Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, centre on obtingué el títol superior de piano i violoncel Els seus interessos el portaren a ampliar els seus coneixements a l’estranger i estudià harmonia i jazz per a piano a Harstad Noruega Durant els primers anys de la seva carrera musical es dedicà bàsicament a la interpretació de jazz i estigué al capdavant de formacions com Blaumarí o Carles Cases Quartet A més, també produí i arranjà obres de diferents cantautors, especialment de Lluís Llach Creador d’una obra musical lligada sobretot al cinema, les seves composicions…

Fou deixeble de Ricardo Dorado a Madrid i de Samuel Rubio a El Escorial El 1960, gràcies a una beca d’intercanvi cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, anà a ampliar coneixements a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on fou alumne de G Petrassi, Boris Porena i Bruno Maderna Tornà a Madrid el 1963, i el 1969 la seva obra Solo a Solo , per a flauta i guitarra, guanyà el premi convocat per Joventuts Musicals Aquest fou el punt de partida d’una carrera compositiva marcada per l’èxit i el reconeixement Entre d’altres, guanyà el premi de la Radiotelevisió Italiana per Al-gamara  1972, el del…

Consta d’onze concerts, que se celebren a la capital del Baix Penedès des de mitjan juliol fins al final d’agost Els seus organitzadors -el Patronat Municipal de l’Auditori i Juli Grandia, que n’és el director- no tan sols pretenen recordar la figura de Pau Casals sinó també, seguint la filosofia que el mestre tingué en vida, potenciar la música com a mitjà de comunicació entre les persones En la programació es té molt en compte la presència d’intèrprets i compositors catalans, i és un dels pocs festivals que incorpora un concert per a cobla, en el qual s’interpreta únicament música…

És una institució bàsica en el món de la creació musical contemporània europea, sempre oberta a noves formes de manifestació musical, a la formació de joves instrumentistes, al treball orquestral específic del repertori contemporani i a la contínua exploració de noves tècniques d’execució instrumental, en estreta relació amb l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique IRCAM Des de la seva fundació, l’Ensemble InterContemporain de París ha estrenat més de 200 obres de compositors com Pierre Boulez, György Ligeti, Karlheinz Stockhausen, Franco Donatoni, Cristóbal Halffter,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec El terme deriva de l’italià violone Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón , com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones , de…

Indispensable en la majoria de les cítares, amb mànec o sense, és una part estructural que té, a més de la funció anterior, la de transmetre la vibració de les cordes a la resta de l’instrument Els ponts solen construir-se de materials resistents fusta, os o ivori, per tal de suportar la pressió de les cordes, però ben lleugers, per evitar qualsevol resistència a la transmissió del so Quan els instruments tenen dos ponts -un a cada extrem de les cordes-, el més proper al claviller s’anomena celleta La decoració i forma del pont orienten sovint sobre l’escola, l’època i el lutier que l’ha fet…

Vida De família menestral, tingué una formació autodidàctica rebé nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig —rellotger i músic—, i de Ramon Novi —director de coral— Actuà en la cobla i l’orquestra paterna i, més tard, després d'una estada a Vilanova on aprengué l’ofici de rellotger, ho feu en el conjunt Quintet Garreta, mentre exercia de rellotger a Sant Feliu Aquesta manera de viure convenia perfectament al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per a dedicar-se a la creació musical L’ambient en què es mogué al Sant Feliu modernista fou el d’un cercle d’amics, gent…

Format musicalment per la seva mare, la pianista i pedagoga Carme Matas i Aurigemma , ben aviat decidí dedicar-se a la música El 1902 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb el mestre Josep Soler A partir del 1909 oferí alguns recitals, i el 1912 fou presentat al Palau de la Música Catalana, amb un concert en què fou acompanyat al piano per la seva mare El 1914 anà a París per ampliar estudis, però hagué de tornar a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial Del 1920 al 1933 residí a Londres, des d’on dugué a terme una gran activitat…

Vida Entrà al Conservatori de Moscou el 1925, on fou alumne de N M’askovskij i A Goldenweiser Des del 1932 hi impartí classes, i el 1939 obtingué la càtedra de composició Situat entre l’Associació Revolucionària de Músics Proletaris i la de Música Contemporània, de concepcions oposades a l’anterior, finalment reclamà una nova associació que apliqués el marxisme leninisme a l’art i marqués el paper social de l’artista Formà part, des de la seva creació el 1938, del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors, de la qual fou membre de la presidència i després secretari Fou redactor en cap de…

Vida Cursà harmonia, contrapunt i fuga amb M Roger al Conservatori de Música de Manresa Posteriorment, A Sardà l’introduí en el món de la composició, l’estudi de la qual amplià amb C Guinovart i J Soler Embrancat en una contínua recerca estilística, manté contactes freqüents amb altres compositors, com C Halffter, T Marco, JR Encinar, A García Abril, J Guinjoan, F Donatoni i L Nono Músic prolífic, amb un ampli corpus compositiu, ha esdevingut, a més, un dels artistes reconeguts dins del panorama musical català Ha rebut diversos guardons, com el Premi Reina Sofia en la seva VI edició, el XVII…