Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
John Liptrot Hatton
Música
Compositor anglès.
Dins el panorama anglès romàntic, compongué cançons i balades, i alhora denotà un cert gust pel glee tipus de composició vocal a cappella i la tradició vocal antiga, si bé professionalment hagué de dedicar-se al teatre còmic A setze anys fou organista a Liverpool, i simultàniament entrà en contacte amb el món del teatre El 1832, establert a Londres, compongué i publicà algunes cançons Director del cor del teatre Drury Lane des del 1842, compongué una òpera - Pasqual Bruno - per a Viena, i realitzà algunes gires de concerts per Àustria, on tocà fugues de JS Bach, i pels Estats Units Fou molt…
Josef Antonín Štepán
Música
Compositor i pianista bohemi.
Fill d’un kantor que li forní els primers coneixements musicals, a Viena fou alumne de GCh Wagenseil, gràcies al qual després ensenyà clavicèmbal a Maria Antonieta reina de França i Maria Carolina reina de Nàpols Obtingué fama d’excellent clavicembalista, i també de pianista quan aparegué el fortepiano Malgrat que es tornà cec i hagué de retirar-se 1755, continuà component peces per a piano i lieder La seva música per a teclat inclou divertiments, sonates, cadències, variacions i preludis, a part dels Sis concerts , opus 3 1773 Bona part de la seva producció orquestral nombrosos concerts i…
Bruno Walter
Música
Director d’orquestra alemany naturalitzat nord-americà.
Estudià al Conservatori Stern de Berlín decidit a fer carrera com a pianista, però finalment optà per la direcció d’orquestra, i debutà a l’Òpera de Colònia el 1894 El 1901 entrà com a assistent de G Mahler a l’Òpera de Viena, on treballà fins el 1912 L’any 1911 es naturalitzà austríac i canvià el seu cognom original -Schlesinger- per Walter Entre el 1913 i el 1922 fou director musical de l’Òpera de Munic, i posteriorment passà a l’Òpera de Berlín 1925-29 i a l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1929-33 Fugint de la guerra, el 1939 s’establí als Estats Units, on fou titular de la…
Tamás Vásáry
Música
Pianista i director d’orquestra hongarès naturalitzat suís el 1971.
Estudià a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, i debutà com a pianista quan tenia vuit anys Tot i els primers èxits, continuà la seva formació amb E von Dohnányi i, un cop graduat, esdevingué assistent de Z Kodály El 1948 guanyà el Premi Liszt de Budapest, fet que suposà l’inici d’una brillant carrera de virtuós del piano que el portà per tot el món, excellint com a gran intèrpret del repertori romàntic Els anys setanta començà a dedicar-se a la direcció d’orquestra i el 1979 fou nomenat director associat de la Northern Sinfonia Deu anys després assumí la titularitat de la Bournemouth…
Hans Swarowsky
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià composició a Viena amb A Schönberg i A Webern, i direcció d’orquestra amb R Strauss, F Weingartner i C Krauss Després d’unes primeres experiències dirigint a Stuttgart, Hamburg i Berlín durant la primera meitat de la dècada del 1930, el 1937 fou nomenat director de l’Òpera de Zuric, càrrec en el qual es mantingué fins el 1940, que passà a dirigir el Festival de Salzburg durant quatre anys Del 1944 al 1946 dirigí l’Òpera de Cracòvia, en 1947-50 la de Graz i des del 1957 fins a la seva mort fou titular de la Staatsoper de Viena Durant el període 1957-59 estigué al capdavant de la Royal…
agent secret | secreta
Cinematografia
Literatura
Personatge de ficció literària i cinematogràfica creat els anys cinquanta.
L’espionatge en el context de la guerra freda proporcionà el punt de partida, i l’exageració fins a la fantasia d’alguns elements d’aquesta pràctica constitueix la idiosincràsia del gènere L’arquetipus d’agent secret és James Bond, el qual, creat pel novellista Ian Fleming, fou incorporat al cinema i donà lloc a un nou mite del cinema de gran difusió Les pellícules i les novelles d’agents secredes, destinats sobretot a l’entreteniment, participen en graus diversos dels gèneres policíac i d’aventures i tenen en l’acció violenta i l’erotisme el principal dels seus ingredients A diferència de l’…
sonata da chiesa
Música
Al Barroc, tipus de sonata -oposada a la sonata da camera- originada pel costum d’acompanyar les celebracions litúrgiques amb peces instrumentals que eventualment podien substituir algun element del propi de la missa.
Més enllà del seu origen, la sonata da chiesa esdevingué un dels principals models de la sonata barroca pel que fa als tipus de moviments i la seva distribució El pla d’una obra d’aquest gènere, tal com quedà establert en la música d’A Corelli, és lent-ràpid-lent-ràpid l' adagio inicial és sovint seguit per un moviment ràpid d’escriptura fugada, mentre que els dos darrers temps s’acosten sovint al caràcter d’una sarabanda i una giga, respectivament o una altra parella de dansa lenta i ràpida Existeixen també sonate da chiesa en tres…
clarí
Música
En l’orgue, joc de la família de la trompeta, però en la tessitura de 4'.
Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586 L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc Quan és a la mà esquerra, ho fa en…
Alfred Einstein
Música
Musicòleg nord-americà d’origen alemany.
Cosí d’ Albert Einstein El 1903 es doctorà en musicologia Fundà la Zeitschrift für Musikwissentschaft ‘Revista de musicologia’ el 1918, que dirigí fins el 1933 Aquest any, arran de l’ascens del nazisme, anà a viure a Mezzomonte, prop de Florència, i posteriorment emigrà a Londres, fins que el 1939 s’installà als Estats Units Com a editor, aportà una revisió al Musik Lexikon d’Hugo Riemann en la novena i onzena edicions, 1910-29 i una traducció ampliada del Dictionary Eaglefield-Hull 1926 És autor de biografies i estudis excellents Gluck 1936, Greatness in Music 1941, Mozart 1945, Music in…
,
José Zorrilla y Moral

Jose Zorrilla i Moral
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg castellà.
Molt apreciat en l’ambient del Madrid romàntic, es donà a conèixer amb uns versos a Larra llegits durant el seu enterrament Residí a França des del 1850, i després a Mèxic 1855, on fou protegit per l’emperador Maximilià Tornà a Espanya 1866, i, després d’una segona estada a França, residí a Madrid ingressà a l’Academia Española 1882 i fou coronat a Granada 1889 Poeta fàcil, d’una gran exuberància, sovint cau en prosaismes, en rodolins, però excelleix en el domini de la musicalitat i en el viu colorisme De la seva poesia, amb predilecció pels motius històrics i llegendaris, les tradicions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina