Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
tars

El tars dels humans.1, 2, 3, cuneïformes; 4, escafoide; 5, cuboide; 6, astràgal; 7, calcani
© fototeca.cat
Anatomia animal
Element de l’esquelet de les extremitats posteriors dels vertebrats tetràpodes que uneix el segon element d’aquestes extremitats, format per la tíbia i el peroné, amb el quart, format pels metatarsians.
En els tetràpodes primitius constava de 12 ossets distribuïts en tres rengleres paralleles i horitzontals En els amfibis, alguns d’aquests ossets són soldats, fins al punt que, en els anurs, és format només per dos ossos allargats, anomenats tibial i peroneal, connectats directament amb la tíbia i el peroné, i tres ossets molt petits que connecten amb els metatarsians En els rèptils, consta d’un sol os central, ample i horitzontal, que connecta amb la tíbia i el peroné, i de tres més, que connecten amb el segon, el tercer i el quart metatarsià El tars dels ocells és format per un sol os,…
con arterial
Biologia
Zoologia
Part inicial de l’aorta, en contacte amb el ventricle, de parets engruixides i proveïdes de vàlvules, que hom troba en els peixos i en diferents estadis embrionaris de molts vertebrats superiors.
El funcionament ecològic dels deserts i subdeserts freds
L’aprofitament d’uns recursos hídrics insuficients o inabastables Balanç hídric d’algunes espècies vegetals del desert de Karakum Les plantes del Karakum tenen sempre un dèficit d’aigua molt baix, i molt allunyat dels valors determinats experimentalment com a letals El potencial osmòtic és elevat només en les halòfites Haloxylon , Salsola , adaptades a medis salins, mentre que les altres espècies presenten un valor alt únicament durant els períodes de secada Les taxes de transpiració són molt variables tal com s’esperaria, prenen valors més baixos en les plantes llenyoses com arbres i…
flora intestinal
Biologia
Conjunt dels bacteris simbiòtics comensals dels budells dels vertebrats que fermenten restes orgàniques no digerides, les quals després formaran part dels excrements (la quarta part d’aquests excrements són bacteris i restes bacterianes).
Anomenada també més pròpiament microbiota intestinal, els gèneres més nombrosos són Escherichia, Lactobacillus, Proteus i Mycobacterium Hom estima en més de 700 les espècies de bacteris que habiten a l’aparell digestiu humà, una tercera part de les quals són comunes a tots els individus de l’espècie humana i els dos terços restants tenen una composició específica per a cada individu N'hi ha uns 100 bilions 10 vegades més que el nombre de cèllules del cos humà, que contenen entre 3 i 10 milions de gens diferents Un bon nombre d’aquests microorganismes tenen una importància cabdal en les…
al·lantoide
Biologia
Estructura en forma de sac que creix a la part ventral de la faringe primitiva en els embrions dels vertebrats amniotes, i que és el resultat del desenvolupament precoç de la bufeta urinària.
Presenta una xarxa molt rica en capillars sanguinis, que es troben en comunicació amb el sistema circulatori de l’embrió En els rèptils i els ocells, la respiració és feta a través d’aquests capillars, ja que es troben en contacte amb la cambra d’aire de l’ou Els productes excretats per l’embrió en desenvolupament són emmagatzemats a l’allantoide, la major part de la qual queda abandonada a la closca en néixer l’ocell o el rèptil En els mamífers, la xarxa de capillars forneix sang a la placenta i serveix no solament per a la respiració sinó també per a la nutrició i per a l’excreció L’…
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
orella

Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…
Martinet blanc
El martinet blanc Egretta garzetta es diferencia de l’esplugabous per la seva silueta estilitzada i per la llargada del coll i la del bec Per les seves dimensions de 64 a 56 cm, es pot dir que dins dels ardeids és un ocell de mida mitjana José Damián Navarro El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant A les Balears és regular i comú…
Gat salvatge
El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les ungles són agudes, retràctils i de color d’os La…
Musaranya d’aigua pirinenca
Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62-96 mm de cap…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina