Resultats de la cerca

S'inicià a l'Avenç 1915-21 Fou jugador del FC Barcelona la temporada 1921-22 i, posteriorment, integrà com a defensa i migcampista les alineacions de la UE de Sants 1924-28, amb la qual aconseguí el subcampionat de Catalunya 1926 Defensà una selecció de Barcelona contra una altra de París 1926, i contra Brusselles 1927 Posteriorment jugà amb el Sant Andreu 1928-29

Vida i obra Les investigacions historiogràfiques l’han identificat amb Josep Andreu i Fontcuberta Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa El 1828, amb l’arribada a Barcelona del comte d’Espanya, com a capital general de Catalunya, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes i a la publicació del  Journal grammatical et littéraire de la langue espagnole , de caràcter periòdic i amb finalitats docents També assimilà el romanticisme i simpatitzà amb…

S’inicià en l’hípica de la mà del seu pare, fundador del club de bàsquet a cavall de Saint-Georges-d’Orques Assolí el triomf en les diverses categories del Campionat de França de bàsquet a cavall fins que el 2006 es traslladà a Catalunya Competí representant el Club d’Equitació Esportiva de Cardedeu Guanyà la medalla d’or de la Champions League de bàsquet a cavall celebrada a Lió formant part de l’equip integrat per Miquel Julià, Gil Carbonés, Carles Vila, Álvaro Segura i Eulàlia Ripollès 2009 Es proclamà campiona de la Copa d’Espanya de clubs 2009 El 2007 formà part de l’equip…

Fou alumne d’Isaac Stern al Conservatori de París, on es diplomà el 1957 amb primers premis en violí i música de cambra A tretze anys realitzà les seves primeres gires de concerts per Europa i quan en tenia quinze debutà a Nova York Fou convidat pel violinista Zino Francescatti per a enregistrar el Concert per a dos violins , BWV 1043, de JS Bach Amb el seu germà Bruno Pasquier i Roland Pidoux formà, el 1972, el Nou Trio Pasquier Del 1977 al 1986 fou solista en l’Orquestra Nacional de França Ha actuat regularment als Estats Units, el Japó i l’Amèrica del Sud Toca amb un violí…

Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este A Roma treballà com a mestre de capella L’any 1560 retornà a França És conegut sobretot com a compositor de chansons , en l’estil de les quals es detecta la influència italiana Les primeres conegudes foren impreses per P Attaignant a París el 1538, i després,…

Nascut prop de París, estudia, des de fa més de trenta anys, els arxius d’època moderna de la Catalunya del Nord, d’on és nadiua la seva mare És conegut sobretot per la visió innovadora del període revolucionari francès que desenvolupà en la seva tesi, Le Roussillon, une société contre l’état, 1780-1820 1986 en català, se’n publicà una síntesi El Rosselló de cara a la revolució francesa L’autor s’ha interessat particularment per la situació del camp nord-català del s XVIII La chasse et la pêche en Roussillon , Les pouvoirs au village, aspectes de la vie quotidienne dans le Roussillon du…

Fill d’una família burgesa enriquida a l’antic Congo Belga, Jacques Romain Georges Brel deixà el negoci familiar a Brusselles a vint-i-tres anys per provar sort com a lletrista i cantant als cabarets de París Les cançons reflectien el seu caràcter visceral i romàntic, i descrivien una societat hipòcrita i injusta Influí en molts cantautors catalans El seu esperit solidari i a vegades innocent feu que Brassens l’anomenés "mossèn Brel" L’any 1957 aconseguí el primer gran èxit amb Quand on n’a que l’amour L’any 1964 fou aclamat a la sala Olympia de París, on enregistrà un disc que inclou un…

Limita al nord i a l'oest amb la mar Mediterrània, a l'est amb el mar Tirreno i al sud amb el departament de Còrsega del Sud És dins d'aquest departament que hi han les màximes alçades de l’illa, Mont Cinto 2706 m i Mont Rotondo 2622 m La capital és Bastia Altres localitats destacades són Corte o Corti en cors, capital de l’illa abans de ser annexionada a França el 1768, i Calvi    

Fill d’Antonio Trivulzio i de Francesca Visconti  Condottiere , fou enviat dels Sforza en ajut de Lluís XI de França 1465, i també de Pere de Mèdici, del marquès de Montferrat i dels senyors de Correggio Després d’un viatge a Terra Santa, anà al Piemont a lluitar contra el duc de Borgonya 1476 Formà part del consell de regència del duc Joan Galeàs I i comandà una expedició contra els genovesos rebels 1477, contra els Pazzi florentins 1478 i contra el duc Lluís I de Milà 1479, amb el qual acabà unint-lo una certa amistat Lluís I l’envià en ajut de Ferran I de Nàpols per a dominar…

Protagonista de l’avantguarda francesa del començament de segle tant en el vessant de creador poeta, dramaturg, novellista, pintor com en el de propagandista i ideòleg, es relacionà també amb els compositors més innovadors del seu temps Adoptà l’estètica d’Erik Satie, que reflectí en el polèmic manifest Le coq et l’Arlequin 1918 Cocteau fou, juntament amb Satie, el principal inspirador del Groupe des Six , amb els membres del qual, fins i tot després de la dissolució del grup, collaborà amb llibrets, arguments de ballets, obres teatrals, cançons, etc Cal destacar-ne l’òpera Le pauvre matelot…