Resultats de la cerca

Gerbert d’Aurillac, abat de Bobbio, demana al comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill la còpia d’obres científiques introbables a l’Europa cristiana

Havia format una parròquia Santa Maria amb els llocs o termes de Vilagrassa, Mas del Bisbe, Barenys, Mas de l’Abat, Comes d’Ulldemolins i les Franqueses de Vilafortuny

El fundà vers el 859 l’abat Racimir, procedent de Santa Maria d’Arles, del Vallespir El 872 el rei Carles el Calb li concedí un privilegi en el qual li reconeixia la propietat del territori comprès a les valls de Sadernes d’Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l’església de Sant Llorenç del Mont, a Sous, on es traslladà poc després la comunitat El 899 el primitiu patrimoni monàstic ja s’havia dividit entre el bisbat de Girona i el monestir de Sant Llorenç del Munt L’església, romànica, d’una nau, amb alguns afegitons tardans,…

Succeí Salomó després d’un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona 1076, en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d’Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d’Aragó Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo…

El lloc d’Almafar és esmentat el 978, quan l’abat i els monjos de Sant Cugat, en una permuta amb el monjo Sunifred, li donen una terra que hi tenien, l’escriptura de la qual havia estat realitzada pel difunt comte Miró El 1002 els almoiners de Recosind, vassall del comte Ramon Borrell, llegaren unes terres d’Almafar a Sant Cugat i a Igilà A aquest, unes cases i corts i la torre i el colomer que hi havia, amb la terra, l’hort i el pomerar, i a Sant Cugat la terra que el finat rebé del mateix monestir El 1058 es diu que la torre d’Almafar és tocant a unes terres de Sant Cugat i el…

Les restes d’aquesta església, avui arruïnada, es troben al barri de Sant Pere Fou una església dependent del monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles Es documenta des de l’any 972, que Ramon llegà una peça de terra a l’església de Sant Pere situada a la villa de Ger L’any 978 el comte Borrell I d’Urgell donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un mas situat a la villa de Ger i també l’església de Sant Pere fundada en aquell mas La vinculació de Sant Pere de Ger a Sant Serni, com a cella monàstica, es comprova en l’acta de consagració del monestir de Tavèrnoles de l’any 1040 La…

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’…

Dels nou sants d’aquest nom registrats pel martirologi romà, és l’únic no llegendari Fou també abat del monestir de Condat La seva festa se celebra el 6 de juny

S’imprimeixen al monestir de Montserrat els primers llibres en castellà a Catalunya, l’ Epístola de Joan Gerson i l’ Exercitatorio de la vida espiritual de l’abat García Jiménez de Cisneros

L’antiga casa forta dels Montpaó —castlans del castell de Conesa—, amb nombroses reformes al llarg dels segles, és coneguda avui dia com Cal Gallard —família propietària del casal en l’actualitat—, i és situada a la vila de Conesa al costat de l’església parroquial de Santa Maria popularment hom l’anomena “el Castell” Les primeres referències d’aquest casal daten de l’any 1179, quan Berenguer de Montpaó, un dels castlans de la fortalesa de Conesa, i la seva muller Laureta, propietaris del casal, feren donació d’uns masos a l’orde del Temple Al llarg del segle XIII, els Montpaó continuaren amb…