Resultats de la cerca

La narració sol tenir una linealitat cronològica, i sovint expressa la ideologia sociopolítica de l’autor memòries de Joseph de Maistre, de Saint-Simon o les seves meditacions sobre els temes més diversos Mémoires d’outretombe, de Chateaubriand, Memorias de un setentón, de Mesonero Romanos Als Països Catalans, les memòries abasten, en general, o aspectes molt concrets o la totalitat de la vida i l’obra d’un personatge, i tenen sovint un to més públic que íntim Al s XIX, destaquen Víctor Balaguer, amb unes memòries inèdites, i Conrad Roure, que, amb Recuerdos de mi larga …

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on completà la seva formació com a romanista, introduint-se en el coneixement de la literatura catalana Tingué com a mestres, entre d’altres, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer D’aquesta època daten les seves collaboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on treballà amb Tomàs Carreras i Artau i Josep M Batista i Roca Fruit d’això fou el recull d’articles publicats en la revista  Penedès  durant la dècada de 1920, titulat  Folklore del Penedès Primers estudis literaris  …

D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l’Eixample Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet Sant Martí de Provençals És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del segle XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà 1859, no fou habilitada com a tal fins l’any 1981 és…

És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi arribà a…

Llicenciat en filologia catalana, signa les seves obres com a Pep Rosanes-Creus S'inicià com a poeta amb el llibre L'ombra mutilada 1991, premi Miquel Martí i Pol, Els seus primers poemes van aparèixer en dos reculls collectius amb altres autors El club dels 7 poetes morts de Roda de Ter 1991, amb pròleg de Martí i Pol i On la nit era negra 1993 L’inici formal de la seva trajectòria literària, però, va ser la publicació de La venjança de l’eunuc 1993 i El gos i l’ombra de l’alzina 1995, que van tenir força ressò Posteriorment, amb l’excepció de Voltor 2000, premi Carles Riba 1999, ha optat…

Es relaciona un conjunt de llegendes romanes, sobretot etiològiques i topogràfiques, la més coneguda de les quals és la de la lluita d’Hèrcules amb Cacus Una antiga llegenda d’origen erudit atribueix el nom i la fundació de Barcelona a Hèrcules Aquest, havent anat a la península Ibèrica en el curs dels seus famosos treballs, rebé la darrera de les nou barques que estaven al seu servei a la platja de la futura capital catalana, i de la denominació de la novena barca barca nona en pot procedir el nom El remot embrió d’aquesta llegenda sembla trobar-se en Justí segles II o III, que presentà…

Segons aquesta llegenda Garí es lliurà a aspres penitències en una cova de Montserrat, però, temptat pel diable, caigué després en triple pecat de fornicació, d’homicidi i de falsia en la persona d’una filla del comte després d’una duríssima expiació, fou perdonat per boca d’un infant fill del comte És una antiquíssima llegenda siríaca de sant Jaume Penitent, que en les seves versions europees italianes, alemanyes, franceses i catalanes és sempre anomenat Joan i que té uns parallels islàmics el santó Barsisa La primera manifestació conservada de la llegenda catalana és del 1439, però sembla…

La redacció del text hebreu conservat data del s III aC Consisteix en una collecció de poemes breus que canten l’amor humà a través del diàleg alternat entre l’estimat i l’estimada, que aspiren a la mútua possessió i a la plenitud de llur amor El sentit directe del text no ofereix cap indici d’un contingut directament religiós Però tant la tradició rabínica a partir de les traduccions del Targum com la cristiana des dels primers Pares de l’església han interpretat el llibre com una allegoria de l’amor de Déu per Israel o de Crist per la seva església i, des d’època medieval, de l’amor entre…

Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand,  La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…

Vida Exercí d’ebenista i dissenyador de mobles El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors i collaborà estretament amb Santiago Marco en la decoració dels interiors d’edificis oficials de la Generalitat de Catalunya Fou secretari tècnic del Foment de les Arts Decoratives 1928-47 i professor de l’Escola Massana 1966-71 Participà en diverses publicacions, com "Mirador" i "D’Ací i d’Allà", i en volums collectius sobre l’art català És autor de diversos llibres dedicats a temes tan variats com el moble Llibre del moble català , 1976 o la sardana Dins la seva obra destaquen els tres volums de La…