Resultats de la cerca

Les primeres notícies que es coneixen de la parròquia del Pla de Sant Tirs són dels anys 977 i 978, en què el monestir de Sant Climent de Codinet rebé diverses donacions de terres situades al terme de Sant Tirs del Pla L’any 986 el comte Sunyer de Pallars, amb el seu fill Ramon, donava a Santa Maria de la Seu la vila de Sant Tirs, dins del terme del castell de Sas, com a possessió del monestir de Sant Genís de Bellera, motiu de la donació La vila de Sant Tirs restà unida a la canònica d’Urgell fins a la fi de les senyories L’any 1046 Arnau Mir de Tost feia escriptura de reconeixement dels…

Situació Restes de la capella, situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò ECSA – M Anglada Les restes de la capella de Sant Pere són situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò, al peu del Serrat de Calderot i prop del torrent de Sendés en una cota de 1 100 m Són difícils de trobar perquè són en un lloc emboscat Mapa 34–10215 Situació 31TCG646943 Per anar-hi cal agafar la pista que du a Solanell des del poble de Castellbò fins a trobar una bifurcació a la dreta, al cap d’1,8 km, indret on es troba el Mas d’en Pere hom continua fins a arribar a un…

Situació Detall de l’enterrament més oriental d’aquesta necròpoli, el més ben conservat del conjunt ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és situada davant de Castellnou d’Ossó, damunt d’unes roques que s’alcen a l’altra banda del riu Sió Des d’aquestes penyes, envoltades de camps, s’albira la població de Castellnou d’Ossó i el curs del riu Mapa 33-14 360 Situació 31TCG455259 Hi podem arribar des de Castellnou d’Ossó, si agafem la carretera que va a Montfalcó d’Agramunt Poc després, un cop a dalt del marge esquerre del Sió, hem de prendre un camí carreter, a mà dreta, que ens porta a les roques on s…

Situació Una de les dinou esteles discoidals localitzades a Ciutadilla, ara situades sobre els murs del fossar JM Miró L’església parroquial de Sant Miquel és situada al peu del castell, a la part més alta del poble Procedents de l’antic fossar parroquial es conserven al cementiri actual, situat a llevant del nucli urbà, sortint del poble, un conjunt d’esteles funeràries Mapa 33-15 389 Situació 31TCG451029 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior CPO-MLIR Història Cal esperar fins a mitjan segle XII per trobar la primera referència a l’església parroquial…

Situació Extrem est del castell de Prenafeta, sota del qual hi ha les restes del despoblat ECSA - J Bolòs Les restes del vilatge abandonat de Prenafeta són situades al vessant meridional del tossal on s’alça el castell, a uns centenars de metres cap al sud-est del poble actual Mentre que el poble nou és al final de la plana, el poble vell s’arredossa en una vall tancada, sota del castell Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Un camí vell, empedrat en molts trams, permet d’anar de la plaça de la Font del poble actual de Prenafeta fins a un pas engorjat que…

Situació A l’espadat que hi ha a llevant de la casa monàstica de Sant Llorenç prop Bagà, sobre el Bastareny, encara, actualment, podem trobar diverses coves que cal relacionar amb el monestir Aquestes coves, bàsicament naturals, foren, però, aprofitades i adaptades per a servir de lloc d’habitatge Actualment, se’n poden estudiar, fàcilment, dues, encara que és molt probable que, en la zona d’horts que hi ha entre el monestir i el cingle, n’hi haguessin d’altres, ara colgades sota terra Aquestes coves figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…

Tots els cossos que són a una temperatura superior al zero absolut absorbeixen, reflecteixen o emeten energia electromagnètica les característiques freqüència, longitud d’ona, intensitat, etc d’aquesta energia absorbida, reflectida o emesa per cada objecte o per cada material varien dels uns als altres en funció de llurs propietats físiques i químiques fet ben observable a cop d’ull, i per això l’observació mitjançant els sensors adequats de les característiques de la radiació emesa o reflectida per un objecte pot fornir informacions valuoses sobre la natura d’aquest objecte La teledetecció…

Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…

Per dificultats econòmiques, abandonà els estudis als tretze anys Després de passar pel seminari començà la formació artística, que completà a l’escola de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Cofundador del grup El Paso 1957, grup de pintors propers a l’expressionisme abstracte i a l’informalisme que incloïa, entre d’altres Manuel Millares, Antonio Saura i Rafael Canogar, un any abans 1956 s’havia establert a París, on es consolidà amb la seva obra Després d’estades a Mont-real Canada 1981-83 i a Nova York 1983, el 1988 el Museo Español de Arte Contemporáneo li dedicà una retrospectiva…

Aquesta església que es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló, ha estat sempre una de les esglésies parroquials principals del terme Entorn seu sorgí la sagrera que donà pas a l’actual població de Torelló Té la particularitat que apareix esmentada en el primer document que es conserva de la Plana de Vic en els inicis de la repoblació del comte Gruifré, ja que el 30 de gener del 881 Servusdei i la seva muller Fredegona vengueren a l’arxipreste Gotmar —el futur primer bisbe de Vic— terres i cases situades al territori osonenc, a l’apèndix del castell de Torelló, al lloc…