Resultats de la cerca
Es mostren 6236 resultats
Josep Ferrater i Móra
Historiografia catalana
Assagista i filòsof, creador del mètode integracionista.
Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’installà als EUA Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College Pennsilvània Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia El treball,…
Club Natació Banyoles

Sortida de la Travessia de l’Estany de Banyoles, organitzada pel Club Natació Banyoles
Club Natació Banyoles / Conrad Fargas
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Banyoles.
Fundat al desembre del 1925, és el segon club amb més socis de la província de Girona El primer president fou Joaquim Colomer El 1926 construí la piscina i el camp de waterpolo i el 1930 organitzà per primera vegada el Campionat de Catalunya de natació, competició que acollí per segona vegada l’any 1993 Després de la Guerra Civil fou refundat l’any 1944 Des d’aquest any organitza la Travessia de l’estany de Banyoles, la primera edició de la qual guanyà Felip Sànchez-Babot, i des del 1995, la Mitja Marató del Pla de l’Estany Fou seu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en les…
La Roca (Terrades)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, una construcció probablement del segle XIII J Bolòs Al cim de la carena, a l’anomenat puig de la Roca, uns 2 km a llevant de la població de Terrades, hi ha situades les restes de l’antic castell, anomenat també el Castellot de Terrades Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Sortint de Terrades, cal agafar la carretera de Llers Després d’una pujada, hom pot veure a davant l’ermita de Sant Sebastià al trencall següent, a mà dreta, cal agafar un camí carreter, que I travessa uns camps, passa pel costat d’una casa abandonada i segueix una…
Sant Feliu de Pallerols
Art romànic
Una de les primeres referències instrumentals que hom té de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols data de l’any 1184, amb motiu del testament que Dolça, senyora de la vall i el castell d’Hostoles, atorgà el dia 17 de setembre del susdit any En l’acta testamentària és consignat que Dolça tenia en aquesta parròquia dos masos, els quals havien estat donats en altre temps a la seva filla Ermessenda pel seu pare Miró, però que ella havia tornat a la seva mare perquè en fes d’ells la seva voluntat “ …Ego predicta Dulcia habeo duos mansos et scilicet de Longa folia et de Crossis, qui sunt in…
Santa Llúcia de Beuda
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Beuda, amb la façana de ponent A Borbonet L’església de Santa Llúcia, adossada a una construcció agrícola, era dedicada temps enrere a sant Salvador Es troba dins la demarcació de Segueró, als vessants de llevant de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, vers Maià de Montcal, en un pla i al costat del camí que ve d’aquesta població, i no gaire lluny de la gran masia del Noguer de Segueró Mapa 257M781 Situació 31TDG796752 Hom hi pot arribar per la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Entre els quilòmetres 4 i 5, surt, a mà…
Les primeres comunitats cristianes i l'organització de l'Església
Fragment d'un cancell decorat de la basílica paleocristiana de Bàrcino, segle V MHCB / RM L'Església va ser, des de la seva implantació, una de les institucions més importants en el conjunt del poblament hispanoromà i visigòtic Prengué un relleu important en els segles finals del món antic, cada vegada amb una personalitat més lligada al país L'Església va tenir, des de la predicació, un paper capdavanter en l'evolució sòcio-política d'Hispània Dins l'estructura visigòtica, però, va cedir en favor de Toledo urbes regia ciutat reial, que va convertir el seu bisbat en la seu primada d'Hispània…
Aloi de Montbrai
Art gòtic
Una figura singular El mestre Aloi resulta una personalitat singular És una de les figures millor i més documentades del seu temps, amb una activitat extensa que, a més, s’encavalca en les dues meitats del segle XIV, a banda i banda de la frontera que suposa el 1348, l’any de la Pesta Negra, en una continuïtat que no es detecta gaire en figures de primera fila I malgrat l’amplitud de les referències, que enclouen fins i tot més d’una obra vinculada documentalment al seu nom, encara no ha estat possible fixar-ne la imatge artística amb un mínim de coherència Tot i ser invocat sovint en…
la Selva

Comarca
Comarca de Catalunya situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava de migjorn.
La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…
Jaume de Cardona i de Gandia, canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1443-1446)
Armes dels Cardona, convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d'Urgell ECSA El dia 11 de novembre de 1443 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Cardona i de Gandia Cardona 1405 – Cervera 1466, canonge de Barcelona diputat militar Bernat de Salbà, senyor de la baronia de la Bisbal del Penedès diputat reial Bernat Riambau, burgès i síndic de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jordà d’Avinyó, canonge de Girona oïdor militar Dalmau Samasó, donzell de Banyoles oïdor reial Pere Joan de Santcliment, ciutadà de Barcelona Jaume de Cardona i de Gandia, natural de…
Santa Caterina de Barcelona

Convent de Santa Caterina segons un gravat de l’artista francès J. Blanchard
© Fototeca.cat
Convent
Convent de frares dominicans de Barcelona, situat a un extrem de l’avinguda de la Catedral, a l’indret del mercat de Santa Caterina i que ha donat nom al barri de Santa Caterina.
Fou el convent dominicà més important dels Països Catalans Fou edificat vers el 1243 s’hi traslladaren els frares establerts el 1221 amb Miquel Fabra prop del call jueu La personalitat de Ramon de Penyafort, frare d’aquest convent, i l’ajuda de Jaume I permeteren la construcció d’una gran basílica, l’anomenada catedral dels frares , la més important de Barcelona després de la seu i de Santa Maria del Mar Era un edifici gòtic, amb moltes capelles radials, una gran rosassa i una portalada ricament esculpida, i un campanar acabat com el de Sant Feliu de Girona Al seu costat fou…