Resultats de la cerca

Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…

En una bona síntesi, el concili II del Vaticà explicà així aquest concepte l’obra de la redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, que Crist ha portat a terme pel seu misteri pasqual, és feta present pel sacrifici i els sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica La litúrgia, doncs, és considerada com l’exercici del sacerdoci de Crist, en el qual, per mitjà d’una acció sagrada i comunitària, se significa i es causa la santificació de l’home, i tota l’Església, és a dir, el cap Crist i els membres els cristians, exerceix el culte públic íntegrament La litúrgia, doncs…

El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…

Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…

Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals…

Anunci de lloguer de carruatges, sd MHCB / GS El tret més destacat de la xarxa de camins dels Països Catalans al segle XVIII fou la vigència de l’esquema viari configurat amb les vies romanes És a dir, un eix parallel a la costa, de Salses a València l’antiga via Augusta, a partir del qual arrencaven les diverses vies de penetració a l’interior, adaptades al joc d’obstacles i passadissos que imposava el relleu Podem assenyalar-ne les següents a Catalunya, la que unia Perpinyà amb Lleida, a través de les valls de la Tet i del Segre les que convergien al rerepaís de Barcelona,…

L’excepcionalitat política a Catalunya 1844-1858 Un dels elements essencials per a la comprensió de la peculiar imbricació de la societat catalana, i més concretament de les seves classes benestants, en l’Estat liberal espanyol fou la política d’ordre públic No endebades, Josep Fontana ha assenyalat com, des del final del 1843, la burgesia catalana acceptà de bon grat que fos el govern central qui assumís la tasca de controlar l’ordre a Catalunya, després de les intenses lluites socials i polítiques dels anys 1833-43 En efecte, la intensitat dels conflictes durant el temps de les bullangues…

La geografia L’oest, l’ocupen les muntanyes que reuneixen l’altiplà d’Armènia amb Anatòlia És un país muntanyós, que culmina als 5 165 m en el mont Ararat, de constitució volcànica i on no són rars els terratrèmols, amb predomini de conques endorreiques, la més gran de les quals és la del llac Van La regió és drenada per l’Araxes i el curs alt de l’Eufrates i el Murai, que són aprofitats per a produir energia hidroelèctrica A causa de la seva altitud, el clima hi és continental, amb estius calorosos i secs i hiverns freds la pluviositat hi és escassa La història Llevat de cites esporàdiques…

Reconstrucció hipotètica del trull P Castanyer i J Tremoleda La villa de Vilauba és situada al municipi de Camós Pla de l’Estany, a 1, 5 km al SW de Banyoles La darrera fase de Vilauba correspon a un conjunt d’àmbits situats a la part central de l’anomenat Camp Alt, és a dir, en els terrenys que s’estenen a l’W de la carretera que l’any 1932 va seccionar el jaciment Cronològicament, aquest període abraça des de la fi del segle V o el començament del segle VI fins a mitjan segle VII La planta d’aquestes restes, que avui coneixem pràcticament en la seva totalitat, apunta vers una reducció…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…