Resultats de la cerca
Es mostren 1484 resultats
Dolors Miquel i Abellà
Literatura catalana
Poeta.
Inicià la seva trajectòria poètica amb El vent i la casa tancada 1990, premi Rosa Leveroni de Cadaqués, i continuà amb Llibre dels homes 1998 Haikús del camioner 1999 Transgredior 1999, amb fotografies de Vanessa Pey Gitana Roc 2000 Mos de gat 2002 Vents de la terra 2004, i AIOÇ 2004, premi Ciutat de Barcelona 2005 El 2006 obtingué el premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb l’obra Missa pagesa Més tard publicà Musot 2009 i La dona que mirava la tele 2010, una extensa narració en vers arran del món de la televisió i la influència que té en la societat contemporània El…
,
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana per petita que fos, per…
vassi dominici
Història
En l’època carolíngia, vassalls del rei, al qual prestaven homenatge i restaven vinculats pel jurament de fidelitat; en contrapartida rebien un benefici o concessió territorial.
Gaudiren d’una gran consideració social i ocuparen un lloc preeminent en la jerarquització de la societat Solien exercir funcions administratives i missions polítiques de responsabilitat
albarà
Un albarà del segle XIV
© Fototeca.cat
Història del dret
Cèdula, generalment de paper, acreditativa d’una ordre, concessió o provisió reial; era breu i portava la signatura o el segell del rei (lletra d’albarans).
agrer
Història
Prestació real per la concessió de terres i masos que, a manera de cens o pensió, pagaven els pagesos en reconeixença de la possessió pel senyor.
Era conegut també per terraemarita , i, generalment, consistia en la cinquena part dels fruits, després de deduït el delme, si hom no podia demostrar documentalment que era pagat d’altra manera
Companyia del Ferrocarril i Port d’Alcoi i Gandia
Empresa anglesa fundada l’any 1889 que el 1890 obtingué la concessió per a construir i explotar la línia d’Alcoi a Gandia, inaugurada el 1893.
Econòmicament deficitària, fou absorbida el 1965 per la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta , que poc després en clausurà la línia 1969
ciutat jardí
Urbanisme
Teixit urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.
El terme estricte, però, es refereix a la concepció de Sir Ebenezer Howard 1850-1928 expressada en Tomorrow, a Paceful Path to Real Reform 1898 i realitzada en part a Letchworth Garden City 1904, per B Parker i R Unwin i a Welwyn Garden City 1920, per L de Soissons Aquestes realitzacions es caracteritzen per l’ús de l’habitatge unifamiliar aïllat o en renglera, amb jardins al voltant, estructurat en forma de raïms de cases i amb un centre comercial representatiu Tanmateix, l’esquema teòric de Howard era circular, de 500 ha de superfície i capacitat per a 30 000 h, amb un parc central de 70 ha…
vassallatge
Història
Element integrant del vincle feudal constitutiu d’una relació pactada entre dues persones de condició noble.
Una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat homenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi, generalment, de la concessió al vassall del gaudi d’un domini territorial, en benefici o en feu vassi dominici Existí també —més a Castella que no pas a Catalunya— el vassallatge retribuït amb un estipendi pecuniari vassall asoldat De vegades anava associat al compromís de protecció del senyor envers el vassall, de l’usdefruit d’armes, etc Aquesta relació, generada en la clientela romana armada del Baix Imperi i en el…
Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu de Montserrat
© Fototeca.cat
Marededeu
Marededeu trobada, patrona de Catalunya.
Segons diu la llegenda, la imatge fou esculpida per l’evangelista sant Lluc sant Pere la portà a Roma, i sant Pau, a Tarragona i Barcelona En acostar-se els sarraïns, els cristians l’amagaren dins una cova de Montserrat Segles després, quan ja ningú no recordava aquest fet, uns pastors foren sorpresos de nit per una resplendor que sortia de la muntanya Al fons de la cova trobaren la imatge d’una Mare de Déu bruna Informades les autoritats eclesiàstiques, aquestes decidiren traslladar-la a la seu de Manresa, però era impossible moure-la del lloc, com si indiqués que volia ser venerada a…
Internet Corporation for Assigned Names and Numbers
Entitat internacional sense ànim de lucre dedicada a assignar dominis d’internet, gestionar els dominis de màxim nivell, la localització d’adreces per als protocol d'internet (IP) i el manteniment d’altres serveis, com ara les adreces de correu electrònic.
L’ICANN és l’organisme que supervisa el funcionament coordinat de la xarxa i, a través del registre dels dominis i les adreces, evita les duplicacions i les interferències Amb seu a Los Angeles, fou creat el 1998, quan el Govern nord-americà, que originalment exercia aquestes funcions a través del Departament de Comerç, en traspassà la gestió a l’organisme de nova creació fundat a la Universitat de Berkeley Tot i que, en principi, es tracta d’un organisme internacional, el fet que depengui d’una concessió del Govern nord-americà renovada cada tres anys l’ha fet objecte de crítiques perquè…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina