teixidors és el nom amb què hom coneix, en diferents llengües europees, els representants d’aquest ordre dels embiòpters "web spinners", "tisserins", etc…
Els solenogastres
Els solenogastres són molluscs vermiformes de secció arrodonida o lleugerament comprimida, de longitud compresa entre poc menys d’1 mm i 30 cm, encara que la majoria de les gairebé 200 espècies descrites fan pels volts d’1 cm L’organització en conjunt del cos dels solenogastres recorda la dels caudofoveats pel fet que ambdós grups inclouen molluscs vermiformes, mentre que s’assembla a la dels molluscs testaris en aspectes fonamentals Morfologia Organització externa i interna dels solenogastres en uns talls longitudinals de les regions anterior A’ i posterior A ″ del cos i en un tall…
Els ostràcodes
Característiques del grup Els ostràcodes constitueixen un grup de crustacis molt diversificat, que comprèn unes 2000 espècies vivents i prop de 12 000 espècies fòssils El fet de tenir una closca proveïda d’una gran quantitat d’estructures i ornaments diferents en cada espècie fa que siguin molt importants en el camp de la paleontologia i en el de l’estratigrafia Són petits de 0,4 a 23 mm de llargada i d’estructura modificada respecte dels caràcters generals dels crustacis la closca bivalva que tanca a dins tot l’animal i la manca de segmentació del cos, en són bons exemples Viuen pràcticament…
leotards
Indumentària
Parell de mitges gruixudes de punt, les quals, unides per dalt en forma de calces, arriben fins a la cintura.
Rep el seu nom de l’acròbata francès Jules Léotard 1842-1870
nul·lisòmic | nul·lisòmica
Biologia
Dit de l’organisme diploide, real o funcional, en el qual manquen un parell de cromosomes homòlegs del seu complement.
nucleòfil
Química
Reactant que dóna un parell d’electrons disponibles al substrat (electròfil o reactant electrofílic) per formar un nou enllaç covalent.
Pot ésser un anió RO - , HO - , CN - , etc o bé una espècie neutra NH 3 , PC 6 H 5 3 , etc
funció biquadràtica
Matemàtiques
Polinomi de quart grau que només té tres termes de grau parell o nul: y = ax4 + bx2 + c.
llagosta

Llagosta
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels palinúrids, que assoleix 50 cm de llargada; té les antenes del segon parell llargues i fortes, i les potes del primer parell són marxadores i no tenen pinces, sinó que acaben en una ungla robusta.
Habita a les cavernes de les costes rocalloses, a partir dels 15 m de profunditat, i s’alimenta d’invertebrats marins És pescat amb nanses, i constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia Molt semblants són la llagosta salamenya P mauritanicus i la llagosta verda P regius , de les costes del nord d’Àfrica Als Països Catalans, la pesca de llagostes és gairebé exclusivament illenca, bé que la llagosta obtinguda al continent 9 tones el 1971 assoleix més pes per unitat Els ports que més s’hi dediquen són els menorquins de Fornells i Ciutadella i els mallorquins d’Alcúdia,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina