Resultats de la cerca
Es mostren 5531 resultats
Castell de Pessonada (el Pont de Claverol)
Art romànic
El lloc de Pessonada és documenta des del 1023 i el seu terme “ termino de Peçonada ” és citat els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells d’Orcau i de Basturs, que el comte Ramon V vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la seva futura muller, la comtessa Valença L’any 1163 trobem en un mateix document la signatura de Pere Mir de Pessonada i de Bernat d’Aramunt, possiblement castlans dels castells respectius pels comtes de Pallars Juntament amb Vilanova, Pessonada consta en el fogatjament general del 1381 amb onze focs com un domini de Ramon de Pallars…
el Montsec
Les cingleres del Montsec
© Arxiu Fototeca.cat
Serra exterior prepirinenca, límit fisiogràfic i històric entre els Pirineus (Pallars Jussà) i la Depressió de l’Ebre (Noguera).
Ocupa uns 45 km de llargada, en forma d’arc E-W, entre el Rialb, afluent del Segre, i el Guard, que ho és de la Noguera Ribagorçana, i uns 10 km d’amplària al sector central el Montsec d’Ares, entre ambdues Nogueres, el qual és flanquejat pel Montsec de Rúbies, a l’E, i pel Montsec d’Estall, a l’W L’altitud màxima és de 1677 m al centre del muntanyam És un anticlinori complex format per calcàries cretàcies redreçades segons l’estil tectònic pirinenc i que es fracciona en dues cingleres amb un desnivell total d’un miler de metres, separades per un replà de margues Al peu de la cinglera baixa,…
Castell de Tornafort (Soriguera)
Art romànic
En una convinença de l’any 1066, el comte Artau I de Pallars Sobirà definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell de Tornafort Tornastort Aquest castell passà a integrar els’dominis dels vescomtes de Pallars, anomenats primer de Siarb, i a partir del segle XII, de Vilamur Com a conseqüència del fracàs de la conspiració nobiliària contra Pere el Gran, l’any 1280 Ramon de Vilamur hagué de lliurar al procurador reial els principals castells, entre ells el de Tornafort, que posteriorment li serien retornats El lloc de Tornafort, que l’any 1381 tenia…
Castellàs

Vista general de Castellàs, al municipi de Noves de Segre (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), drenat pel riu de Castellàs Antic municipi del Pallars Sobirà, annexat el 1972 al de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
L’antic terme municipal pertanyia a la conca del Segre, del qual és afluent el riu de Castellàs neix dins el terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu, i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, desguassa aigua avall d’Espaén, al riu de la Guàrdia El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó Hi predominen els erms i la vegetació arbustiva amb alguns claps de pins al sector NE El poble 13 h alg 1981 1 301 m alt és a l’esquerra del riu de Castellàs l’església parroquial és dedicada a sant Joan es conserva la casa…
Vilamur

Armes dels Vilamur
Llinatge pallarès que senyorejà el vescomtat de Vilamur i segurament prengué el nom del castell homònim.
El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur , que apareix actuant el 1067 Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere III de Vilamur mort vers el 1203 Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur , i el succeí el fill Pere IV de Vilamur mort vers el 1255, el qual fou pare de Bernat de Vilamur , cavaller, fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels 1280 i a qui el dit rei defensà 1281 dels…
Castell de Perves (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Perves és situat al sector nord-est del terme, enlairat a 1 209 m als vessants de la dreta de la vall de Bellera i a ponent de l’important coll de la Creu de Perves En un judici comtal de mitjan segle X ja figura esmentat un seniore Barone de Perbas relacionat amb el monestir de Lavaix es tracta, de fet, d’un diploma manipulat vers l’any mil Posteriorment, en l’acta de dotació del temple de l’esmentat monestir de l’any 1015, Servideu de Perves dotà els altars de l’església amb una terra a la penya de Fades A la segona meitat d’aquesta centúria, apareixen Dodó Arnau de Perves i…
Rius

Paisatge muntanyòs del Pallars Sobira, amb un primer pla de l’estany de Rius
© Fototeca.cat
Coma de la Vall d’Aran, dins el municipi de Salardú, capçalera del riu de Valarties.
Davalla de la línia de crestes que uneix el Besiberri 3015 m alt, el pic de la canal de Rius 2813 m, la mola Gran 2881 m —al límit amb l’Alta Ribagorça—, el pic de Conangles 2748 m, el tuc de Samaera 2645 m, el mall de Rius o malls d’Es Corbes de Rius 2628 m i la tuca de Betren 2526 m Al capdamunt hi ha l' estany Tòrt de Rius i l' estany de Rius 2300 m alt, dels més exteriors de la Vall d’Aran, l’emissari dels quals és el barranc de Rius, dit després arriu de Valarties Es comunica amb la vall de Barravés a través del port de Rius 2315 m alt
arquivolta
Arquivolta romànica de l’església de Santa Maria de Covet (Pallars Jussà, segle XII)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Motllura o conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc seguint-ne la curvatura.
Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic
Francesc d’Erill i d’Orcau
Història
Baró d’Erill (Francesc I).
Fill de Bernat Roger III d’Erill i d’Anglesola Prengué part en la defensa del Pallars contra el comte de Foix 1396 Fou capità de la Vall d’Aran i participà en les bandositats de Lleida 1410 Assistí al parlament de Tortosa 1411 i fou comissionat a València per pacificar els ànims 1412 Durant la guerra contra el comte Jaume II d’Urgell, del qual fou acèrrim enemic, fou enviat a Osca a lluitar contra Antonio de Luna Anant al Pallars per impedir l’entrada de tropes franceses, forçat pels urgellistes, s’hagué de refugiar al castell de Margalef 1413 Al setge de Balaguer…
Castell d’Escàs (Rialb)
Art romànic
La primera notícia del castell d Escàs és el jurament de fidelitat que prestà l’any 1069 el castlà Pere Roger al comte Artau I de Pallars Sobirà L’any 1094 consta entre els diversos castells que el comte Ramon V de Pallars Jussà definí al seu cosí Artau II de Pallars Sobirà El domini eminent d’Escàs conegué els canvis de titularitat del conjunt de la Vall d’Àssua traspàs als Bellera l’any 1252 i als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò l’any 1435, i reintegrat a la corona l’any 1548 Però els vescomtes de Castellbò només hi exerciren la jurisdicció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina