Resultats de la cerca
Es mostren 5195 resultats
Ignasi Casanovas i Camprubí
Filosofia
Historiografia catalana
Filologia
Lingüística i sociolingüística
Filòsof, filòleg, medievalista i traductor.
Vida Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou…
, ,
Fèlix Cucurull i Tey
Historiografia catalana
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i historiador.
Vida i obra Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 Publicà dos reculls més de poemes nous que porten el mateix títol del recull anterior Vida terrena , un editat a Lisboa el 1966 i l’altre a Barcelona el 1977 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de…
, ,
Historia de Cataluña y de la corona de Aragón
Historiografia catalana
Obra escrita per Víctor Balaguer, en cinc volums, i publicada a Barcelona entre el 1860 i el 1863.
Desenvolupament enciclopèdic L’índex general aparegué el 1864 El títol complet és Historia de Cataluña y de la corona de Aragón escrita para darla a conocer al pueblo, recordándole los grandes hechos de sus ascendientes en Virtud, Patriotismo y Armas, y para difundir entre todas las clases el amor al país y la memoria de sus glorias pasadas És la primera història general de Catalunya escrita al s XIX i, probablement, també és el millor exemple d’història romàntica Balaguer volgué escriure una història de Catalunya que, a més a més, tingués en compte la història de la Corona d’Aragó, però, a…
Bibliografia sobre l’arqueologia a Catalunya en els darrers anys
Història i gestió Aquilué X , Carbonell, E , Castells, J , Cruells, W Hernández, G Keay, S Oliver, A Rafel, N Rincón, M A del «Dossier 10 anys d’Arqueologia a Catalunya1981-1990», dins Cota Zero , 8, Vic, 1992 Barral i Altet, X L’Arqueologia a Catalunya , Ed Destino, Barcelona, 1989 Barral, Altet, X «Recuperar el passat, instruir els “antiquaris” i codificar l’arqueologia el catàleg del Museu Provincial d’Antiquitats de Barcelona 1888», dins Homenatge a Miquel Tarradell , Ed Curial, Barcelona, 1993, pag63-80 Cebrià A Miret, M «Joan Bellmunt i Poblet 1915-1990 i la Secció…
Les grans religions
Aquest mapa mostra les àrees d’influència de les religions amb més difusió mundial Presenta també, en un cert sentit, un recorregut històric i cultural, perquè s’hi reflecteix de quina manera els diferents estats del món han quedat emparentats mitjançant la religió Les cinc grans religions que es poden veure en el mapa tenen el seu origen fora de l’àrea que actualment anomenem món occidental Més encara, totes cinc tenen els seus orígens en el continent asiàtic Les tres religions abrahàmiques judaisme, cristianisme i islam van originar-se en la regió que anomenem Pròxim Orient l’hinduisme i el…
Les biblioteques
Les biblioteques han anat evolucionant al llarg de la història de la humanitat, i ho han fet pel que fa a suports, la forma en què s’organitzen i sobretot en les funcions que els corresponen, la part de la població que en fa ús i, per tant, també el paper que hi té el bibliotecari Des d’una visió històrica i territorial, la generalització de les biblioteques s’esdevé per una banda vinculada a les facilitats en els processos d’edició i a l’abaratiment del cost dels documents, i per l’altra, a la millora de les taxes d’alfabetització dels països És possible definir la biblioteca com un servei…
Les llengües oficials
Els experts calculen que menys d’un quatre per cent de les llengües del món gaudeixen d’algun tipus d’ús oficial, és a dir, un ús que ha estat establert jurídicament i que es vincula al govern, a l’administració pública, al sistema educatiu i als mitjans de comunicació Aquest mapa mostra com l’oficialitat d’un reduït grup de llengües, moltes d’elles europees, s’ha estès per una gran quantitat d’estats dels cinc continents La majoria d’estats d’Europa i alguns d’Àsia especialment del sud-est han promogut una llengua oficial que se sol identificar amb la llengua nacional de la…
Productors Audiovisuals de Catalunya
Cinematografia
Associació que es constituí el 1978 amb el nom d’Agrupació Catalana de Productors Cinematogràfics Independents, i que té l’objectiu de consolidar i projectar la indústria audiovisual de Catalunya, tant en l’aspecte cultural com en el d’entreteniment, a més de crear un marc d’entesa amb els agents econòmics, administratius i institucionals del sector.
El 1987 canvià el nom per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, que el 1992 tornà a canviar per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals ACPCA, fins que el 2001 es convertí finalment en PAC N’han estat presidents J A Pérez i Giner 1978-80, 1982-85,1987 Josep Maria Forn i Costa 1980-82 Jordi Tusell i Coll 1985-87 Enrique Viciano Bellmunt 1987-89 Helena Matas i Vallabriga 1989-91, 1996-97 Carles Jover i Ricart 1991-92 Pere Ignasi Fages i Mir 1992-95 I Passola i Vidal 1997-2001 A Llorens i Olivé 2001-03, i Carles Balagué i Mazon 2003 L’associació és membre…
Entitat Potencialista
Partit polític
Associació cultural creada el 1985 que actuà en el pla polític entre 1986 i 1990, liderada per Jaume Farrerons, la qual deuria comptar amb una vintena de seguidors. ENSPO difongué un pensament centrat essencialment en les tesis de Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger i es definí pel seu “catalanisme radical antimarxista i anticapitalista” (gens antiespanyolista) i pel seu antiracisme.
Edità cartells i dos opuscles ENSPO Quaderns de doctrina potencialista o La massa és culpable Com a resultat de la seva confluència amb el grupuscle trotskista Movimiento Voluntad , ENSPO participà en la creació de la Plataforma Nueva Europa el 1988 i el seu butlletí fou Órgano teórico nacional-revolucionario europeo El 1989 se’n desvinculà s’apropà a Tercera Via Solidarista Posteriorment edità ENSPO Ens pel projecte occidentalista Òrgan teòric , núms 1-2, 1989
catalanisme
Catalanisme. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, 1906
© Fototeca.cat
Història
Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya i, en alguns casos, també dels Països Catalans.
El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…