Resultats de la cerca
Es mostren 765 resultats
Alteració de la micció
Patologia humana
Les alteracions del procés d’emissió de l’orina, o micció, són unes de les manifestacions més habituals de les malalties de l’aparell urinari En aquest grup de manifestacions s’inclou qualsevol alteració en les característiques que la micció presenta normalment Habitualment, una persona adulta efectua entre quatre i sis miccions diàries, per bé que la freqüència pot variar segons el volum d’orina elaborat, el qual depèn, al seu torn, de la quantitat de líquid que hom ingereix i de la quantitat de líquid perdut per d’altres mecanismes com ara la sudació En qualsevol cas, les miccions se solen…
Arnau de Vilanova
Inici del De somniorum interpretatione, d’Arnau de Vilanova, en un incunable de l’any 1485
© (BC) Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Historiografia catalana
Medicina
Metge, reformista espiritual i escriptor en català i en llatí.
Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…
, ,
art francès

Torre Eiffel (1887-89), de Gustave Eiffel
© Fototeca.cat-Corel
Art
Art desenvolupat a França.
Un punt de vista nacionalista modern, adoptat per la majoria dels historiadors de l’art, cataloga sota aquest denominador totes les produccions de les diverses regions avui junyides dins l’hexàgon francès al final d’un llarg procés d’integració política De fet, la centralització estatal ha arribat a projectar, en alguns períodes, els seus designis en les experiències artístiques Ha existit un art francès pensat des de París, des d’on es difonia Però les innovacions de la perifèria no són gens negligibles funden unes tradicions que fóra abusiu d’esborrar o de falsificar i de reduir-les a la…
història de la filosofia
Historiografia catalana
Tècnicament es distingeix entre història de la filosofia, és a dir, la successió de corrents i doctrines filosòfics al llarg de la història, i historiografia filosòfica: l’inventari i reflexió sobre aquells esdeveniments.
Les filosofies que realment han existit constitueixen la història de la filosofia els intents d’historiar aquells corrents, de fer-ne història, són la historiografia filosòfica Ara bé, la distinció no pot ser mai tan taxativa com que la historiografia filosòfica sempre acaba aplegant les diverses lectures, interpretacions i reflexions que s’han fet de la història de la filosofia, la mateixa historiografia esdevé també filosofia i passa a engruixir les pàgines de la història de la filosofia Per això, habitualment s’està d’acord a considerar que qualsevol reflexió filosòfica forma part de la…
Canyelles
Canyelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Garraf, als darrers contraforts de la Serralada Litoral, al límit meridional de l’Alt Penedès.
Situació i presentació Limita a l’E amb Olivella, al SE amb Sant Pere de Ribes, al S amb Vilanova i la Geltrú, a l’W amb Castellet i la Gornal i al N amb Olèrdola, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca de l’Alt Penedès Forma una cubeta envoltada per diverses elevacions, entre les quals es destaquen els puigs de Sant Miquel 358 m, Rodó i de l’Àliga 465 m, al N, o el Montgròs 358 m al SE Els terrenys són calcaris i cretacis a la muntanya i als fondals hi ha clapes del Miocè i el Quaternari gredes argiloses La riera de Santa Digna, coneguda al terme com a riera de Canyelles,…
L’impacte de l’urbanisme al País Valencià
Densitat física de la urbanització al País Valencià 1990-2005 Una forta i llarga onada d’urbanització ha convertit la construcció en el principal sector econòmic del País Valencià, alhora que també ha generat nombrosos desequilibris socials i mediambientals Els conflictes entre promotors immobiliaris i ciutadans afectats per la pèrdua de valor de llurs propietats són freqüents Els impactes sobre el territori són severs, amb efectes omnipresents de pertorbació mediambiental, destrucció de paisatges, brutalitat visual i corrosió espiritual En dues dècades, la construcció ha duplicat el seu pes…
Sant Andreu de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Notable exemplar romànic de nau i capçalera trilobada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església de Sant Andreu de Sallent d’Organyà o Santuari de Sant Maximí, acompanyada del fossar, s’alça, un xic allunyada, al NW de Sallent d’Organyà, poble isolat situat als vessants meridionals de la serra de Sant Joan, al SW de Montanissell Mapa 34-11253 Situació 31TCG529717 S’hi va des de Coll de Nargó per la carretera d’Isona Al quilòmetre 37,3, a mà dreta, just després d’haver travessat un pont, s’inicia la pista que hi mena Tot i que a l’inici del seu recorregut aquesta pista es troba en força…
La “revolució militar”
El 1640 Catalunya mantenia una organització militar heretada dels temps medievals El rei tenia l’obligació de proveir la defensa del país, i des del 1510 el lloctinent havia quedat també investit del càrrec de capità general de Catalunya i, com a tal, tenia atribucions militars Les Constitucions de Catalunya reclamaven, per l’usatge Princeps namque , la presència del rei o del seu primogènit al capdavant de l’exèrcit, com a condició prèvia a l’auxili armat de la població L’auxili només podia tenir caràcter defensiu i no obligava a anar més enllà dels límits de Catalunya Fora d’això, el rei…
L’Associació per la Cultura de Mallorca
L’Associació per la Cultura de Mallorca fou fundada l’1 d’abril de 1923 per un grup d’intellectuals de diverses tendències polítiques agrupats al voltant dels ideals del mallorquinisme Poc abans, el 20 de febrer de 1923, “Jaume Sastre prevere, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom de Sóller, Miquel Duran d’Inca, Llorenç Garcias d’Artà, Pere Oliver Domenge de Felanitx i Josep Claverol de Sant Jordi”, havien signat una Proclama en què afirmaven que “feia falta a Mallorca una entitat, que, allunyada de tota concupiscència política tal com avui es practica, s’establesca per aünar primer tots…
El poder local a Mallorca
Una de les qüestions que menys ha preocupat la historiografía espanyola ha estat el paper representat per les elits rurals en la implantació de l’Estat liberal D’aquí que la bibliografía sobre el poder local a la primera meitat del segle XIX sigui pràcticament inexistent El mateix es podria dir referent a Mallorca, on només hi ha estudis seriosos sobre les elits d’àmbit regional De tota manera, els estudis són més abundants pel que fa a la formació i la consolidació de l’Estat liberal en un àmbit més general Sobre això, interessa destacar el fet que l’Estat, com a institució en si mateix, va…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina