Resultats de la cerca
Es mostren 788 resultats
Vita Sancti Ermengaudi episcopi Urgellensis
Historiografia catalana
Obra escrita en llatí que tracta de la vida d’Ermengol, bisbe d’Urgell († 1035).
Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment associat com…
Josep Gibrat
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Professor al Seminari de Prada i capellà a Prats de Molló, se li deuen un gran nombre de monografies que avui encara són referències obligades com a punt de partida d’estudis sobre certes localitats nord-catalanes del Vallespir i del Conflent També són interessants les seves petites biografies sobre personatges socials de l’Antic Règim mestre, soldat, prevere, cirurgià Òbviament, per la seva posició d’eclesiàstic, es decantà sempre per aprofundir en la història de les parròquies rurals, amb un bon nombre d’apunts i notícies breus apareguts en el Journal commercial illustré des…
Josep Xaupí
Historiografia catalana
Erudit i historiador.
Vida i obra Fill de Josep Xaupí, doctor en medicina, pertanyia a una família de catalans afrancesats Xaupí, igual que Francesc de Fossà, pertanyé a la primera generació d’erudits rossellonesos que escriviren tota la seva obra en francès El 20 de desembre de 1715 pronuncià a la catedral de Sant Joan de Perpinyà l’elogi fúnebre de Lluís XIV Canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir 1724, estudià teologia a la Universitat de París Establert en aquesta capital des del 1762, fou degà de la Facultat de Teologia 1764 La seva obra més important és Recherches historiques sur la noblese des…
Chrétien de Troyes
Literatura francesa
Escriptor francès.
De personalitat gairebé desconeguda, per les obres conservades hom en dedueix una forta formació clàssica i retòrica Autor de dues poesies líriques, és considerat un dels trouvères més antics però el cos important de la seva obra és constituït per cinc novelles en octosíllabs apariats que narren aventures de temps del rei Artús , velles mostres de la matèria de Bretanya en francès Erec et Enide , la novella més antiga, és una defensa subtil del vincle matrimonial resolta en un tramat senzill i aparentment ingenu Cligès , novella en part artusiana i en part bizantina —l’acció principal s’…
André Ricard i Sala
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador.
Membre d’ ADI-FAD des de la seva fundació 1960, en fou president del 1972 al 1974 Collabora, així mateix, amb altres entitats del món del disseny, com ara l’ICSID, del qual fou vicepresident El 1978 fou president fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors Professionals i el 1990 vicepresident del BCD Barcelona Centre de Disseny Treballa sobretot per al camp industrial Entre els seus dissenys destaquen la vaixella Compact 1962, la pinça Arce 1964, el llum Tatú 1972, les creacions per a la perfumeria Puig, el cendrer Copenhaguen, la batedora Moulinex, la torxa olímpica dels Jocs Olímpics de…
Jean Gwenaël Dutourd
Literatura francesa
Escriptor francès.
Mobilitzat a l’inici de la Segona Guerra Mundial i fet presoner poc després, s’evadí i cursà estudis de filosofia a la Sorbona Incorporat a la Resistència 1942, fou detingut i aconseguí escapar-se de nou Després de la guerra inicià una carrera com a periodista i escriptor, moltes vegades polèmic per les seves posicions sovint a contracorrent Fou director de programes en francès a la BBC 1947-50, articulista i editorialista de France Soir 1963-99 i conseller literari de Gallimard 1950-66 L’any 1978 fou elegit membre de l’Académie Française Aquest mateix any fou objecte d’un atemptat …
Sant Joan de Conilles (Mediona)
Art romànic
També és coneguda per Sant Joan de Mediona Actualment és l’església parroquial del poble de Mediona Se sap que existia el 1299 i que era sufragània de Santa Maria del castell de Mediona Hi ha notícies sobre diversos altars, com els dedicats a santa Magdalena, sant Macari 1404, Santa Maria 1414 i el Roser 1735 L’actual edifici és del segle XVII, molt modificat a mitjan segle XIX Al seu interior es conserven quatre capitells, reaprofitats i superposats damunt unes columnes La primitiva església romànica fou completament enderrocada per fer-ne una de més espaiosa SLIS Els quatre capitells, sens…
Cresques Abraham
Cresques Abraham l’Atles català
© Fototeca.cat
Cartografia
Cartògraf.
Pertanyent a la comunitat jueva, el seu nom era Elisha ben Abraham Bevenisti, però usà el de Cresques Abraham Era d’ofici bruixoler, rellotger i constructor d’instruments nàutics Protegit pels reis de Catalunya-Aragó Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida documentació sobre cartes nàutiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li’n són atribuïdes d’anònimes, en especial el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques , i la Bíblia Farhi 1366-83, formada pel mateix text de la Bíblia i unes dues-centes pàgines de texts addicionals El…
Patrice Chéreau
Música
Director de teatre i de cinema francès.
Al capdavant del Théâtre de Sartrouville 1966, aconseguí el seu primer èxit el 1970 amb Ricard III de Gérard Desarthe, el qual li valgué una invitació del Piccolo Teatro di Milano El 1971 fou nomenat director del Théâtre de la Cité de Villeurbanne Lió Recomanat per Pierre Boulez, entre el 1976 i el 1980 dirigí la Tetralogia de Wagner al Festival de Bayreuth Del 1981 al 1990 fou director del Théâtre Nanterre-Amandiers, que li donà una gran projecció amb la posada en escena de textos contemporanis, especialment els de Bérnard-M Koltès Combat de nègre et de chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la…
Joana d’Arc

Joana d'Arc
© Fototeca.cat-Corel
Història
Heroïna francesa, anomenada la Donzella d’Orleans.
Nascuda en una família camperola acomodada, hagué de veure, en la seva infància, el seu país envaït per tropes angleses i borgonyones Quan aquestes assetjaren Orleans i el delfí Carles VII es refugià a Chinon, Joana, que de feia temps deia que sentia unes veus que la impulsaven a salvar França, amb una escorta facilitada per Robert de Baudricourt, es presentà als quarters generals de Chinon Finalment, el delfí li confià una força armada, amb la qual aconseguí de batre els anglesos i d’aixecar el setge d’Orleans, pel maig del 1429 El 17 de juliol Carles fou coronat a Reims rei de França Més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina