Resultats de la cerca
Es mostren 652 resultats
Moviment Socialista de Catalunya
Partit polític
Organització constituïda a Tolosa el 1945, concebuda inicialment com un front que pretenia de reagrupar el socialisme democràtic català i que adoptà l’estructura de partit a partir de 1950.
Els orígens immediats de la seva fundació se situen en la crisi interna viscuda pel Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM durant la postguerra Així i tot, des d’una perspectiva més àmplia, el seu naixement, d’una banda, tingué una relació directa amb el buit creat en el sistema polític català arran de la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i la seva evolució immediata, ja que aquesta formació es construí durant la Guerra Civil en benefici del moviment comunista i a l’inici de la postguerra no existia cap organització socialista a Catalunya ni a l’exili D’altra banda…
Els convents carmelitans
Art gòtic
Els carmelitans, juntament amb els mercedaris i altres ordes, sovint han estat agrupats en el que s’ha definit com a segona onada de mendicants En un principi van proposar uns ideals orientats a mantenir les formes de vida eremítica, però finalment van esdevenir mendicants, per la qual cosa va ser necessari que el papa Innocenci IV establís la reforma de la seva regla originària, l’any 1247 Estat actual de la portalada del convent del Carme de Barcelona, traslladada al carrer de Guipúscoa, al terme de Sant Adrià de Besòs ECSA - GS El 1254, en el capítol de l’orde celebrat a Londres, es va…
1413-1461: La consolidació i la independència de la institució
Tombes de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque, monestir de Santa Maria de Poblet ECSA La Diputació del General, nascuda com a delegació permanent de les corts amb la funció explícita de reunir i administrar el subsidi concedit al monarca mitjançant personal i administració independent del fisc reial, s’havia constituït com a comissió igualment permanent en la Cort del 1359, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, i es perfilà els anys següents amb la creació dels impostos propis que li havien de donar automonia financera —les generalitats—, i l’ús del deute públic venda de censals i…
El panorama artístic a Lleida
Art gòtic
Taula central del retaule de Sant Julià que procedeix del desaparegut palau d’estiu dels bisbes de Lleida a Aspa, atribuïda a Jaume Ferrer II BL/©MLDC – XGoñi La segona etapa del gòtic internacional a Lleida és marcada, en primer lloc, pel darrer període d’activitat de Pere Teixidor, que havia començat a treballar en època del primer internacional i que podria ser el pintor que s’amaga rere l’anònim Mestre d’Albatàrrec vegeu el capítol “El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida”, en aquest mateix volum, a qui s’atribueixen algunes obres procedents de Solsona que són…
Sant Esteve de Cervelló o Santa Maria de Cervelló o dels Socors
Art romànic
Situació Vista general de l’antiga parròquia de Cervelló situada en un esperó rocós al peu del castell ECSA - JA Adell L’església és situada al vessant de llevant del penyal on hi ha el castell de Cervelló, sota mateix d’aquest i sobre la riera anomenada avui Can Sala, antiga riera de Santa Creu Mapa 36-16420 Situació 31TDF127823 Per arribar-hi cal seguir la N-II pel mig del poble de Cervelló i, passada la seva parròquia modernista, agafar en direcció a migdia el trencall que duu a Can Pitarra i a Can Sala de Baix, el qual s’ha de seguir fins al punt on enllaça amb la carretera de la…
Castell de Gelida
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest important castell, esglaonat a la muntanya, amb l’antiga església parroquial en el seu recinte inferior ECSA - J Todó Els vestigis d’aquesta fortalesa són dalt d’un turó, a l’est de la població Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Per la carretera que va a Sant Sadurní, i que ve de Martorell C 243-B, a un quilòmetre i mig de Gelida trobarem, a mà esquerra, vora la font de Cantillepa, un trencall asfaltat que puja fins al mateix peu de la part inferior o baixa del castell, al costat del barri dels Tarongers El castell resta sempre obert al públic Hi ha una guia amb…
Sant Pere de les Maleses (la Pobla de Segur)
Art romànic
Situació Vista interior dels dos absis, sota una gran balma, que formen la capçalera de l’església d’aquest petit cenobi ECSA - JA Adell Aspecte que ofereixen les diferents estances d’aquest antic monestir, edificat totalment sota una gran balma ECSA - JA Adell Les ruïnes del monestir de Sant Pere de les Maleses es troben dins una balma, a la part alta del barranc de Sant Pere, afluent per la dreta del riu Noguera Pallaresa, en ple congost de Collegats Mapa 33-11252 Situació 31TCG373832 L’accés és molt difícil Hi ha dos camins, un que surt d’un revolt de la carretera de la Pobla de Segur a…
Arquitectura catalana racionalista
Arquitectura Un moment clau i que començava, encara que fos amb retard, de manera tan brillant i prometedora va ser fortament condicionat per la crisi econòmica mundial dels anys trenta i va ser eliminat dràsticament arran de la situació política, social i econòmica espanyola que va desembocar en la Guerra Civil El GATCPAC Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de TArquitectura Contemporània, però, ha quedat com a emblema de la modernitat i la generositat creativa, com una història social, artística, arquitectònica, tecnològica i urbana plena de sentit però que dramàticament no…
Biologia i genètica 2011
Biologia
Genètica
Microbioma i medicina personalitzada Gràfic representatiu dels tres tipus de composicions microbianes intestinals, anomenats enterotips Cada punt representa la composició microbiana i cada grup, un enterotip © Institut de Recerca de la Vall d'Hebrón / Anat Eck Chaysavanh Manichanh Dels molts camps de recerca que van destacar el 2011, un dels més innovadors va ser l’estudi del microbioma –conjunt d’espècies microbianes que hi ha en un ambient determinat– intestinal humà En un estudi en què han participat investigadors de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, s’ha analitzat el microbioma…
carretera
Encreuament de carreteres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Via de comunicació, generalment pavimentada, que permet la circulació, simultània i en dos sentits, d’automòbils (originàriament, de vehicles de quatre o més rodes) a través de dues o més vies de circulació.
La construcció de les carreteres modernes és efectuada mitjançant un estudi previ del traçat òptim no existent o corresponent a vies de comunicació ja existents, l’aplicació de les solucions tècniques adequades a fi de facilitar-hi el trànsit dels vehicles de motor amb un màxim de velocitat i de seguretat i amb un mínim de despeses, tant de construcció com d’explotació El traçat és efectuat, partint dels punts fixos ciutats, centres industrials, etc per on ha de passar, per mitjà de l’estudi detallat del terreny, i és en funció de la natura d’aquest terreny, del cost de les obres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina