Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
garding
Història
Entre els visigots, personatge de la comitiva del rei i vinculat a ell per uns lligams especials de fidelitat.
Consagrat a la custòdia i al servei del monarca, en rebia sovint terres en propietat, formava part de l’aula règia i gaudia de privilegis d’immunitat
Amrāvati
Ciutat
Ciutat de l’Índia, a l’estat de Mahārāstra, a l’W de Nagpur.
Situada a les terres basàltiques de Berar, àrea de gran producció de cotó, Amrāvati és un important centre comercial cotoner on ha estat desenvolupada una petita indústria tèxtil
Sant Marçal de Puig-reig

Església de Sant Marçal de Puig-reig
© CIC-Moià
Església
Església romànica del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada al N del municipi, prop de la carretera de Puig-reig a Casserres.
Conserva l’edificació romànica del segle XII Existia ja el 1180 i prop seu hi tenia un graner i terres, que llegà a Poblet, el trobador Guillem de Berguedà
saccomanno
Història
Militar
Cadascun del aventurers italians que constituïen una tropa mercenària al servei d’Alfons IV de Catalunya a mitjan segle XV.
Foren enviats el 1452 a Mallorca, sota el comandament del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill, per reprimir la revolta dels Forans contra els ciutadans propietaris de les terres
llorer-cirer
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les rosàcies, de fins a 8 m d’alçària, de fulles el·líptiques, coriàcies i lluents, de flors blanques, en raïms, i de fruits drupacis negrosos.
Natural de les terres pròximes a la mar Negra, és plantat sovint en parcs i jardins De les fulles és destillada una aigua de virtuts antiespasmòdiques, indicada contra el catarro
Andalán
Periodisme
Periòdic quinzenal regionalista aragonès, fundat el 1972 per J.A. Labordeta, E. Fernández Clemente, que en fou el primer director, i altres intel·lectuals aragonesos.
Arribà a una tirada de 16000 exemplars Defensor dels punts de vista aragonesos, publicà articles polèmics entorn, sobretot, de les terres catalanes de ponent El 1986 deixà de publicar-se
erm
Geografia agrària
Sector del paisatge agrari que no produeix.
Són erms les superfícies de roca nua o els paratges molt carstificats, on el sòl ha pràcticament desaparegut i les plantes són quasi inexistents Hi ha un altre tipus d’erm, que és aquell que no produeix perquè l’home l’ha abandonat la seva existència és, però, molt efímera en les regions humides, car, en el conjunt de la dinàmica del paisatge, aquests erms o tornaran a ésser conreats o passaran, a través de diferents estadis d’evolució, al paisatge clímax corresponent A causa de l’actual abandonament de l’agricultura en el món de la civilització industrial, apareixen importants àrees ermes d’…
senyoria
Història
Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs colons, pagesos, etc i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment…
Sant Vicenç de Tordera
Art romànic
Antiga capella, ara en ruïnes, situada a poc més de 3 km de la vila, dos dels quals per la carretera de Tordera a Fogars de Tordera, vers la part oriental del terme, a la dreta del riu És una de les capelles més documentades del terme gràcies al fet que el monestir de Roca-rossa hi tenia béns a prop així, en el seu Cartoral, el 1199, s’esmenta una donació de terres “ in plano Sancti Vincentii ”, un altre document del 1201 especifica més clarament “ in plano subtus ecclesia Sancti Vincencii ”, i el 1253 es fa esment de terres “ apun ecclesiam Sancti Vicencii ” Més…
Torre d’Almafar (Sant Climent de Llobregat)
Art romànic
El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos deSant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir El 1058 es diu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina