Resultats de la cerca
Es mostren 1082 resultats
Contaminació ambiental i exercici físic
La contaminació ambiental en els medis urbans és deguda principalment a l’ smog , és a dir, una sèrie de gasos i de partícules, com ara diòxid i triòxid de sofre, monòxid de carboni, hidrocarburs, ozó i diversos òxids de nitrogen, que són expellits, fonamentalment, per les xemeneies i els vehicles motoritzats Els efectes nocius que se’n deriven afecten tota la població urbana, per bé que són més intensos en els nens, els vells i els subjectes que pateixen trastorns respiratoris crònics Tanmateix, els esportistes, i també les persones que fan exercicis físics de manera regular,…
John Dalton
Diagrames de John Dalton i models atòmics
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, des de molt jove exercí com a mestre en diverses escoles el 1793 s’installà a Manchester, on continuà fent classes particulars i investigant Donà conferències i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb els principals homes de ciència britànics de l’època El 1822 fou elegit membre de la Royal Society i, el 1830, membre de l’Académie des Sciences de París Hom li deu la formulació de la teoria atòmica, probablement la teoria més important de tota la història de la química Els seus primers treballs es decantaren al camp de la…
refredament
Tecnologia
Operació que consisteix a fer baixar la temperatura d’un cos per tal de prolongar-ne la conservació (en els aliments), evitar-ne un escalfament excessiu i perjudicial (en els motors).
Així com també permetre'n o facilitar-ne el funcionament en el làser, efectuar una operació química o física com la liqüefacció de gasos o la condensació de vapors, etc El refredament d’un cos calent pot ésser basat bé en la cessió de calories esdevinguda en el seu contacte amb un cos fred, com el refredament dels motors d’automòbil, bé en la capacitat d’absorció de calories d’un cos sòlid en fondre's o en dissoldre's en un líquid o d’un cos líquid o sòlid en evaporar-se o sublimar-se, com en les geladores i en les neveres de glaç o en els refrigeradors de refredament per…
pes molecular
Química
Per a una espècie química molecular, suma dels pesos atòmics dels àtoms que constitueixen la molècula.
Sovint, però especialment quan hi ha equilibris entre monòmer i oligòmers o quan no existeixen molècules discretes, hom pren convencionalment com a pes molecular d’una substància el pes fórmula de la fórmula estequiomètrica més simple Els pesos moleculars reals són determinats, en el cas dels gasos i les substàncies volàtils, per mesura de la densitat de vapor en el cas de substàncies no volàtils, per criometria o ebulliometria, o per mesura de la pressió de vapor o de la pressió osmòtica de llurs solucions, i en el cas de macromolècules molt voluminoses, per mètodes especials,…
hipervalència
Química
Violació de la regla de l’octet que es produeix quan un àtom té més de vuit electrons de valència.
Segons la teoria de Lewis, quan diversos àtoms es combinen per formar una molècula ho fan de forma que quedin vuit electrons en la darrera capa electrònica de cada àtom i assoleixin, així, la configuració electrònica dels gasos nobles, especialment estable Aquest fet es coneix com la regla de l’octet Però a partir del segon període de la taula periòdica els elements tenen orbitals d energèticament assolibles i buits En determinades situacions un electró o un parell d’electrons poden ocupar algun dels orbitals d això succeeix quan hi ha una gran diferència d’electronegativitats…
girolàser

Esquema d’un girolàser
© fototeca.cat
Transports
Instrument de navegació aèria que es basa en el principi del giroscopi.
Consisteix en una cavitat, omplerta d’una barreja de gasos nobles, en la qual dos feixos de làser recorren un mateix trajecte però en sentits oposats Quan la cavitat gira a conseqüència d’un moviment per exemple, de l’aeronau que la porta, les longituds recorregudes pels dos feixos són diferents és més curta la del feix que es trasllada en el sentit de la rotació, per la qual cosa es produeixen franges d’interferència originades pel desfasament de les dues ones Aquestes franges són detectades per una cèllula fotosensible, i són presentades al pilot en forma numèrica o gràfica, de…
estatoreactor
Transports
Motor de reacció de tipus atmosfèric, inventat per René Lorin el 1913, que aspira l’aire de combustió per efecte de la velocitat de l’aeronau que impulsa.
És constituït per un conducte d’aspiració d’aire seguit d’un difusor on, en disminuir la velocitat de l’aire, s’incrementa la seva pressió A continuació l’aire entra a la cambra de combustió, on es barreja amb el combustible aquest, en cremar-se, produeix un increment d’energia, la qual es transforma en energia cinètica en l’expansió que es produeix a la tovera de sortida de gasos L’elevada eficiència del motor a alta velocitat, la seva simplicitat i el seu baix pes específic, el fan molt apropiat per a la propulsió de míssils En alguns casos l’estatoreactor ha estat aplicat a l’…
Joseph Priestley
Joseph Priestley
© Fototeca.cat
Química
Químic anglès.
La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier…
Robert Andrews Millikan
Física
Físic nord-americà.
El 1895 es doctorà a la Universitat de Colúmbia Després d’haver estudiat els fenòmens de la descàrrega elèctrica en gasos, verificà l’equació fotoelèctrica d’Einstein i avaluà la constant de Planck Treballà en diverses branques de la física, com les radiacions ultraviolades i l’estructura atòmica, i fou un dels capdavanters en l’estudi dels raigs còsmics, que inicià el 1918 És famós especialment pel fet d’haver dut a terme una sèrie d’experiències que li permeteren de calcular la càrrega de l’electró Fou professor de física a la Universitat de Chicago i director del laboratori…
efecte anòdic
Química
En l’electròlisi ígnia, increment important i sobtat del voltatge, que es produeix quan la densitat de corrent anòdic depassa un cert valor crític, més alt com més elevada és la temperatura.
L’efecte anòdic és causat per la formació, entre l’ànode i l’electròlit fos, d’una pellícula gasosa contínua que actua com a aïllant En la fabricació de l’alumini hom observa l’efecte anòdic quan l’electròlit s’empobreix en alúmina La tensió passa de 5-6 volts a 20 volts o més el corrent s’estableix per formació d’un arc que trenca la capa de gas tot produint un so característic, i la cèllula s’escalfa en excés Per a cessar el fenomen cal afegir alúmina i remenar per accelerar-ne la dissolució per a prevenir-lo hom limita les dimensions dels ànodes per tal de facilitar el despreniment gasós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina