Resultats de la cerca
Es mostren 738 resultats
Castell d’Ulldemolins
Art romànic
El lloc d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha estat suficientment comprovat D’altra banda, hom ha localitzat al coll de Mònecs les restes d’un possible asceteri visigòtic, que mantingué la vida monacal sota el domini sarraí i amb la repoblació hauria estat l’origen dels ascetes de Bonrepòs i Escaladei A l’edat mitjana, uns anys abans que aparegui esmentada en la documentació la població d’Ulldemolins, ja figura en algunes escriptures el riu del mateix nom, com és el cas d’un document de l’any 1157 en el qual figura com a rivus de…
Torre de cal Morenet (Vilaplana)
Art romànic
Situació Fortificació situada al vessant de migdia de la serra de la Mussara, avui molt restaurada ECSA - J Bolòs Torre situada al vessant meridional de la serra de la Mussara, a l’est d’aquest llogaret És al costat d’una casa d’estiueig restaurada Des d’aquí hi ha una molt bona panoràmica sobre bona part del Camp de Tarragona Mapa 33-17445 Situació 31TCF365684 Seguint la carretera que va de Maspujols cap a les muntanyes de Prades, havent passat Vilaplana, molt poc abans del revolt que hi ha sota el repetidor de televisió, surt un camí tancat amb una cadena Cal seguir aquest camí…
Ventimiglia
Història
Llinatge feudal establert a Sicília al segle XIII, originari de Ventimiglia, d’on eren comtes des del 962, dependents dels marquesos de Susa.
La tradició els fa descendir de Berenguer d’Ivrea, rei d’Itàlia El comte Guglielmo di Ventimiglia el 1257 i el 1262 vengué els seus drets sobre Tenda, la Brigue i Castellnou a Carles I de Provença El 1269 el comte Guglielmo Pietro di Ventimiglia es casà amb Eudòxia Làscaris i foren pares de Violant de Ventimiglia , de Beatriu de Ventimiglia , de Vatatza de Ventimiglia i del comte Giovanni di Ventimiglia , que fou l’antecessor de la línia dels Làscaris-Ventimiglia , comtes de Tenda A la línia de Geraci pertangué Arrigo o Enrico di Ventimiglia , senyor de Due Patralie 1258 i capità general del…
Les roques ígnies de la Serralada Costanera catalana com a exemple de la geologia herciniana
Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…
l’Albiol

L’Albiol, amb l’església parroquial de Sant Miquel en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És envoltat pels termes d’Alcover NE-E i Mont-ral N, de l’Alt Camp, i Vilaplana NW-W, l’Aleixar SW i la Selva del Camp S El relleu és molt marcat i compartimentat és bàsicament vertebrat en tres depressions la vall de Rascaç o de Samuntà amb el barranc de l’Albiol, que aflueix per la dreta al riu de la Glorieta ja al municipi d’Alcover, a l’Alt Camp, la vall de Bonretorn amb el torrent de les Voltes i la vall de la Selva amb la capçalera de la riera de la Selva L’Albiol es troba entre els termenals de la plana del Camp les altituds més baixes del terme volten els 230 m…
El Priorat
Situació i presentació La comarca del Priorat té 498,60 km 2 i comprèn 23 municipis És vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Pre-litoral, a ponent de les Muntanyes de Prades, límit llevantí amb la Conca de Barberà i és inclosa dins l’àrea d’influència del Baix Camp, comarca amb la qual termeneja tot al llarg de la seva façana oriental Les seves aigües, tanmateix, s’escolen en direcció a l’Ebre a través del riu de Siurana, que hi desguassa ja dins la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual limita pel S i l’W Al N, la serra de la Llena estableix la línia divisòria amb la comarca de les…
Les pertusarials
Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…
Castell de la Riba
Art romànic
La primera referència documental del lloc de la Riba és de l’any 1159, quan és esmentat en un document en el qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, cedí a Guillem de Vilagrassa, a la seva esposa Pocululla i als seus fills un molí situat en el terme de la Riba El terme de la Riba formà part en els seus orígens del terme del castell de Siurana La primera notícia del castell de la Riba és de l’any 1176, en un document pel qual el rei Alfons I concedí en feu els castells de Montblanc i de la Riba a Guerau de Jorba i el seu fill Guillem d’Alcarràs En el testament del citat Guillem del…
Castells i edificacions militars de l’Anoia anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Anoia en el qual s’assenyala la seva divisió entre tres antics comtats comtat de Barcelona, comtat d’Osona-Manresa, i comtat o marca de Berga, amb indicació de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies C Puigferrat i F Sabaté Argençola Castell d’Argençola Castell de Clariana Castell de la Goda Torre de Contrast Fortificació de Rocamora o Viladaspis Castell de Carbasí Castell de Sant Natzari Castell d’Albarells Castell de Porquerisses Bellprat Castell de Queralt El Bruc Castell del Bruc Castell de la Guàrdia Castell de Castelltort Torre de Vilaclara…
Santa Maria de Falset
Art romànic
La primitiva parròquia de Falset fou bastida al costat del castell És possible que en un segon moment, en ampliar-se en recinte militar, restés englobada al seu interior En l’actualitat en resten sols minsos vestigis, que corresponen essencialment a l’edifici gòtic que substituí el temple romànic Aquesta església va ser construïda entre el 1168, moment en què el lloc de Falset encara consta desert, i el 1194, en què ja figura com una de les parròquies de l’arquebisbat de Tarragona citades en la butlla del papa Celestí III Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1278-80, el rector de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina