Resultats de la cerca
Es mostren 2664 resultats
Les roques metamòrfiques i les bandes milonítiques del cap de Creus com a exemples de la geologia herciniana
Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…
La fossa de Cofrents - Aiora
La fossa de Cofrents-Aiora és una depressió d’orientació aproximadament N-S, limitada per falles, que s’estén des dels voltants de Cofrents, on enllaça amb la conca del Cabriol, fins a prop d’Almansa, on pren una orientació NW-SE Almansa - la Font de la Figuera Duu associades nombroses fossetes o «graben» menors satèllits, d’orientació E-W, és a dir perpendiculars a la fossa principal fosses del Xúquer, de Carcelén, de Xarafull, de Zarra i del Pinar de Meca la darrera enllaça amb la fossa d’Alpera, de direcció NNESSW És una depressió de fons diapíric, reblerta de materials neògens A la part N…
Castell de Tudela (Sant Gregori)
Art romànic
Situació La torre del castell de Tudela és situada al cim de la muntanya de Sant Grau, a ponent del poble de Sant Gregori De la carretera que va de Sant Martí de Llémena a Constantins, surt a mà esquerra, a les Serres, una pista de terra que, després de 6 km de seguir la carena, arriba al peu del turó del castell També s’hi pot arribar des de Sant Gregori Mapa L38-13333 Situació 31TDG765492 JBM Història Sembla que la família dels Montcada va tenir drets sobre aquest castell al llarg d’una bona part de l’edat mitjana Tal com trobem a Els castells catalans , cap a mitjan segle XI, Ramon, fill…
Poblat del Palau (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Situació Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Nucli L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval Els murs són…
Torre de Milà (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Antiga torre rodona conservada en part entre les ruïnes de la masia del mateix nom ECSA - J Bolòs Resta d’una torre de planta circular que hi havia a l’interior de la masia de la Torre de Milà, actualment mig ensorrada Des d’aquesta masia, situada gairebé al cim de la serra de la Torre, a uns 720 m d’altitud, hi ha una bona relació visual amb els castells de Selma i del Montmell Mapa 35-16419 Situació 31TCF729795 Des del poble del Pla de Manlleu, cal agafar el camí que porta a l’ermita de Sant Miquel i, poc després d’arribar-hi, girar a la dreta oest Passarem pel costat d’una casa…
Sant Miquel de Vespella
Art romànic
El poble de Vespella s’alça sobre un turó a la riba esquerra del riu Gaià Les cases es disposen a l’entorn de les restes del castell i de l’església parroquial de Sant Miquel Històricament, el lloc de Vespella formava una quadra amb una fortificació, que és anomenada castell en la documentació Els seus orígens s’han de cercaren una data anterior al 1167, any en què Bernat de Viver i la seva esposa Ermessenda, amb el consentiment de Guillem de Claramunt, feren donació al matrimoni format per Ponç de Far i Brunlssenda del castell de Vespella i del lloc de Monnars amb la finalitat d’afavorir la…
Casa forta d’Orsièras (Montfòrt)
Situació Restes d’aquesta antiga casa forta propera al coll d’Orsièras ECSA - J Bolòs Les restes de la casa forta són situades a 980 m d’altitud, sobre un petita elevació, al costat del prat que s’estén pel coll d’Orsièras, que separa les valls de la conca de la Bolzana de les valls de la conca de l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 44′06″ N - Long 2° 18′39″ E Si seguim la carretera que va de Montfort cap a Rebolhet i Sornian, passarem pel coll d’Orsièras Poc més avall, a la banda nord, hi ha una granja de bestiar boví, situada al capdavall d’uns prats La construcció més allunyada de la…
Castell i vila de Llardecans
Art romànic
Les minses restes del castell de Llardecans són a la part més alta del poble, al sector nord-oest, al lloc conegut com el Castell El lloc de Llardecans fou de repoblació tardana i no se’n comencen a tenir referències fins al segle XIII Fou atorgat als Santcliment el 1248 Al segle XVIII pertanyia a la baronia de Maials, que llavors era de la família Bassecourt, comtes de Santa Clara Aquesta família fou el senyor de Llardecans fins al segle XIX La construcció dels dipòsits d’aigua de la població va motivar la destrucció de la major part de les restes del castell Actualment només resta el mur…
coves del Drac
Cova
Grup de coves de llevant de Mallorca, 1 km al sud de Portocristo, vora la cala Manacor, d’origen càrstic.
Excavades en les molasses blanques marès que constitueixen una plataforma tabular uns 30 m damunt el nivell del mar, s’hi destaquen la manca de gruix i la fàcil permeabilitat de la volta rocallosa, l’abundor i la proximitat de fines estalactites, que contrasten amb l’amplitud, l’alçada i la irregularitat de les estalagmites, les grans dimensions del conjunt una dotzena de sales, la del llac de Miramar, de 150 m de llarg per 80 d’ample i 12 d’alt Hi ha mitja dotzena d’estanys, enllaçats per canals i sifons entre ells i amb les coves des Hams L’aigua és molt salabrosa, però només al fons dels…
batuda
Agronomia
Operació de batre, especialment el conjunt de feines que hom fa a l’era des que hi són esteses les garbes fins a separar el gra de la palla.
Amb la batuda, la palla resta en condicions d’ésser aprofitada per al bestiar Els diferents sistemes tradicionals de batuda denoten la influència del clima, car la calor i l’eixutesa afavoreixen que el gra es desprengui de la pellofa Així, en països secs i càlids és freqüent encara de batre amb cavalleries, que solament trotant sobre l’erada esgranen les espigues en aquest cas la palla esdevé poc trossejada En altres zones, aquest treball de les cavalleries és completat amb el pas de corrons de fusta o de pedra en forma de con truncat Aquests sistemes foren superats fa segles pels trills…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina