Resultats de la cerca

Fill de Guillem i net de Ramon Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l’infant Joan de Sicília, duc d’Atenes i de Randazzo Durant el turbulent regnat de Frederic III observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona contribuí a la defensa de l’illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s’uní a la rebellió Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia 1356, el càrrec de capità de guerra de Sciacca 1358 i la baronia de Chiusa…

Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa 1491…

Graduat en ciències econòmiquer per la Universitat de Praga el 1969, l'any anterior, que tingué lloc la primavera de Praga, s'afilià al Partit Comunista de Txecoslovàquia, del qual tanmateix fou expulsat l'any 1970 i degradat durant catorze anys com a subaltern d'una organització esportiva El 1984 fou rehabilitat i treballà com a economista en una organització del govern, però en fou expulsat el 1989 per un article crític Durant l'anomenada "Revolució de vellut" que aquest mateix any enfonsà el règim comunista de l'antiga Txecoslovàquia  i donà lloc a una democràcia parlamentària…

No sabem de cap vestigi que permeti localitzar-ne la ubicació Després de la invasió sarraïna, el comte Guifré el Pelós emprengué la recuperació i el repoblament de Catalunya, a tramuntana dels comtats d’Urgell i de Cerdanya Cap a l’any 875 reorganitzà la vall de Lord, que, segons diu Villanueva, s’estenia des del veïnatge de Cardona fins al coll de Tuixén i des de Canalda fins al torrent d’Agrevolet Posteriorment, l’any 1068, el comte Ermengol d’Urgell, dit també Ermengol de Gerb, atorgà als habitants d’aquesta zona una carta de privilegi i franquesa, alhora que els confirmà les…

Les vicissituds d’aquest castell són pràcticament desconegudes Ni es pot precisar el seu terme antic, puix que segurament ni en tenia Únicament, amb tot, direm que per les poques dades documentals es confirma la seva ubicació en la vall de Ribes i en el comtat de Cerdanya Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 918, quan Gamisà i la seva muller Virgília vengueren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, una casa i altres béns situats al comtat de Cerdanya, a la vall de Ribes “ valle Petrariense ”, en els confins de vila Campelles “ villa Campillias ”, en el lloc…

El primer esment conegut del lloc i el castell d’Anglesola data del 1079, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II feren donació a Berenguer Gombau i a la seva muller Sança del castell d’Anglesola, situat al comtat d’Osona, al costat del terme de Tàrrega Aquest matrimoni fou el fundador del cèlebre llinatge dels Anglesola, senyors del castell i la baronia del mateix nom, que tingué un paper molt destacat en la història de Catalunya durant l’edat mitjana Els Anglesola es dividiren al segle XII en tres branques la línia de Vallbona, la línia de Bellpuig i la línia…

Segurament la primera referència d’aquesta església s’ha de cercar en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on la parròquia de Villa Grassa apareix esmentada entre les parròquies de Rubiols i Montoliu El poble de Vilagrasseta fins al segle XIII conegut amb el nom de Vilagrassa, igual que el seu homònim de l’Urgell és a prop de Montoliu, al nord-est L’any 1133 el senyor de Vilagrasseta, Guillem Dalmau de Cervera, féu donació a l’església de Sant Andreu de l’alou que havia comprat a Ramon Joan i els farraginals que tenia entre Vilagrasseta i Gramuntell Un nét de…

Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el terme d’aquest castell En la butlla del papa Silvestre, atorgada el 1001 a petició del bisbe…

Situació Escassos vestigis de l'absis d’aquesta pràcticament desapareguda església Arxiu Gavin Les restes d’aquesta capella es troben dalt d’una petita carena del vessant de migdia del barranc del pla de les Comes molt a la vora de la confluència amb el Flamicell per la riba esquerra Mapa 33-10214 Situació 31TCG342976 Per a arribar-hi es pot seguir en direcció a migdia un camí que surt de les primeres cases de la Torre de Cabdella i a uns 20 minuts de camí ja es veuen molt a la vora les poques restes de la capella Aquest corriol és una part de l’antic “camí de la sal” ARD Història No han…

Educat a Roma, una llarga malaltia decidí la seva dedicació, i el 374 passà a Palestina, on es lliurà a l’estudi de l’hebreu i a l’exegesi Ordenat prevere a Antioquia, residí uns quants anys a Constantinoble, i del 382 al 385 a Roma, com a secretari del papa Damas, a la mort del qual s’installà a Betlem 386, totalment dedicat a l’estudi i a la direcció d’un monestir d’homes La seva labor es traduí en una obra copiosa i extraordinària, des de la versió llatina de la Bíblia, dita Vulgata , d’incomptables comentaris a diversos llibres bíblics, amb una exhaustiva aportació de dades geogràfiques i…