Resultats de la cerca
Es mostren 6134 resultats
Torre d’Almafar (Sant Climent de Llobregat)
Art romànic
El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos de Sant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir El 1058 es diu que la torre d’Almafar és tocant a unes terres de…
Sant Vicenç de Tordera
Art romànic
Antiga capella, ara en ruïnes, situada a poc més de 3 km de la vila, dos dels quals per la carretera de Tordera a Fogars de Tordera, vers la part oriental del terme, a la dreta del riu És una de les capelles més documentades del terme gràcies al fet que el monestir de Roca-rossa hi tenia béns a prop així, en el seu Cartoral, el 1199, s’esmenta una donació de terres “ in plano Sancti Vincentii ”, un altre document del 1201 especifica més clarament “ in plano subtus ecclesia Sancti Vincencii ”, i el 1253 es fa esment de terres “ apun ecclesiam Sancti Vicencii ” Més…
Capitular de Carles el Calb sobre la condició jurídica dels habitants del comtat de Barcelona
Capitular de Carles el Calb sobre la condició jurídica dels habitants del comtat de Barcelona, establint exempcions fiscals i concessions sobre les terres aprisiades
Tarassó

Rec d’aspersió per a cereals, al Tarassó
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i antic terme del municipi d’Agramunt (Urgell), al S de la serra d’Almenara, a la plana, regada pel canal d’Urgell.
És extensa heretat que s’estén fins a la plana amb moltes terres de regadiu i que antigament havia tingut la categoria de terme
calta
calta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cordades reniformes i flors grosses, solitàries, mancades de pètals, però amb cinc sèpals d’un color groc d’or.
Creix en prats humits, a les vores de petits corrents d’aigua dels Pirineus i altres terres fredes i humides de l’hemisferi nord
Free Soil Party

Cartell del Free Soil Party per a la campanya presidencial de 1848
Política
Partit polític fundat el 1847 als EUA.
S'oposà a l’esclavitud i propugnà la distribució gratuïta de les terres entre els camperols El 1856 s’integrà dins el partit republicà
Depressió Prelitoral Catalana
Nom que rep el conjunt de terres enfonsades entre les serralades Prelitoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.
Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter a ponent de Girona i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, per 20-25 km d’ample Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma El més antic és el Camp de Tarragona, obert a mar, la qual durant el Miocè l’omplí de dipòsits d’una potència de milers de metres El bloc muntanyós de…
Altiplano
Vista de l’Altiplano bolivià
© X. Pintanel
Altiplà
Regió de terres altes que s’estén des del S del Perú fins al N de l’Argentina, i inclou Bolívia.
D’una altitud mitjana de 3 400 m i una longitud superior als 900 km, és flanquejat per dues serralades d’elevacions sovint superiors als 6 000 m l’Occidental, que s’estén al llarg del límit amb Xile, i la Real o Oriental, que pel centre de Bolívia arriba fins a l’Argentina L’Altiplano coincideix amb el fons d’un antic i extens llac És drenat per conques endorreiques el llac Titicaca i el llac salat Poopó són els més importants És una immensa regió de vegetació escassa, on constantment bufen vents freds, amb pluges reduïdes La temperatura mitjana és de 8°…
bel·le | bel·la
Història
Individu d’un poble celtibèric preromà establert a les terres de l’alt Jalón vers el final del s IV aC.
Les ciutats més importants dels belles belli eren Segeda prop de Calataiud o per la comarca de Medinaceli, Attacum Ateca, Ocilis Medinaceli i Arcobriga Monreal de Ariza o Arcos de Jalón Els belles eren del mateix tronc ètnic que els arevacs i que els celtibers estrictes, amb els quals s’associaren per resistir als romans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina