Resultats de la cerca

Representant de l’escola sienesa, fou el principal continuador, durant la primera meitat del s XV, de la tradició gòtica bizantinitzant del s XIV La seva obra més important és el Políptic 1437 —avui desmembrat de l’altar major de la catedral de Borgo San Sepolcro National Gallery, Londres coll particular, Bordeus Musée Condé, Chantilly Staatliche Museen, Berlín coll Berenson, Settignano—, en el qual, malgrat l’estilització de les figures i el refinament propi del corrent gòtic internacional, mostra un coneixement de les innovacions sobre l’aplicació de la perspectiva introduïdes per l’escola…

Representant de l’escola sienesa, fou el cap d’un taller goticista que produí nombrosos retaules i quadres de tema religiós per a les esglésies de Siena Influït pel Sassetta, el seu estil es caracteritzà pel refinament i el decorativisme tres-centistes, a deshora de les innovacions artístiques de la veïna Florència Coronació de la Mare de Déu Palazzo Pubblico, Siena, Mare de Déu amb el Nen Pinacoteca, Siena, ~1450

Fundà la revista Het Overzicht 1921-25, que es preocupava sobretot de l’incipient art abstracte L’any 1925 s’installà a París, on conegué Mondrian, Delaunay, Arp, etc Des del 1951 dibuixà molt a la ploma motius geomètrics en blanc que suggereixen horitzons infinits i sensacions de buit Aforismes 1958 Cal destacar, així mateix, la seva tasca com a escriptor, crític i divulgador de l’art abstracte, sobre el qual publicà llibres d’un gran interès Dictionnaire de la peinture abstraite 1957 i Le style et le crit 1965

La seva pintura té un realisme líric i vital, amb una gran riquesa de colors, la qual revela una gran vitalitat existencial en qualsevol dels temes conreats retrats, paisatges, escenes de la vida de Montparnasse i particularment en les figures de noies i ballarines i en l’anàlisi minuciosa dels moviments i de les races dels cavalls

Li han estat atribuïdes les pintures d’alguns sarcòfags de la seu urgellesa, com els dels bisbes Abril i Pere d’Urtx

El 1967 ingressà a l’Escola Massana de Barcelona i el 1968 al Cercle Artístic de Sant Lluc Després de fer estades a París, on estudià a l’École Superieure de Dessin et Peinture, el 1970 tornà a Barcelona i començà a treballar en un estudi propi El 1973 pintà murals al fresc al monestir de Sant Cugat del Vallès, en el si de l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània d’aquesta població El 1976 fixà la residència a Albons El 1975 incorporà el gravat a la seva obra El 1977 realitzà treballs en ceràmica amb torn i murals en gres, i el 1981 feu sèries d’escultures de bronze Membre…

També ha exercit de guionista i escenògraf Practica la sàtira per a reflectir la realitat social amb totes les seves contradiccions, sempre des d’un punt de vista crític Collaborador de molts mitjans com, per exemple, La Codorniz , Triunfo , El Jueves , Hermano Lobo , Ajoblanco , Diario 16 , Tiempo , El Periódico de Catalunya , etc En l’actualitat publica a El País Des del 1972 ha realitzat nombroses exposicions individuals Ha publicat Los hombres y las moscas 1971, La cebada al rabo 1975, Bestiario 1989, De un tiempo a esta parte 1991, El fogonero del Titanic 1999, El pabellón de azogue…

Artista precoç, rebé la primera formació en l’ambient de la cort d’Urbino Vers el 1500 anà a Perusa, on aprengué la tècnica i collaborà amb Il Perugino Resta encara imprecisa la filiació exacta dels seus primers assaigs Coronació de san Nicolau de Tolentino 1500, fragments al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, Coronació de la Mare de Déu 1502-03, Pinacoteca Vaticana No obstant això, l’ Esposori de la Mare de Déu 1504, Pinacoteca de Brera, Milà mostra la seva vinculació als dictats d’Il Perugino i el respecte a la tradició úmbria, que es tradueix en una composició d’estructura…

Fou amic i collaborador de Miquel Àngel El 1520 es traslladà a Granada, on pintà una part del retaule de la Santa Creu 1521, Capilla Real i tallà el grup de l' Enterrament de Crist Museo de Granada A Múrcia, intervingué en la construcció de la sagristia i de la torre de la catedral

Molt aviat anà a Venècia, on rebé els primers ensenyaments als tallers de S Zuccato i dels Bellini i escollí per mestre Giorgione, amb qui collaborà en els frescs del Fondaco dei Tedeschi 1508-09, fragments a l’Accademia i al Palazzo Ducale i l’influx del qual és també palès en les obres de joventut frescs de la Scuola del Santo Pàdua, 1511, Amor Sacre i Amor Profà 1515 Galleria Borghese, Roma Després d’haver refusat d’anar a Roma, el 1513 obrí un taller i oferí els seus serveis a la Sereníssima Inicià així una nova etapa, durant la qual conreà el naturalisme i desenvolupà les seves…