Resultats de la cerca

Fou fundada l’any 1942 pels germans i enginyers Xavier i Martí Sanglas amb la intenció de dissenyar models de cilindrades mitjana i gran capaços de competir amb les BMW, Zündapp o DKW L’any 1948, la seva planta del barri del Poblenou tenia 100 treballadors i produïa 200 unitats anuals Els primers models foren híbrids entre els models alemanys i els anglesos Al llarg dels anys cinquanta la marca presentà un sidecar, la Sanglas 500 cc 1952, a la Fira de Mostres de Barcelona 1957 i es veié obligada a produir cilindrades més petites Aquest fet provocà un canvi d’ubicació de la fàbrica, que passà…

Fundat el 1935, ja els anys vint aviadors de prestigi realitzaven vols acrobàtics a la zona El seu primer president fou Francesc Borrell i Borràs Durant la Guerra Civil fou ocupat per les Forces Aèries de la República, que utilitzaren les seves installacions i les ampliaren El 1937 s’inaugurà un nou hangar de 2650 m2 conegut actualment com a Hangar Històric o Hangar dels Russos També s’hi van construir una seixantena de Xatos , caces de fabricació soviètica Els anys quaranta l’activitat es revifà amb l’organització d’activitats conjuntes amb altres aeroclubs d’Espanya i es creà una escola de…

Situació i presentació És situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, a la vall mitjana de la riera de Llémena, afluent al Ter per l’esquerra, que drena i travessa el terme en direcció NW-SE Confronta amb els termes de Canet d’Adri E, Sant Gregori SE i S, amb els selvatans de Sant Julià del Llor i Bonmatí SW i Amer W, amb els garrotxins de Sant Aniol de Finestres W i Mieres NW, i amb Sant Miquel de Campmajor N, del Pla de l’Estany El territori és accidentat, ocupat per un seguit de puigs i turons que separen la vall de Llémena de la de la riera de Rocacorba, amb els antics volcans de…

Situació i presentació El municipi de la Pobla de Massaluca, de 43,40 km 2 d’extensió, es troba al sector septentrional de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i el Matarranya Marca aquest límit septentrional primer el curs del Matarranya —plenament afectat per la cua del pantà de Riba-roja i que desaigua ací a l’Ebre— i després, en la llargada d’un km, el mateix Ebre, també afectat pel pantà la Pobla de Massaluca és l’únic municipi de Terra Alta en contacte amb aquest riu El municipi limita al N amb els termes de Faió Matarranya i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre i a l’W amb el…

Situació i presentació S’estén entre les rieres de Riudecanyes, que el separa de Mont-roig del Camp W, i d’Alforja, que, encara que per dintre el terme de Montbrió, passa molt a prop de la partió amb Vinyols i els Arcs, i Riudoms E El terme limita, a més, amb Riudecanyes NW, Botarell N i Cambrils S L’altitud del terme oscilla entre els 100 i els 160 m per tant, es tracta d’una planura amb molt pocs trencats És travessat, a més, pel barranc de les Esclotes o de Segura i pel Torrent, dit abans d’entrar al municipi, barranc de l’Ànima Blanca L’únic nucli de població i cap de municipi és la vila…

Situació i presentació És situat al peu dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el puig d’en Cama Té una forma allargada i estreta, escanyat entre els de la Selva NE i E, l’Aleixar NW, Castellvell del Camp W i SW i Reus S La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als 645 m d’altitud al vessant SW del puig d’en Cama, mentre que del poble en avall el terreny és més planer amb petits turons l’altitud inferior és de 140 m Solquen el terme el barranc de la Llenguadera, el del Picarany o de l’Abeurada i la riera de la Quadra La riera d’Almoster separa el terme amb…

Les característiques de cada indústria determinaven assignacions diferents dels factors de producció capital fix, treball, primeres matèries En la indústria paperera, per exemple, el capital fix tenia un pes molt rellevant i el procés productiu imposava la concentració de la força de treball en el molí En canvi, el capital fix era molt menys decisiu en les indústries tèxtils i el cicle productiu es podia fraccionar en un ventall molt ampli d’unitats de producció, predominantment domèstiques Per tant, la plasmació de cada indústria en el territori havia de ser diferent D’altra banda, i…

El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…

Els Jover La família Jover La casa Jover i Companyia, establerta a Barcelona, tenia una llarga tradició comercial Les seves activitats s’iniciaren a la segona meitat del segle XVIII i a mitjan del XIX es mantenia viva i en expansió Un comerciant no era un botiguer Un comerciant era una persona que operava en distintes places, afavorint el moviment de mercaderies o béns entre elles, buscant un guany en una comissió o una diferència de preu o de canvi de moneda Un comerciant podia actuar en molts sectors diferents La casa Jover i Companyia havia obert un despatx i una oficina a Valladolid No…

L'enllumenat de Barcelona La concessió a Charles Lebon Barcelona tenia enllumenat públic des del 24 de setembre de 1752, data de l’aniversari de Ferran VI Es tractava de llum d’oli, un llum que no suposava cap innovació tecnològica, ja que era conegut des de temps immemorial Crear aquests punts de llum era només qüestió de diners i d’un acord municipal previ La fàbrica de gas de Sallent fou construida el 1889 Durant la segona meitat del segle XIX una sèrie de poblacions catalanes introduïren l’enllumenat per gas a càrrec d’empreses locals, en la seva major part Barcelona va ser la primera…