Resultats de la cerca
Es mostren 3566 resultats
La Seu Vella de Lleida (segles XIV i XV)
Art gòtic
Introducció Al final del segle XIII, la catedral de Lleida, dedicada a Santa Maria, estava gairebé enllestida i preparada per a ser consagrada I així, “l’any del Senyor de 1278, el 31 d’octubre, el senyor en Guillem de Montcada, novè bisbe de Lleida, consagrà aquesta església i concedí quaranta dies d’indulgència durant totes les octaves i ordenà que la festa de la dedicació se celebrés sempre el dit diumenge després de la festa de Sant Lluc” Tarragona, 1979, pàg 310 Capelles de la Immaculada i de Sant Pere, construïdes al braç sud del transsepte del segle XIII ECSA - XG Aquesta inscripció,…
la Vall de Boí

Vista del poble de Boí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Ribagorça, situat a la zona axial pirinenca.
Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…
Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al límit amb l’Alt Empordà, a la costa.
Situació i presentació Limita amb l’Escala al N, amb Bellcaire d’Empordà i Ullà a l’W, amb Gualta i Fontanilles al SW i amb Pals al S Tota la franja llevantina limita amb la mar Ofereix un paisatge notablement variat per tal com es divideix en dues grans unitats geològiques el massís cretaci del Montgrí i la plana alluvial solcada pel tram final del Ter Comprèn la vila de Torroella, al peu de la muntanya de Santa Caterina i apartada de la mar, el barri mariner i turístic de l’Estartit, davant les illes Medes, el veïnat de Sobrestany i diverses masies escampades i urbanitzacions El topònim es…
Gandesa
Vista de la ciutat de Gandesa al voltant de l’església de l’Assumpció
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Terra Alta.
Situació i presentació El municipi de Gandesa, de 71,15 km 2 d’extensió, es troba al centre del sector de llevant de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre per una estreta llenca que s’escola entre els termes de Corbera d’Ebre i el Pinell de Brai Les terres de Gandesa limiten al SE amb el terme del Pinell de Brai, al S amb Prat de Comte, al SW amb el municipi de Bot, al NW amb les terres de Batea, al N amb Vilalba dels Arcs, al NE amb Corbera d’Ebre i a l’E, al límit de la llenca esmentada, és termenal amb el municipi de Benissanet Ribera d’Ebre Gandesa és en un extens altiplà situat en…
L’organització religiosa del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
Els bisbats Mapa del Bages amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé alguna notícia de llur existència A Benet Vegeu Esglésies del Bages anteriors al 1300 Una de les institucions bàsiques que sempre va darrera l’ocupació i organització d’un territori, és l’església Per tant, quan el comte Guifré endegà la repoblació del A la pàgina següent Conjunt de Coaner, el qual, pel fet de trobar-se en un sector que pertanyia al domini d’un altre comtat, no es vinculà al bisbat d’Osona foto Arxiu ECSA Ripollès, Osona, el Bages i…
Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt (Aiguafreda)
Art romànic
Situació Vista general del conjunt des del peu de la margera de tosca on s’obre la cova d’enterraments oculta per la densa vegetació E Pablo Vista de conjunt de la parròquia des de la part de migdia amb la rectoria i el seu típic comunidor E Pablo L’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost és sobre un massís de pedra tosca a l’extrem nord-oest del terme municipal, en un pendent de la vall de Martinet, aproximadament a la cota 600 Mapa L37-14364 Situació 31TDG384268 El trencant per a accedir-hi comença tot just s’ha passat el quilòmetre 50 a la dreta de la N-152, de Barcelona…
Sant Miquel d’Olèrdola
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església des del sector sud-oest ECSA - J Todó L’església de Sant Miquel és a la part alta del recinte arqueològic i monumental de l’antic poblat d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Història Les notícies més antigues sobre aquesta església són proporcionades per la seva acta de consagració de l’any 992, en la qual es fa referència a la construcció i la consagració duta a terme pel bisbe Teodoric i el comte Sunyer, per tant vers el 935 Des d’un bon principi tingué categoria parroquial L’església de Sant Miquel fou molt afectada per la ràtzia d’Almansor de l’…
Santa Maria d’Espirà de Conflent
Art romànic
Situació Aspecte del petit nucli de població d’Espirà de Conflent, presidit per l’antiga església prioral ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria, que havia estat seu d’un antic priorat canonical, es troba al centre del poble d’Espirà de Conflent, entre la plaça de l’Església i la plaça de la Rectoria Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 8” N - Long 2° 29’ 57” E Per a arribar a Espirà de Conflent cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història El lloc d’Espirà és documentat des de la segona meitat del segle X Tot i que és molt probable que ja…
Pere de Santjoan
Art gòtic
Misericòrdia del cor de la catedral de la Seu d’Urgell Correspon a la cadira del comte d’Urgell S’hi veu una figura híbrida filant i un jove que flanquegen una figura semiajupida que fa com si aguantés el seient Pere de Santjoan va contractar el cor el 1410 © IAAH/AM Una embosta de dades documentals i algunes obres permeten situar el mestre picapedrer i imaginaire Pere de Santjoan a bona part de les principals fàbriques escultòriques catalanes de l’entorn del 1400 D’origen picard, no és un artista innovador, sinó un bon artesà que exerceix com a escultor i també com a arquitecte i que…
El Mestre de la Conquesta de Mallorca i el seu cercle
Art gòtic
Cavaller brandant una espasa, detall de les pintures murals d’una casa actual Biblioteca Balmesiana del carrer de Duran i Bas de Barcelona Fototecacom – MSaura Amb el nom de Mestre de la Conquesta de Mallorca es coneix el pintor anònim que al final del segle XIII decorà amb aquesta temàtica una sala de l’edifici del carrer de Montcada, 15, de Barcelona, l’anomenat palau o casa Aguilar, Caldes o Berenguer d’Aguilar L’estil d’aquest pintor anònim es retroba als murals que amb la mateixa temàtica ornaven la sala d’audiències romànica de la planta noble del Palau Reial Major Es relaciona també…