Resultats de la cerca

Estudià interpretació a l’Escola Herbert Berghof de Nova York, i debutà el 1946 a Broadway El 1951 la seva actuació en The Rose Tatoo , de Tennessee Williams, fou premiada amb un Tony El 1971 rebé un segon Tony per l’actuació a Gingerbread Lady , de Neil Simon En el camp cinematogràfic la seva carrera fou també destacada després de ser nominada a l’Oscar per Lonelyhearts 1958, de VJDonehue, Airport 1970, de GSeaton, i Interiors 1978, de Woody Allen, el 1981 aconseguí el guardó pel seu paper com a Emma Goldman a Reds , de Warren Beatty Altres films destacats en els quals participà són The…

L’art púnic no tingué ni la qualitat ni la intensitat d’altres arts mediterrànies del mateix temps, com el grec o l’etrusc, bé que la pobresa de l’art púnic ha estat sovint exagerada Hi ha pocs vestigis de l’arquitectura Els temples eren de tradició feniciooriental, i a partir dels segles V-IV aC es manifestà una marcada influència tècnica grega De l’escultura en pedra hom coneix poques estàtues, però són abundants les esteles votives o funeràries amb relleus La coroplàstia és molt rica es troba com a exvots als santuaris o a les tombes Hi ha una triple tradició artística per una banda, la d’…

Empresa de comunicació que gestiona una plataforma dedicada inicialment a la ràdio i la televisió digitals difoses a través de satèllit L’evolució comercial de l’empresa comportà la introducció d’altres tipus de serveis, com ara la gestió bancària i la telebotiga L’any 2000, englobada en la societat Telefónica Media, del grup Telefónica, superà el mig milió d’abonats L’oferta radiofònica es basava en canals temàtics de caràcter musical L’oferta televisiva acullia canals temàtics especialitzats en gèneres com ara el cinema, les sèries, les telenovelles, els documentals i els…

Sacerdot catòlic i professor de filosofia de la religió a Praga 1805-20, hagué d’abandonar la càtedra per les seves tendències racionalistes Oposat a l’idealisme kantià, volgué desenvolupar una filosofia científica amb la seva concepció de la lògica com a estudi de les “proposicions com a tals” o en elles mateixes ‘Sätze an sich’ en tant que quelcom objectiu, i amb la seva contribució a la fonamentació de les matemàtiques Féu estudis de les paradoxes de l’infinit descobertes per ell i formulades clàssicament per Georg Cantor Treballà també en funcions reals, convergència de sèries…

A l’edat de vint-i-cinc anys ingressà al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de B Zweers El 1918, juntament amb W Pijper, H Zagwijn, S Dresden i M Vermeulen, creà la Societat Holandesa de Música Contemporània, esdevinguda posteriorment 1922 secció holandesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El 1930 fundà la publicació "De Moderne Miziek", que dirigí fins el 1940 Gran defensor de la música contemporània, a partir del 1950 organitzà al Museu Stedelijk unes sèries de concerts gràcies a les quals foren estrenades a Holanda obres de compositors com A Schönberg, A…

El 1720 constava com a violinista a la catedral de Sant Marc de Venècia, i des del 1733, a la catedral d’Urbino També exercí en altres ciutats, com ara Brno, Roma i, probablement, París El 1747 s’establí a Holanda, país on romangué fins la seva mort La producció musical de Tessarini és exclusivament instrumental i comprèn més de vint sèries de sonates per a violí solista i sonates en trio, concerts i simfonies per a instruments de corda El seu estil denota la influència d’A Vivaldi i en la seva escriptura ja s’aprecien trets de l’estil galant Les obres de Tessarini són,…

Estudià musicologia amb R Rolland a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà el 1913 Catalogà la música de la Biblioteca Laurenziana de Florència 1908, fou professor a l’École des Hautes Études Sociales 1909-14 i fundà i dirigí la "Revue musicale" 1920-39 Des del 1921 organitzà algunes sèries de concerts de música contemporània, a través dels quals promogué la música, entre d’altres, de B Bartók, GF Malipiero i I Pizzetti També fou corresponsal a París del "New York Times" 1924-35, i cofundador, secretari i catedràtic de la secció francesa de la Societat Internacional de…

El cognom del seu pare era Sanders, però adoptà el de la mare Estudià violí amb JP Solomon i demostrà unes magnífiques aptituds Debutà el 1796 i a partir d’aleshores inicià una sèrie de recitals per Londres i de rodalia que durà vuit anys Fou amic de John Field El 1804 emmalaltí per causes desconegudes i morí a vint anys d’edat, fet que causà una forta commoció ja que se li augurava un futur prometedor El seu llegat fou curt, i del seu catàleg d’obres -compostes només en tres anys-destaquen la Fantasia i Sonata en do menor, amb una fuga homenatge a JS Bach, les sonates opus 3, diverses …

La principal formació fou, però, la berlinesa, en la qual Joseph Joachim 1869-1907 fou el primer violí Ernst Schiever 1869-70, Heinrich de Ahna 1871-92, Johann Kruse 1892-97 i Karol Halir 1897-1907 ocuparen successivament el lloc de segon violí Heinrich de Ahna 1869-70, Eduard Rappoldi 1871-77, Emmanuel Wirth 1877-1906 i Karl Klinger 1906-07, el de viola, i Wilhelm Müller 1869-79 i Robert Hausmann 1879-1907, el de violoncel Amb totes quatre formacions, Joachim interpretà, en diverses ocasions, la integral dels quartets de L van Beethoven Així mateix, estrenà obres de J Brahms, L Cherubini, E…

Estudià composició amb S Jadassohn i musicologia a les universitats de Leipzig -com a deixeble de H Kretzschmar i H Riemann- i Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1917 Fou bibliotecari assistent a la Biblioteca Reial de Berlín -actual Deutsche Staatsbibliothek- del 1907 al 1914 i professor a l’Institut de Música Religiosa de Berlín des del 1913 i a les universitats de Breslau des del 1915 i Halle des del 1928 Així mateix, fou coeditor de l'"Arxiu de Musicologia" 1918-27, de les Publicacions de Händel de la Ciutat de Halle des del 1955 i de les sèries Musikgeschichte in…