Resultats de la cerca
Es mostren 1195 resultats
Cèlia Suñol i Pla
Literatura catalana
Escriptora.
De posició benestant, rebé una sòlida formació cultural i durant els anys de joventut es relacionà amb el grup anomenat la Colla de Sabadell, especialment amb Joan Oliver i els germans Trabal Afectada de tuberculosi, el 1921 anà a la ciutat suïssa de Davos per tal de tractar la malaltia, on conegué el seu futur marit, amb qui tingué un fill Vídua 1929, posteriorment tingué una filla d’un segon matrimoni Durant la Segona República treballà a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, però amb el franquisme hagué d’afrontar greus dificultats econòmiques, que s’agreujaren amb la…
,
Gómez Suárez de Figueroa y de Mendoza
Història
Polític.
Fill de Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer Tercer duc de Feria i segon marquès de Villalba Fou ambaixador de Felip III de Castella a Roma i a París 1610, on atragué Maria de Mèdici, vídua d’Enric IV de França, a la política castellana i hi gestionà les noces del futur Felip IV amb Isabel de Borbó, i les de Lluís XIII de França amb Anna d’Àustria En 1615-18 fou lloctinent de València, d’on féu expulsar els gitanos 1615 i on intentà de palliar els efectes de l’expulsió dels moriscs El 1618 fou nomenat governador de Milà intervingué en l’afer de la Valtellina , que declarà sota la…
Castell de Lluçà (Tàrrega)
Art romànic
L’antic terme de Lluçà és situat vora el barranc del mateix nom, al sud del poble de la Figuerosa i prop d’Altet En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, l’església del qual és documentada l’any 1098 en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, on consta que era un dels temples subjectes a l’esmentada canònica L’existència d’una església a Lluçà a la darreria del segle XI pot fer pressuposar que ja hi havia també un castell, tot i que no és documentat fins al segle XII Així, la primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1133, en què els esposos…
Castell de Civit (Talavera)
Art romànic
El poble de Civit és situat en un petit tossal vora el torrent que baixa del Bordell L’existència d’una fortalesa al poble de Civit es documenta el 1051, any en què Alemany de Cervelló, fill d’Hug, i la seva esposa Sicarda cediren un alou en el lloc d‘ ipsa Vid , al comtat de Manresa, dins el terme del castell d’Aguiló, a un grup de dotze famílies En aquest document Alemany Hug disposà que aquestes famílies construïssin al puig de Civit un castell amb la torre i les muralles L’esmentat alou confrontava a llevant amb el camí de Montfred i a migdia amb el terme de Bordell o la roca natural,…
Christine de Pisan
Literatura francesa
Escriptora italiana en llengua francesa.
Filla de Tomàs de Bolonya, astròleg de Carles V de França, es casà molt jove amb Étienne Castel Restà vídua a vint-i-cinc anys, sense recursos econòmics, i escriví per tal de guanyar-se la vida, cosa que en fa el primer cas conegut de dona de professió intellectual Els seus escrits tingueren un gran èxit, no solament els que presenten el seu cas personal com la famosa balada Seulete sui , plany sobre el seu viduatge, sinó també els seus poemes i tractats feministes, com aquells en què atacà el misoginisme de la segona part del Roman de la Rose o el seu poema en elogi de Joana d’…
Joana d’Aragó
Història
Filla de Joan II de Catalunya-Aragó i de Joana Enríquez.
El 1474 presidí a Barcelona, en nom del seu pare, la cort general del Principat de Catalunya Concertat el seu matrimoni amb el rei Ferran I de Nàpols 1477, passà a residir a aquesta ciutat, on exercí diverses vegades el càrrec de virreina, tant de Ferran I com, mort aquest 1494, dels successors El 1499 se n'anà a la cort del seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó Fou nomenada 1501 lloctinent general de la corona catalanoaragonesa, i el 1505, lloctinent de València, on havia fixat des del 1501 la residència, juntament amb la seva filla Joana, vídua del rei Ferran II de Nàpols, fins que el 1506…
Elisabet de Mallorca
Història
Infanta, comtessa de Clarença i baronessa de Matagrifó.
Filla de Jaume III de Mallorca i Constança d’Aragó Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller El 1374, ja vídua, acompanyà…
Berenguer de Cruïlles i de Mosset
Història
Senyor de Calonge (Baix Empordà) i de Bestracà (Garrotxa), fill i hereu de Gilabert de Cruïlles i de Bestracà
, a qui succeí el 1350 sota la tutoria de la mare Agraïda de Mosset.
Vers el 1368 vengué Bestracà a Pere Blan, i el 1371 Calonge fou reincorporat a la corona per Pere III de Catalunya-Aragó Féu les primeres armes en la guerra contra Castella a Carinyena, el 1363 el 1371 fou almirall a Sardenya i lluità a Càller contra els Arborea el 1375 actuà d’ambaixador a França prop del duc d’Anjou Dirigent de l’oposició a la cort de Montsó del 1383, després serví Joan I, i el 1391 fou camarlenc del rei Martí a Sicília, on es distingí en la repressió de la revolta dels barons enemics de la corona catalanoaragonesa Fou premiat amb extenses baronies a l’illa Francofonte,…
Els Tolrà, a Castellar del Vallès
El doctor Tolrà La família Tolrà Josep Tolrà i Avellà nasqué a Cabrils Maresme Es casà amb Emília Carles i Tolrà, també del mateix poble Metge de professió, es dedicà a la indústria Ocupà dos molins en el riu Ripoll, a Castellar del Vallès A Cabrils hi havia tradició tèxtil com a la majoria de poblacions del Maresme, a la primera meitat del segle XIX Una indústria artesanal, amb màquines mogudes per mules i cavalls El 1842 un Jaume Tolrà era un petit teixidor a Cabrils, parent probablement del nostre biografiat Josep Tolrà estudià medicina i s’interessà especialment per la química Com a metge…
Mafalda de Pulla-Calàbria
Història
Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona.
Filla gran del normand Robert d’Hauteville, dit Guiscard, duc de Pulla i de Calàbria, i de la princesa longobarda Sikelgaita de Salern El 1078, amb la intervenció del papa, fou casada amb el comte Ramon Berenguer II de Barcelona , i es traslladà a aquesta capital A Rodés, on s’estava a la residència de la seva cosina germana Mafalda de Sicília, muller de Ramon de Sant Gèli, comte de Roergue, infantà 1082 el futur Ramon Berenguer III de Barcelona , pocs dies abans de l’assassinat del seu marit El 1083 ja prenia disposicions sobre l’herència llenguadociana que havia pertocat al seu fill…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina