Resultats de la cerca

Es pot afirmar sense sornegueria que el segle XIX és el segle del gòtic, ja que fou utilitzat abundantment a tot el món occidental, inclòs el nou continent Aquesta presència generalitzada de l’estètica goticista al llarg de gran part de la centúria permet mantenir que l’estil gòtic és el més característic del món vuitcentista Aquesta afirmació, gens exagerada, pot tanmateix semblar estranya, sobretot si tenim en compte que la història de l’art estableix que el gòtic correspon fonamentalment als segles XIII-XV Però la realitat no és aquesta No tan sols es continuaren construint edificis gòtics…

La geografia física Vista de l’lla de Hiiumaa Oficina de Turisme d’Estònia A Estònia pertanyen nombroses illes, les més importants de les quals són la Saaremaa i la Hiiumaa, de l’arxipèlag Moonsund La part septentrional és una plana amb una gran quantitat d’aiguamolls que es projecta bruscament cap al golf de Finlàndia la costa és molt retallada Més cap al sud el terreny s’aixeca i els sòls són més fèrtils Les formes de relleu són formades per l’acumulació d’alluvions o l’arrasament de la terra Els paisatges geomorfològics principals són carenes de morenes amb còdols erràtics, peneplans,…

La geografia El nucli del territori és constituït pels afloraments del sòcol cristallí aràbic, els quals, al Iemen, assoleixen la màxima altitud Ḥaḍur Šu’ayb, 3760 m L’altiplà, que és situat a l’àrea dels monsons, té pluges abundants i destaca per la prosperitat de les poblacions agrícoles Vers l’W i el S les muntanyes cauen bruscament sobre la mar Roja i deixen només una estreta plana costanera, arenosa, d’uns 40 a 70 km d’amplada Aquesta plana litoral és una regió àrida i gairebé desèrtica, amb temperatures suaus a l’hivern i humides a l’estiu 90% d’humitat Cap al sector oriental, els…

Situació Presideix, des de la vall més profunda, les serralades subbètiques i prebètiques valencianes més elevades El terme és tancat per les serres del Montcabrer i la Mariola 1389 m al N, Biscoi i l’Ombria 1100 a ponent, la serra del Carrascar d’Alcoi 1352 i la serra dels Plans 1252 al S i l’Ull del Moro a l’E, i forma una vall, ramificada i transversal a les complicades serres, en part reblerta de materials miocènics En aquesta vall aflueixen, des de ponent, el riu Polop —una de les branques originàries del riu d’Alcoi o Serpis —, que entronca amb el Barxell, que, com el barranc del Cint,…

Situació i presentació Està situat al sector septentrional de la comarca, en contacte amb la Noguera Limita amb els municipis noguerencs d’Albesa N i Torrelameu NE i amb els segrianencs de la Portella NW, Vilanova de la Barca E, Alcoletge SE, Lleida SW, Torre-serona, Benavent de Segrià i Vilanova de Segrià W Es troba a la confluència de la Noguera Ribagorçana en bona part límit NE del terme amb el Segre en part límit SE, estès damunt la plana alluvial que voreja els dos rius i les terrasses més baixes de la depressió segrianenca El recorregut de 4 km de la Noguera Ribagorçana,…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, d’una extensió de 31,81 km 2 , és situat a la vall alta de la Muga, als terrenys accidentats dels Prepirineus La Muga, que rebia per l’esquerra el Rimal actualment l’interfluvi és afectat per una de les cues del pantà de Boadella, sobre la Muga, i forma després el congost de la Muga Torta, al límit NE amb Darnius, corre encaixada entre els turons de Sant Ponç 649 m d’altitud i de Sant Jordi 557 m d’altitud, a tramuntana, i les serres de l’Estela, de la Cirera i la roca de la Penya 484 m d’altitud, a migdia, al límit amb…

Situació i presentació El terme municipal és limitat al NE per Canyelles, a l’E per Sant Pere de Ribes, al S per la Mar Mediterrània, a l’W per Cubelles i al NW pel terme de Castellet i la Gornal, de l’Alt Penedès El terme comprèn, al N i al NW, els darrers contraforts del massís de Garraf, i la plana litoral ocupa la resta del territori La façana marítima fa uns 6 km El cap de municipi és la vila de Vilanova i la Geltrú Hom troba, a més, petites caseries i diversos masos, alguns dels quals centren alguna de les moltes urbanitzacions que solquen el terme, o bé els donen el nom, com per…

Antoni de Capmany 1742-1813, autor de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona L’embranzida industrial que durant el segle XIX singularitzava cada cop més l’economia catalana respecte al seu entorn regional tenia, naturalment, antecedents que poden escorcollar-se fins a èpoques remotes Però aquí no caldrà retrocedir més enllà del 1600 Al voltant d’aquesta data, en efecte, es pot situar el començament d’un cicle que porta directament fins a l’inici de la Catalunya fabril Cap al…

La població a la prehistòria Segons les hipòtesis actualment més en voga, l’home modern Homo sapiens sapiens va aparèixer fa uns 200 000 anys a l’Àfrica oriental i es va estendre progressivament cap als altres continents on vivien poblacions arcaiques i que van arribar a extingir-se devia arribar a l’Europa occidental fa uns 35 000 o 40 000 anys i va conviure durant un temps amb l’home de Neandertal vegeu “El naixement de l’Home” Durant llarguíssims períodes, i sobretot marcat pel ritme de les glaciacions, el clima va tenir un paper dominant com a gran regulador de l’evolució, imposant els…

Els primers establiments dels menorets Caplletra del primer capítol del primer llibre de Lo Crestià , obra de Francesc Eiximenis RBMSLE/© Patrimonio Nacional Els temples, les pintures i els retaules franciscans de l’època del gòtic són símbols d’un gran fenomen medieval la popularitat d’un grup de gent senzilla que va decidir seguir l’exemple de sant Francesc d’Assís, una manifestació de fe extraordinària que va contribuir com pocs a l’esplendor de l’arquitectura i l’art de l’època gòtica Però la presència dels franciscans va ser molt més significativa per a la Catalunya medieval, ja que el…