Resultats de la cerca

Hi ha diverses classes de dret internacional el públic , o conjunt de normes que constitueixen l’ordenament jurídic de la comunitat internacional, i el privat , o conjunt de normes jurídiques que regulen situacions o relacions amb elements personals, reals o formals vinculats a diferents ordenaments jurídics Les fonts més importants d’aquest dret són els tractats internacionals, el costum internacional, els principis generals i la doctrina i les teories internacionals Les relacions amb el dret intern són objecte de diferents posicions, car uns autors defensen postures dualistes, considerant…

La consideració de l’economia com a ciència va lligada a la formulació d’unes lleis positives que permetin d’explicar els fets econòmics i també de preveure'ls, establint unes regularitats en les causes i els efectes o bé en els elements que componen un fenomen determinat Malgrat les pretensions de ciència empírica, en economia ha estat freqüent la presentació com a lleis de simples suposicions basades en observacions de la realitat insuficients o incompletes, o bé de truismes sense valor explicatiu Als problemes que planteja la formulació de lleis econòmiques, s’afegeixen els relacionats amb…

Professor a Nova Zelanda i, des del 1945, a Londres, s’oposà tant al psicologisme i a l’historicisme com a l’inductivisme baconià Amb una actitud molt propera a la del cercle de Viena, Popper féu una important aportació a l’epistemologia en substituir el criteri empirista de verificació per un criteri de demarcació entre ciència i metafísica ideat per ell, la falsabilitat , mitjançant el qual suggereix que cal plantejar tota nova teoria com a virtualment refutable Exposà per primer cop aquestes idees en Logik der Forschung ‘Lògica de la investigació’, 1934, i la posterior…

Interessat primer per la zoologia, la biologia i la filosofia, se centrà finalment en temes de psicologia infantil i evolutiva, després de treballar amb T Lipps, P E Bleuler i E Claparède, el qual succeí en la direcció de l’Institut J J Rousseau Professor de les universitats de Lausana i Ginebra, edità amb altres els Archives de Psychologie i fundà, el 1951, el Centre International d’Epistémologie Génétique, que dirigí fins que morí La seva aportació fonamental fou la investigació des d’una perspectiva biològica, lògica i psicològica del sorgiment i desenvolupament de la…

Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell…

Fou pastor anglicà És conegut primordialment per la seva teoria de la població, que exposà per primera vegada, anònimament, a An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future Improvement of Society 1798 Hom ha interpretat aquesta teoria fonamentada en la seva tesi, fatalista, que, mentre la població augmenta en progressió geomètrica, els recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica com una reacció davant el liberalisme del seu pare —amic de David Hume i deixeble de Rousseau—, les doctrines de la Revolució Francesa i els escrits del pensador llibertari…

Llicenciat 1964 i doctorat 1972 per la Universitat de Barcelona, en 1974-85 fou catedràtic de matemàtica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya , de la qual també fou catedràtic en 1985-1989 En aquesta universitat fou, a més, subdirector de la ETSAB, vicedegà de la Facultat d’Informàtica i vicerector d’ordenació acadèmica 1980-1982 i d’extensió universitària 1982-1983 Del 1989 al 2006 fou catedràtic  de computació i intelligència artificial a la Universitat Politècnica de Madrid President del Consell Superior d’Investigacions…

S'autoexilià a París, l’any 1968, on sobrevisqué amb treballs diferents i collaboracions periodístiques La seva literatura és una barreja fragmentària d’assaig, narrativa i periodisme que dilueix els límits de la ficció i la realitat Es donà a conèixer amb La asesina ilustrada 1977 i Impostura 1984, i entre les seves obres més importants es compten Historia abreviada de la literatura portátil 1985, Suicidios ejemplares 1991, El viaje vertical 1999, premi Rómulo Gallegos 2001, Bartleby y compañía 2000, premi Ciutat de Barcelona, El mal de Montano 2002, premi 2003 de la Crítica i premi Médicis…

És impossible distingir, segons un mateix topònim —Castellum Nigrum— entre aquest Casterner, a la conca d’Aulet, i el de la vall de Senyiu El trobem citat en el cartulari d’Alaó d’una manera genèrica els anys 979, 1044 i 1074, però la lògica i el fet de no ser esmentat en les convinences comtals pallareses fan pensar que encara no existia al segle XI Al segle XIII els Vilamur senyorejaven la vall de Betesa El vescomte Ramon I es revoltà contra Pere el Gran, amb els comtes de Foix, Pallars i Urgell assetjat a Balaguer 1280 i empresonat, hagué de lliurar al rei els castells de…

Aquestes descripcions tenen dues dimensions principals, la textual i la contextual Es tracta d’una perspectiva interdisciplinària sorgida a partir d’altres disciplines de les humanitats i les ciències socials, com la lingüística, els estudis literaris, l’antropologia, la semiòtica, la sociologia i la comunicació oral El seu desenvolupament està estretament relacionat amb l’aparició de l’estructuralisme i molt influït pel formalisme rus, que havia elaborat una anàlisi literària Des de l’inici, els anys setanta, i malgrat els múltiples conflictes teòrics i metodològics, es pot parlar d’una…