Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…

Situació És l’església parroquial del poble d’Empúries o Sant Martí d’Empúries, petit nucli medieval agrupat damunt un promontori, situat a tocar el mar, a tramuntana de les ruïnes de la ciutat greco-romana d’Empúries i del seu antic port Aquest pujol, avui perfectament unit a la terra ferma, antigament era un illot i, més tard, un tombolo , on fou establerta la Paleàpolis, el primer establiment dels grecs foceus que fundaren Empòrion vers l’any 600 abans de Crist Mapa 296M781 Situació 31TEG099655 Per arribar-hi cal seguir des de l’Escala la carretera de Viladamat a Figueres A uns 2 km de la…

Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta gairebé a les fosques, lluny de l’abast…

Situació Vista aèria d’aquest famós castell, que fou seu de la comanda templera més important de les terres de l’Ebre ECSA - J Todó Aspecte de la muralla de ponent, amb torres, del recinte sobirà del castell ECSA - J Colomé El castell de Miravet es troba al capdamunt de la població de Miravet, sobre un turó de més de 100 m sobre el nivell de la mar, al marge dret de l’Ebre El monument, que és propietat de la Generalitat de Catalunya, es pot visitar dins l’horari establert Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Podem accedir al castell des de Móra d’Ebre, capital de la comarca Sortirem de la…

En els textos medievals, la població apareix sempre com el més preuat dels béns La seva abundància era signe de prosperitat, i el seu creixement la prova inequívoca d’un govern ordenat i just Pere III el Cerimoniós, en el seu parlament a les corts catalanes reunides a Tarragona el 9 de març de 1370, utilitzà aquest argument revelador per tal de demostrar la saviesa i la prudència dels monarques que el precediren “Però senyal cert havem per què ells foren bons regidors, com llur patrimoni…

Quan el sistema de la ciutat antiga la ciutat com a exactora de rendes s’enfonsà definitivament a la primera meitat del segle XI, una part dels nuclis urbans consumà la seva decadència, mentre altres es confirmaven com a centres urbans definitius gràcies al fet que, sobre el sistema de la ciutat antiga, havien anat posant les bases de la ciutat medieval, basada en l’intercanvi amb el camp circumdant, en el mercat, i en la participació en el comerç a llarga distància Així doncs, aquestes ciutats sofriren un procés que en molts aspectes es pot considerar semblant al de l’abandonament de la…

Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…

Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…

Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…

Situació La vila de Manlleu té per base la gran recolzada que forma el riu Ter, quan capgira la seva orientació de nord a sud per donar lloc a diversos meandres vers l’est fins que aconsegueix atènyer les Guilleries Es troba al centre de la Plana de Vic i en el sector més fondal Justament al sector més enlairat de la vila hi ha l’església parroquial, perfectament visible des de qualsevol punt Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 41,1 —y 50,6 31 TDG 411506 Manlleu es troba a 8 km en direcció nord de Vic, ciutat des d’on surt una…