Resultats de la cerca

Fou creada per Josep Jaume d’Orga i Ximeno Muel, Aragó 1701 — Madrid 1756, que aprengué l’ofici a la impremta de Bordassar, al capdavant de la qual estigué un quant temps 1744 Després d’haver treballat a l’estranger, s’installà a Salamanca amb una companyia d’impressors, i el 1750 a Madrid La seva vídua, Antònia Gómez — València 1780, continuà la impremta, que el 1757 passà a València, on imprimí, entre moltes altres obres, 1062 peces de teatre castellà anticEls seus fills Josep València 1738 — 1809 i Tomàs 1740 — 1809 foren també impressors el primer continuà la impremta familiar La seva…

Uns documents de l’Arxiu Diocesà de Solsona donen a conèixer l’existència d’aquest castell, tot i que ho fan d’una manera indirecta, ja que s’hi fa referència a vendes i donacions a Santa Maria de Solsona, de masos i terres que limiten amb el castell esmentat El 29 de maig de 1043 un sacerdot, Folc, dóna a Santa Maria de la Seu l’alou que tenia al terme del Castell de Sant Andreu de Clarà Les dades de les donacions fetes a Santa Maria de Solsona són dels anys 1070, 1073, 1080, 1081, 1091, i 1227 El 1285, el comte d’Urgell Ermengol IX donà al prepòsit de Solsona, Ponç de Vilaró, i als canonges…

Aquest castell es trobava en el sector septentrional del terme del castell de Besora, del qual se suposa que depenia Pertangué sempre al comtat d’Osona, com el de Besora, i no tenia un terme concret pel fet d’ésser un castell satèllit del de Besora Les notícies del castell són molt minses El nom del lloc apareix l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba fill del bisbe Radulf d’Urgell i net del comte Guifré, amb la seva filla Exila, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d’Osona, al castell de Llaés, els quals afrontaven amb…

L’antic terme de Lluçà és situat vora el barranc del mateix nom, al sud del poble de la Figuerosa i prop d’Altet En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, l’església del qual és documentada l’any 1098 en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, on consta que era un dels temples subjectes a l’esmentada canònica L’existència d’una església a Lluçà a la darreria del segle XI pot fer pressuposar que ja hi havia també un castell, tot i que no és documentat fins al segle XII Així, la primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1133, en què els esposos…

El poble de Civit és situat en un petit tossal vora el torrent que baixa del Bordell L’existència d’una fortalesa al poble de Civit es documenta el 1051, any en què Alemany de Cervelló, fill d’Hug, i la seva esposa Sicarda cediren un alou en el lloc d‘ ipsa Vid , al comtat de Manresa, dins el terme del castell d’Aguiló, a un grup de dotze famílies En aquest document Alemany Hug disposà que aquestes famílies construïssin al puig de Civit un castell amb la torre i les muralles L’esmentat alou confrontava a llevant amb el camí de Montfred i a migdia amb el terme de Bordell o la roca natural,…

El lloc i castell d’Ogern, de l’actual terme municipal de Bassella, apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella i mare del vescomte Ramon Miró, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern Aquest testament fou jurat sobre l’altar de Sant Salvador d’Ogern, pertanyent, segurament, a l’església de Sant Sadurní, ja que aquesta església sembla que estava estretament vinculada a la família Ogern En aquesta línia s’inclou el document de l’any 1111, data en què hi hagué…

Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de…

Filla de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya La política d’aliança castellana i antifrancesa del seu pare la portà a casar-se amb el príncep Joan , fill dels Reis Catòlics, el 3 d’abril de 1497 Restà vídua aquell mateix any, i el 1501 contragué segones noces, amb el duc Filibert II de Savoia Cridada a governar els Països Baixos com a regent durant la minoritat del seu nebot l’emperador  Carles V 1506-15, i després com a governadora 1517-30, es feu portaveu de la burgesia flamenca, lligada a la indústria tèxtil i a la llana anglesa Menà, en conseqüència, una política…

De posició benestant, rebé una sòlida formació cultural i durant els anys de joventut es relacionà amb el grup anomenat la Colla de Sabadell, especialment amb Joan Oliver i els germans Trabal Afectada de tuberculosi, el 1921 anà a la ciutat suïssa de Davos per tal de tractar la malaltia, on conegué el seu futur marit, amb qui tingué un fill Vídua 1929, posteriorment tingué una filla d’un segon matrimoni Durant la Segona República treballà a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, però amb el franquisme hagué d’afrontar greus dificultats econòmiques, que s’agreujaren amb la mort del segon…

Les disputes en el si del Front Patriòtic FP, el partit en el poder, per la successió del president Michael Sata, mort a l’octubre, van amenaçar l’estabilitat del país La vídua del president, Christine Kaseba-Sata, i el fill, Mulenga Sata, alcalde de Lusaka, van ser els candidats més ben situats dins del Front Patriòtic per a les eleccions anticipades, previstes per al 20 de gener de 2015 Però no van ser els únics el nebot Miles Sampa, secretari d’estat de Comerç i Indústria, i l’exministre Edgar Lungu també van tenir suports en el partit Per contra, el president interí, Guy Scott, no es va…