Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, fou inicialment l’única parròquia del terme Per donació dels seus patrons, els senyors del castell, depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església corresponen al testament de la muller del primer senyor del castell, Guifré de Riner Aquesta dama, anomenada Rotrudis, en el seu testament sacramental, publicat l’any 1027, deixà dos molins a Sant Martí de Riner Posteriorment, un altre membre de la família dels senyors del castell, Ponç Hug de Riner-Cervera, amb la seva muller Beatriu, donà a Santa Maria de…

D’aquesta capella, que era al costat de Can Pelegrí, desapareguda al segle XVIII, es tenen molt poques notícies, però se sap que era molt antiga La primera referència la trobem el 1073, que Llobató vengué per 10 unces d’or a Ermengol, el seu fill, tot l’alou que posseïa a Vila Alba, a les parròquies de Santa Maria i Santa Agnès Aquest alou consistia en l’església de Sant Vicenç, cases, terres, etc…, i confrontava a tramuntana amb la serra damunt l’església de Sant Salvador El 1088 Truitgarda llegà una peça de terra sobre l’estrada, prop de Sant Salvador a Sant Vicenç de Vila Alba…

Aquesta església era situada al terme del castell d’Òdena Inicialment tingué funcions parroquials, i les ha conservat fins a l’actualitat El terme del castell d’Òdena apareix en la documentació a partir de l’any 957 En aquesta data Sala de Conflent vengué a Elegar i a la seva muller Oria unes cases situades en el castell murallat d’Òdena intra kastro muro de Odena Malgrat l’abundor de documentació del terme d’Òdena que s’ha conservat dels segles X i XI, la primera referència sobre l’existència de l’església parroquial correspon a una llista de parròquies del bisbat de Vic que…

Les referències a aquesta església parroquial són força tardanes, bé que el lloc de Vila-rodona és documentat des del 959, quan Domènec va cedir a la catedral de Barcelona i al bisbe Guillem el lloc de Freixà, per tal d’edificar-hi un castell, i Vila-rodona, amb les seves villes i vilars Tot i que la parròquia de Santa Maria de Vila-rodona segurament deu tenir els seus orígens en aquests primers segles de repoblament, no se’n tenen notícies directes fins al principi del segle XIII L’any 1205 és consignat entre les signatures d’una venda el capellanus Ville Rotunde , anomenat Miquel A partir d…

Aquesta església fou l’antiga parròquia del terme del castell de Montagut, fortalesa coneguda des del final del segle X L’edifici actual, gòtic, és el successor d’un de més antic L’església de Monteacuto és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona que són consignades en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 També apareix en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Monteacuto hi contribuí amb 70 sous L’església de Montagut, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de…

Un dels primers documents on s’esmenta el lloc de Jusseu data de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner De la seva església parroquial no s’ha localitzat cap referència fins a la fi del segle XIII així, segons la relació de les esglésies i parròquies que contribuïren els anys 1279 i 1280 a sufragar la dècima papal, hom troba, dins l’ardiaconat de Ribagorça, que l"’abat” de l’ ecclesie de Jusseu , juntament amb quatre porcioners,…

Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada plenament, però…

Un dels primers esments del lloc de Bolquera Bolcaria data de l’any 948, com a límit territorial d’un alou situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia, dins la villa de Vià, cedit pel prevere Adroer al monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església parroquial de Santa Eulàlia de Bolquera és mencionada en el suposat capbreu de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del 819, però que ha de correspondre a mitjan segle XI Ja a l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ ecclesia Ste Eulalie de Bolquera figura en la relació de parròquies visitades pels delegats de l’…

Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca Quan anava a exercir…

Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Era canonge i ardiaca major de Tarragona i fou canceller del Principat des del 1689 i president de la sala primera de l’audiència de Barcelona als primers temps de Felip IV de Catalunya-Aragó El 1699 havia estat nomenat bisbe de Girona Per la seva adhesió a Felip IV tingué topades amb el Consell de Cent de Barcelona i se li atribuí un text anònim censurant la cort de 1701-02, per la seva manca de submissió a Felip IV Quan Girona es declarà partidària de Carles d’Àustria 1705 s’exilià a Perpinyà, des d’on mantingué molta correspondència amb els…