Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Castell d’Olèrdola
Art romànic
Situació La fortalesa segons un gravat de l’obra Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’A de Laborde El castell es troba situat en el punt més alt del recinte olerdolà, que és alhora el sector més meridional del conjunt SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF920733 Història La història del castell d’Olèrdola està íntimament lli— gada a la de tot el conjunt monumental de l’acròpoli Segurament fou el comte Sunyer qui, vers el 929, edificà un castell sobre les ruïnes de l’antiga fortalesa romana, en el sector més meridional i més elevat del recinte Aquest castell, juntament amb la ciutat d’…
Transició
L’imperi carolingi al començament del segle IX Antiguitat, antiguitat tardana i alta edat mitjana tres denominacions que indiquen una cronologia Interpretades des de l’angle de l’evolució social, aquestes seqüències podrien traduir-se com l’època de plenitud del sistema antic fins al segle III la primera la de crisi i recomposició d’aquest sistema segles III-VII la segona i la de transició al sistema feudal segles VIII-X la tercera El primer problema és definir la noció de sistema, que vol suggerir la idea d’una totalitat social de la producció material a la cultura com a complex orgànic d’…
Jordi Sanç, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València (1509-1512)
El 22 de juliol de l’any 1509, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jordi Sanç – 1525, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València diputat militar Jeroni Tord, donzell de la vegueria de Manresa diputat reial Joan Vicenç Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jaume Coll, canonge i prior de Vilabertran oïdor militar Joanot Ferrer, donzell oïdor reial Pere Joan Teixidor, ciutadà de Lleida Portada de les Constitucions aprovades a les Corts de Montsó del 1510 RM Encara que el paborde Sanç, diputat eclesiàstic del…
Sobre museus
Durant els darrers vint anys el món dels museus ha canviat radicalment L’abandó institucional en el qual estaven submergides la major part de totes aquestes institucions que seguien encara la línia del segle XIX, sobretot a Europa, ha deixat pas a una activitat frenètica condicionada per un èxit que s’ha estès també a les grans exposicions Cada mes s’inauguren nous museus en què les obres exposades passen a segon pla enfront de la mediatització dels arquitectes Països, ciutats, fundacions, colleccionistes, tothom vol lluir un museu amb una arquitectura impactant Els polítics, sobretot, s’han…
El mite
Què és el mite En tots els moments de la cultura occidental, per acció o per reacció, d’una manera explícita o d’incògnit, el mite hi ha estat present Gairebé es pot afirmar que no hi ha cap període de la nostra cultura en el qual, directament o indirectament, els universos mítics no hagin mostrat el significat equívoc que els caracteritza Sovint, la desmitització dels mites aliens ha anat acompanyada de tendències remititzadores en el si de la mateixa cultura, potser perquè la constitució de l’ésser humà és logomítica , és a dir, que inclou alhora el mythos i el logos , la qual cosa implica…
Els palaus abacials i les residències reials als monestirs
Art gòtic
Portada del palau del rei Martí a Poblet Els primers anys del seu regnat, el piadós Martí l’Humà va prendre la decisió de fer-se construir un palau dins el recinte del monestir de Poblet, a ponent del claustre major, i en confià l’obra al mestre de més anomenada del moment, Arnau Bargués, que la dirigí des del 1397 L’empremta d’aquest mestre i els seus ajudants és evident, sobretot en el tractament de les façanes del palau, amb una gran cura en el disseny dels elements, la talla de carreus i l’escultura decorativa, que retrobem en l’altra gran obra d’aquest autor, la façana de la casa de la…
Petro Oleksijovyč Porošenko

Petro Oleksijovyč Porošenko
© European Comission
Política
Magnat i polític ucraïnès.
Graduat en economia a Kíev 1984, des dels darrers anys d’existència de l’URSS i els primers del nou estat independent d’Ucraïna construí un imperi econòmic en el sector de l’alimentació, concretament en la branca de la pastisseria, que li valgué el sobrenom de “rei de la xocolata”, i esdevingué l’home més ric del nou estat Posteriorment esdevingué particularment influent amb la compra d’un canal de televisió El 1998 entrà en política com a diputat pel partit de Leonid Kučma , i el seu paper fou fonamental en la creació del Partit de les Regions, del qual se separà el 2001 per incorporar-se…
Vilafranca de Bonany
Vilafranca de Bonany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, en es Pla.
La seva topografia és simple, com a terme típic des Pla, format de materials miocènics o oligocènics que originen sòls de bona fertilitat El torrent de sa Penya, que desguassa a llevant en el de son Vaquer, porta, com aquest darrer, aigua subàlvia relativament aprofitada La rompuda agrícola ha deixat el terme sense bosc hi resten 2 ha de pins i 145 de garrigaEls conreus, que ocupen el 87,7% de la superfície, són principalment de secà Destaquen els cereals 1 308 ha, amb rendiments de blat relativament alts, seguits de les figueres, en franca regressió, ocupen 439 ha, els ametllers 156 ha, els…
els Urals

Sector dels Urals
© Nadezhda Bolotina / Fotolia.com
Serralada
Sistema muntanyós que separa Europa i Àsia.
Constitueix com un cinyell estret el mot, d’origen turquès, significa ‘cinyell’ que s’estén entre les planures de Rússia i de la Sibèria Occidental, des de la mar de Kara, al N, fins a les estepes del Kazakhstan, al S, en una longitud d’uns 2000 km i amb una amplada de 40-60 km, que en algunes ocasions arriba als 100 km Els Urals són una antiga regió minera Contenen grans reserves de minerals ferro, coure, níquel, crom, alumini, platí, or, sals potàssiques, pedres precioses, asbest, etc Durant el Paleozoic inferior, i sobretot durant el Carbonífer mitjà, la regió sofrí dos…
Capdepera
Capdepera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al NE de les serres de Llevant.
És separat del d’Artà per la serra des Racó 385 m i del de Son Cervera per la serra de son Jordi 315 m Drenen el terme els torrents de sa Mesquida i de Canyamel La costa s’articula en caps rocallosos amb espadats com el cap des Freu talaia de son Jaumell, 273 m, la punta de Capdepera l’antic Cap de Pera , el punt més oriental de Mallorca, on fou construïda als s XVII o XVIII una torre de defensa i, el 1861, un far, el cap Vermell la talaia Vella, 185 m, on hi ha les coves d’Artà , i el cap des Pinar Entre aquests caps es disposen platges de sorra com les de sa Mesquida, cala Agulla, cala…