Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
literatura quítxua
Literatura
Literatura conreada en quítxua.
El seu coneixement resta dificultat pel fet que l’època daurada de la cultura homònima no coincideix amb l’època en què han estat fixats els testimoniatges escrits mentre que la primera és la de la sobirania incaica, la segona correspon al de la dominació estrangera castellana això fa que tot el que sabem resti sotmès a la violència deformadora que envoltà l’enderrocament de l’estat incaic Amb tot, una part ha pogut sobreviure a l’ensulsiada política i religiosa de la cultura incaica les composicions que ens han arribat per mitjà dels cronistes primerencs són de caire religiós, històric i…
George Gordon Noel Byron

George Gordon Noel Byron, de Richard Westall
Literatura anglesa
Poeta romàntic anglès, sisè baró Byron.
Orfe d’un oficial a tres anys, fou educat a Aberdeen per la seva mare, noble escocesa, amb qui tingué relacions difícils El 1798 heretà del seu oncle el títol de lord Estudià a Harrow i a Cambridge, on es guarí d’un defecte físic que li afectava un peu portà una vida disbauxada, i publicà Hours of Idleness ‘Hores d’oci’, 1807, recull poètic que fou atacat per Henry Peter Brougham, el qual ell satiritzà en English Bards and Scotch Reviewers ‘Poetes anglesos i crítics escocesos’, 1809 Del 1809 al 1812 viatjà per la península Ibèrica, Grècia i Turquia havent-ne tornat, compongué els dos primers…
Luciano Pavarotti

Luciano Pavarotti
© Atitlan.com
Música
Tenor italià.
De família humil, estudià cant a la seva ciutat natal 1955 i posteriorment es traslladà a Màntua Debutà el 1961 a Reggio de l’Emília en el paper de Rodolfo La bohème El mateix any guanyà el premi de cant Achille Peri Al cap de dos anys es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres Des d’aleshores tingué una carrera internacional fulgurant que el portà a actuar als principals teatres lírics d’arreu del món debutà al Teatro alla Scala 1965 esdevingué un dels tenors predilectes de Viena, on debutà el 1964 cantà per primera vegada el 1968 al Metropolitan de Nova York etc Actuà diverses…
,
música de l’Afganistan
Música
Música desenvolupada a l’Afganistan.
Tot i la diversitat lingüística i racial de l’ Afganistan , les diferents ètnies --afgans de llengua paixtu, tadjiks, hazares d’origen mongòlic, uzbeks d’origen turc i minories com els balutxis, els perses, els anomenats kafirs 'infidels', entre d’altres-- comparteixen molts aspectes de la cultura musical En els cants i les danses es troben presents elements de la música índia, iraniana i russa Hi ha una distinció clara dels papers musicals per sexes La creació i l’execució musicals són reservades als homes Les dones només poden tocar el pandero i l’arpa jueva, i solament se’ls…
música de l’Azerbaidjan
Música
Música desenvolupada a l’Azerbaidjan.
Música culta La música culta de l’Azerbaidjan va ser dominada fins al segle XIX per la música de l’Orient Mitjà i es va desenvolupar com a part de la tradició arabigopersa A partir de l’últim quart de segle, amb el constant contacte amb Rússia, es va produir un canvi musical i les formes europees van penetrar ràpidament al país Una mostra d’aquest fet és la primera òpera àzeri La mort de Medznun a la tomba de Leyla 1897 El 1921, ja sota domini soviètic, fou fundat el Conservatori de Música de Bakú, on s’ensenyava música culta de tradició europea sovint amb mestres russos i també música…
La collita en la boira
Literatura catalana
Llibre de poemes de Marià Manent publicat l’any 1920.
Dividit en tres seccions, “Elegies”, “Poemes de primavera” i “Odes”, recull poemes escrits entre el 1918 i el 1920 El tema clau és el pas del temps, a través del qual es vehicula la idea de desencís i es justifica el to melangiós i l’exhibició d’un món elegíac El sentiment de pèrdua es vol compensar a través de la fixació de l’instant i la seva bellesa, aspecte que s’expressa mitjançant motius i tòpics simbolistes Manent s’allunya d’una aplicació simbolista de tipus finisecular, no existeix la voluntat d’establir una reflexió de tipus intellectual o de vehicular una càrrega moral Es tracta…
Plaute
Teatre
Comediògraf llatí.
Hom creu que figurà, de jove, com a actor en una companyia de comediants, que es convertí en empresari i, imitant la comèdia nova grega, començà a escriure les seves obres Segons Gelli, Plaute obtingué els majors èxits quinze anys després de la representació de les primeres obres de Nevi ~235 aC Més tard, d’acord amb el mateix testimoni, s’arruïnà en intentar d’obtenir un increment de la seva riquesa en el comerç marítim i hagué de treballar per a sobreviure “fent girar la roda d’un molí”, mentre escrivia en els seus escassos moments d’oci No sembla, però, que hom hagi de concedir gaire…
Victòria dels Àngels
Música
Nom amb què és coneguda la soprano catalana Victòria dels Àngels López i García.
Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa…
verisme
Música
Corrent literari, d’origen italià, aparegut al final del segle XIX, i que influí en la creació operística en el trànsit de segle.
Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt…
opereta
Música
Inicialment i sobretot a França, aquest terme serví per a designar una òpera breu.
Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina